X

Captadors de socis d’una ONG: “Quan la realitat és massa dura, molesta”

Fitxen al 80% dels voluntaris d'aquestes entitats, però els costa digerir les males contestes d'alguns ciutadans

22/12/2021

Captadors de socis d’una ONG: “Quan la realitat és massa dura, molesta”

12

Segur que us han aturat alguna vegada o, almanco, ho han intentat. Concentrats sobretot al centre de Palma, els captadors d’ONG surten cada dia per aconseguir nous socis per l’entitat que representen: Oxfam Intermon, Creu Roja, ACNUR… Les possibilitats són grans, com grans són els problemes de les persones que defensen. IB3 Notícies ha passat un matí amb ells per comprovar què senten quan se’ls ignora, se’ls posa mala cara o, per contra, quan aconsegueixen aturar una ànima sensible que els diu que sí. De totes les ONG que hem intentat acompanyar, només una, ACNUR, ha accedit a fer aquest reportatge. I és que les entitats sense ànim de lucre van alerta amb exposar els seus captadors, per la mala fama que són conscients que tenen.

LA MAJORIA DE VIANANTS TÉ UNA CONDUCTA IMPECABLE

LOficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) va ser creada el 1950 per a proporcionar protecció internacional i una solució duradora als refugiats, apàtrides i desplaçats, més de 80 milions de persones en tot el món, segons xifres oficials, que, en realitat, són més. A Mallorca, l’ONG té 2.500 socis, mig milió a Espanya. La gran majoria, el 80%, els han aconseguits els captadors. Són treballadors, no voluntaris, una desena en aquests moments a Mallorca, coordinats per Juan Castillo. “Nosaltres sortim al carrer per salvar vides, això és important, aconseguir que un ciutadà se sensibilitzi, que ens conegui, perquè moltes vegades no saben qui som, ens confonen amb companyies de telèfon”, explica entre resignat i divertit.

Assegura que la majoria de ciutadans respon bé…. Alguns es disculpen per no tenir temps, d’altres fan que no els veuen…. Però hi ha qui s’atura i escolta i, fins i tot, qui s’atura, escolta i es fa soci. “Un bon dia és quan cada captador aconsegueix un voluntari. Avui som 7 al carrer Sant Miquel, un bon dia serien 7 socis nous”. Encara que depèn de molts factors. “Des de l’energia que projectem.. al clima. Jo, a un hospital de Menorca, he aconseguit fer fins a 13 socis en una jornada”. També hi ha dies dolents, quan tornen a casa sense ningú. Sobre les males contestes, Castillo admet que l’afecten, però no com al principi. “Quan passa, ens disculpem amb aquella persona, encara que no tindríem per què demanar perdó, perquè no fem res dolent. I li desitgem que passi un bon dia”.

A pocs metres d’ell, Iván Espallardo intenta cridar l’atenció d’algun vianant. De moment, no ho aconsegueix, encara que no perd el somriure. Diu que tenir clar l’objectiu de la feina és el més important. Fa dos mesos que exerceix, gairebé s’estrena, però malgrat les dificultats inicials, fa un bon balanç. “Aquí estem per ajudar els refugiats, la resta no m’importa. En el fons em fa pena quan algú em falta al respecte, perquè demà poden ser ells els que es trobin en aquesta situació, com va passar durant la Guerra Civil. Mai no se sap quan es girarà la truita”, afirma amb una seguretat ensordidora.

Iván Espallardo, captador d'ACNUR, al carrer Sant Miquel de Palma

Iván Espallardo, captador d’ACNUR, al carrer Sant Miquel de Palma

Els captadors d’ACNUR treballen gairebé sempre al centre de Palma, encara que fan sortides puntuals a Menorca i Eivissa. Estan contractats directament pel comitè espanyol d’ACNUR, no depenen de cap subcontracta, com passa a altres ONG. Cobren un salari base, són indefinits i se n’enduen una comissió per cada soci fet, encara que, insisteixen, no és això els que es motiva. Quan se’ls demana perquè ens hauríem d’aturar quan s’acosten, no dubten. “Per desgràcia, una persona no s’aixeca un dia i diu, vaig a fer-me soci. Necessita la nostra sensibilització. Síria, Nigèria, Afganistan, Iemen, el centre d’Àfrica, Somàlia, la llista de països on les persones fugen per por a perdre la vida és enorme. Si aconseguim que un ciutadà es posi per un moment a la seva pell, que empatitzi, ja és molt, perquè potser no ho fa de forma automàtica, però dies després es pot remoure i cridar per fer-se voluntari”, afirma Castillo. “No són tan diferents com nosaltres. Els refugiats són treballadors, famílies, que han de partir. Aquí faríem el mateix. El volcà de La Palma és un exemple. L’única diferència entre un palmer que ho ha perdut tot i un refugiat, és que aquí té un Govern que li dona suport. Al refugiat, el seu Govern el vol matar”.

22/12/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT