Cap dels 10 PGOU en tràmit a les Balears no s’aprovaran aquest mandat

El darrer revés ha estat per Manacor en no aconseguir el vist i plau de Recursos Hídrics sobre suficiència hídric

Manacor no ha aconseguit aquests 4 anys l’aprovació provisional del PGOU. La causa principal per la qual l’actual equip de govern entre el PP i el Pi va executar la moció de censura. El consistori manacorí acusa la Direcció General de Recursos Hídrics de l’endarreriment. Retreu al departament de la Conselleria de Medi Ambient haver-se torbat a emetre el seu informe i enquistar-ne l’aprovació provisional.

El problema és en el Pla de Gestió de la demanda d’aigua on es detalla si es disposa d’aigua potable suficient per abastir el creixement poblacional de 80 mil habitants al municipi. Un document que va arribar al Govern al juliol del 2018, dos anys després de l’aprovació inicial del PGOU i que acaben de retornar a l’Ajuntament per esmenar-ne encara deficiències. Una passa que n’ha encallat la tramitació i que suposa un perjudici econòmic important per als veïnats.

L’habilitació de diverses zones verdes, l’eliminació d’urbanitzables, la reducció d’edificabilitat (planta baixa i dues altures, generalitzades), la reducció de la pressió urbanística dins sòl rústic per mitjà de la prohibició d’edificacions en espais superiors a 200 metres sobre el nivell de la mar, o la reforma de barris marginals, així com la recuperació estètica del centre, són alguns dels trets que han de millorar l’actual configuració urbana de Manacor.

Pel que fa al patrimoni, s’incorporen 50 elements nous a protegir; es redueix l’ampliació de sòl industrial i es permet consolidar l’actual.

Urbanisme amb normes obsoletes

Des de finals de juny de l’any passat quan va finalitzar la suspensió de llicències en els àmbits afectats pel PGOU, Manacor torna a funcionar amb les normes subsidiàries del 1980. Un planejament on els paràmetres urbanístics de fa 39 anys permeten per exemple, edificar plantes baixes i tres altures, mentre que el PGOU ho restringeix a dues.

Havia de ser el mandat de l’aprovació de diferents Plans Generals d’Ordenació Urbana però a part de Manacor, a Mallorca, 6 municipis més no hi arriben. Felanitx que es regeix amb el PGOU del 1969, el més antic de l’arxipèlag, només n’ha presentat l’avanç, i encara no s’ha pogut aprovar en primera instància. Palma i Calvià, en el mateix punt, també en avanç, tampoc no n’han aconseguit l’aprovació inicial com havien promès. Bunyola, va per la segona aprovació inicial però queden anys per aconseguir-ne la definitiva. Pollença des del 2014 és en la primera passa i Sóller des del 2011 no s’ha mogut de l’aprovació provisional.

A Menorca, Ciutadella, Alaior i es Mercadal amb l’avanç aprovat al 2016, tampoc no arriben per culminar-los abans de maig. Alaior recordem que una sentència judicial els va anul·lar la revisió del 2009.

I a Eivissa, el PGOU de Vila anul·lat al 2014 no serà tampoc una realitat aquesta legislatura. La falta d’aigua en frena l’aprovació definitiva per part del Consell insular. Sant Antoni i Sant Josep tornen a començar la redacció del document urbanístic, en el cas dels josepins, per quarta vegada.