societat

Canvi en el DNI dels raors: més grossos i a major profunditat

La Conselleria de Pesca no descarta reduir la quantitat d'unitats per persona (50 per persona i dia) i ampliar la veda al 16 de setembre


El raor és la gallina dels ous daurats de la nostra Mediterrània. És un peix en forma de ganivet d’un rosa vermell brillant nacrat (i a l’estil brilli-brilli) i amb una marca blava a cada escata. Plini el Vell deia que fa “olor de ferro quan es toca” i té una popa delicadíssima apreciada des de l’antiguitat. Avui al mercat de l’Olivar es ven a 85 euros el quilo. El peix més car del mercat des del segle XIV.

Entre el 1r de setembre al 31 de març, quan s’aixeca la veda, comença la febre del raor. Les pesqueres més concorregudes són les de s’Almunia, els arenals entre Cala Figuera i Cala Rajada, cala Mesquida, cala Sant Vicenç, Banyalbufar i es Rafalbeig, on, segons Antoni Maria Grau, el cap de Servei de Recursos Marins de la Conselleria d’Agricultura i Pesca, se n’ha recuperat la població en els darrers 26 anys.

Des de les acaballes dels anys 90 i gràcies a la veda establerta des del 1r d’abril fins al 31 d’agost, les poblacions s’han anat recuperant. “Els raors són més grossos i n’hi ha més en el conjunt de la població, perquè el període de veda ha reduït la temporada de pesca i perquè com més grosses són les femelles més ous ponen”, explica a IB3 Notícies Grau. Ara, una pesca de 15 raors pot arribar al quilo de pes, mentre que fa uns 10 anys gairebé no arribava a la meitat. Per això, la Conselleria d’Agricultura i Pesca no descarta reduir la quantitat d’unitats per persona (50 per persona i dia) i ampliar-ne la veda al 16 de setembre a causa també de l’escalfament de la mar. És una data constatada que la temperatura en superfície de la mar Mediterrània ha augmentat 1,3 °C de mitjana des del 1982, segons els darrers registres de CEAMed i el SOCIB.

En aquest sentit, segons els registres del llibret ‘El raor i la cirviola‘, de Francesc Riera i Marta Linde, i en ‘El llibre vermell dels peixos de Balears‘, entre els anys 80 i 90, el rang de profunditat amb major abundància de raors oscil·lava a Mallorca entre els 15 i 43 m, tanmateix ara es pot trobar fins als 55 m. L’escalfament de la mar, que està modificant l’hàbitat de l’espècie, n’augmenta també el rang de fondària de les poblacions.

F. Riera i els col·laboradors de la Direcció General de Pesca ja deixen constància en un estudi del 1997 que l’escalfament de les aigües provoca una expansió cap al nord de la Mediterrània de diversos peixos termòfils i meridionals, com el cas dels raors. “Això és exactament el que està passant”, assegura Grau.

Malgrat això, i en general, encara no s’arriba a les dades de talla dels anys 50 i, a més, la proporció d’animals que fresen més tard en el temps ha augmentat a l’hora que les poblacions s’han anat fent més abundants en fondàries per davall dels 40 m. Ara la fresa acaba a finals de juliol en aigües de fins a 25-30 m i a finals d’octubre a partir dels 35-40 m endavant.

10 coses que no sabies dels raors

-És hermafrodita i canvia de sexe
-El mascle és poligàmic
-No viu més de 6 anys
-Quan s’excita, canvia de color
-Té personalitat pròpia
-És un triturador de closques
-Es defensa mossegant, fins i tot els pescadors
-S’amaga dins un “cràter” d’arena
-Neda com vola un ocell
-L’església cobrava comissió en la seva venda.

Aquest peixet animal de no més d’un pam, té personalitat pròpia i defensa el seu terreny, com un gall dins un galliner. El mascle controla totes les femelles que hi ha al seu territori, una superfície d’uns 350 metres quadrats d’arenal, allà s’enterren com un llamp davant qualsevol perill. Elles s’aparellen quasi exclusivament amb ell i romanen sempre al mateix redol o cràter des de la sortida del sol fins al matí de l’endemà. Aquest conjunt d’un mascle i diverses femelles es denomina harems. Neden fent bategar les aletes pectorals tram a tram, semblants als batecs d’alguns ocells. En aquests harems, els enfrontaments entre femelles no són normals i és rar veure una femella nedar dins el territori d’una altra. Per contra, els enfrontaments entre mascles en les fronteres del territori són violents i, si cal, mantenen lluites de boca. Els pescadors coneixen bé l’agressivitat i la mossegada de l’espècie.

De fet, per la seva boca diminuta, ningú no pensaria que és un trencaclosques, un peix que tritura aliments. Però sí, el seu menú preferit a Mallorca són els petits ermitans d’arena del gènere Diogenes, malgrat que també menja eriçons de certa mida que trenca amb unes poderoses dents i els ossos faringis.

Però, això no és tot, són hermafrodites seqüencials. Els individus maduren primer com a femelles i després, a través d’un canvi hormonal, esdevenen mascles. Tot això té significat sobre la reproducció. Què passa si mor el mascle d’un harem? La mort i la desaparició trastoca l’organització social. La mort indueix la femella de major talla del seu territori a adoptar el comportament agressiu d’un mascle i esdevé l’individu de major estatus. De fet, en arribar la tardor, la femella dominant experimenta canvis a la seva coloració, cap al blau i el verd, i a les seves gònades simultàniament. Així, la supervivència de l’espècie queda controlada socialment.

Fora de l’aigua, la pesca del raor és una activitat ancestral a les Illes Balears, una activitat essencialment recreativa que té els seus orígens en l’activitat dels pagesos que cercaven en la pesca un complement en la dieta de les seves produccions agràries i ramaderes. L’alternativa a les patates i la porcella. Tant és així que els raors han estat moneda de canvi de favors des del segle XIV, segons els documents que regulaven els preus de les espècies comercials de l’època. En el document ‘Capítols del Peix‘ recopilat per Mateu Rotger i Capllonch en la ‘Historia de Pollença‘, Palma 1967, la parròquia cobrava comissió, una dotzena part dels dos sous i quatre diners la lliura carnissera, poc més de 20 cèntims de pesseta la unitat. Pans i peixos, i amén.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Els ajuntaments responen davant el conflicte de la recollida de fems: “No podem seguir més així”

Felanitx i Manacor sancionaran a les empreses adjudicataries del servei per l'incompliment del serveis mínims

Pardo, de CCOO: “No us mateu a treballar, que la merda estigui una setmana al carrer”

Miguel Ángel Pardo en una conversació telefònica amb Ib3 notícies ha explicat que aquesta gravació està treta de context

Ascendeixen a 8 els detinguts en l’operació Assariq

D'entre els 5 detinguts d'aquest dilluns, 4 són a presó i un a un centre de menors

Balears ha detectat 750 casos de càncer de mama durant l’any pandèmic

Una de cada 8 dones patirà un càncer de mama al llarg de la seva vida