Illes Balears
L'expresident de la Generalitat ha tornat a Espanya després que abandonés el país el 30 d'octubre del 2017, en declarar-se fallida la declaració unilateral d'independència
08/08/2024
EFE/ Alberto Estévez.
78Carles Puigdemont ha tornat a Catalunya gairebé 7 anys després d’abandonar Espanya. Marxava uns dies després de declarar-se fallida la declaració unilateral d’independència, el 27 d’octubre del 2017, i en ser destituït com a president de la Generalitat, en virtut de l’article 155 de la Constitució, per Mariano Rajoy, expresident del govern espanyol en aquell moment, qui també va dissoldre el Parlament català i convocà noves eleccions.
Fugida a Brussel·les
Puigdemont va presidir la Generalitat de Catalunya des del gener del 2016 fins a l’octubre del 2017, període durant el qual el Parlament català va aprovar les lleis de desconnexió de l’Estat i es va celebrar un referèndum unilateral d’independència, prohibit pel Tribunal Constitucional, l’1 d’octubre d’aquell darrer any. En declarar-se fallida la declaració unilateral d’independència, dia 30 Puigdemont fugia a la capital belga, moment després del qual la Fiscalia General de l’Estat va presentar una querella contra ell i tot el seu gabinet “per rebel·lió, sedició i malversació”.
Una setmana més tard, la justícia espanyola emetia una euro-ordre de detenció contra Puigdemont i quatre dels seus exconsellers; acabaren lliurant-se a la justícia belga, que els posà en llibertat amb mesures cautelars. Un mes després, el 5 de desembre del 2017, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, retirava l’ordre de detenció europea, i, el dia 14, la justícia belga tancava el procés. A partir d’aquí, el 21 de desembre, Puigdemont encapçalava la llista de Junts per Catalunya en les eleccions catalanes, en les quals varen obtenir 34 diputats, per darrere de Ciutadans, amb 36.
Investidura fallida
El 2018, Carles Puigdemont començava l’any amb el suport de la majoria absoluta independentista, i va ser proposat com a candidat a presidir la Generalitat. Cinc dies després, però, el Tribunal Constitucional va prohibir, des de la distància, la seva investidura. Dia primer de març, el mateix Puigdemont era qui renunciava “de manera provisional” a la seva investidura, i proposà, en el seu lloc, Jordi Sànchez, número dos de JxCat, que es trobava a presó preventiva.
Unes setmanes després, el jutge Llarena processà, pel delicte de rebel·lió, 13 persones per la seva participació en el denominat ‘Procés’, inclòs Puigdemont. Es reactivà, així, l’euro-ordre. Carles Puigdemont fou detingut a Alemanya i ingressà a la presó de Neumünster. La justícia d’aquest país, però, descartà el delicte de rebel·lió i, 12 dies després, decretà la seva llibertat sota fiança. En aquest moment, l’expresident català fixava la seva residència temporal a Berlín.
Ja era juliol quan el jutge Llarena finalitzà la instrucció de la causa del ‘Procés’; declarava en rebel·lia als processats fugits de la justícia. Per la seva part, dia 12 de juliol del 2018 Alemanya decidia extradir Puigdemont a Espanya per un delicte de malversació de fons, però no per rebel·lió. No obstant això, Llarena no l’acceptà i retirà l’euro-ordre. Cal destacar que uns mesos abans, al maig, Carles Puigdemont designava Quim Torra com a candidat a president de la Generalitat.
Camí cap al Parlament Europeu
Gairebé un any més tard, l’abril del 2019, el jutge Llarena arxivava la causa contra l’expresident de Catalunya i 6 processats declarats en rebel·lia mentre continuaven fugits. Pel maig, el Suprem avalava el cessament de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.
Això, mentre que Puigdemont i el seu exconseller Toni Comín aconseguien un escó per JxCat en les eleccions al Parlament Europeu. Puigdemont, però, no es va convertir en europarlamentari, perquè no va viatjar fins a Madrid per acatar la Constitució. Cal recordar que la Junta Electoral Central rebutjà que l’acatés des de Bèlgica.
Ja era dia 14 d’octubre quan Llarena dictava una nova ordre nacional, europea i internacional de detenció i lliurament contra Puigdemont per sedició i malversació, hores després que el Tribunal Suprem notifiqués la sentència en què condemnava a penes d’entre 9 i 13 anys de presó a 9 líders del ‘Procés’ per sedició. Quatre dies després, en relació amb l’euro-ordre, l’expresident de Catalunya compareixia voluntàriament davant les autoritats belgues; quedava en llibertat sense fiança però amb condicions.
El 20 desembre del 2019, l’endemà que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea establís que la condició d’eurodiputat s’adquireix des de la proclamació dels resultats dels comicis, Puigdemont i els exconsellers Comín i Lluís Puig aconseguiren, finalment, entrar al Parlament Europeu.
Reconegut com a eurodiputat
La justícia belga suspenia, acabat de començar el 2020, el procediment pel qual havia de decidir sobre el lliurament o no de Puigdemont a Espanya, en constatar que gaudia d’immunitat. Uns dies després, el Parlament Europeu el reconeixia com a eurodiputat.
Retirada de la immunitat
Un any després, el 9 de març del 2021, el ple del Parlament Europeu retirava la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí, tal com va sol·licitar la Justícia espanyola. Paral·lelament, pel febrer, Puigdemont encapçalava simbòlicament la llista de JxCat en les eleccions catalanes, just per davant de la candidata efectiva a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs. El seu partit aconseguí 32 escons i formà govern amb Esquerra Republicana de Catalunya, presidit pel candidat republicà Pere Aragonés.
Era ja el juny d’aquell mateix any quan el Govern indultà parcialment els 9 presos independentistes del ‘Procés’. A més, el Tribunal de Comptes reclamà a Puigdemont dos milions d’euros per les despeses de la promoció exterior del referèndum de l’1-O.
El 30 de juliol, la justícia europea retirava la immunitat a Puigdemont, en no veure risc de detenció, però el setembre va ser detingut a Sardenya per ordre del Tribunal Suprem. Llavors, va ser traslladat a la presó d’alta seguretat italiana de Sassari, tot i que va ser posat en llibertat l’endemà.
Retorn de la immunitat
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea retornava, el maig del 2022, la immunitat parlamentària de manera provisional als eurodiputats de JxCat Puigdemont, Comín i Ponsatí. Per la seva part, el Senat aprovà de manera definitiva, el mes de desembre, la reforma del Codi Penal que derogava la sedició, i en rebaixà les penes per malversació.
Petició de l’amnistia
El 2023 arrancava amb l’aplicació a Puigdemont, per part del jutge Pablo Llarena, de la derogació del delicte de sedició. No obstant això, va mantenir el seu processament “per malversació agreujada i desobediència”. El 15 juny, de fet, el Suprem en confirmava el processament. A finals de gener, el TJUE limitava les opcions de Bèlgica de denegar el lliurament de Puigdemont, en establir que una euro-ordre només pot ser rebutjada si s’emet des d’un país “amb deficiències sistèmiques” per garantir drets fonamentals.
El mes de març, el tribunal de Sardenya arxivà l’execució de l’euro-ordre contra Puigdemont. I, dos mesos després, el Comitè de Drets Humans de l’ONU censurà la seva suspensió com a diputat sense que hi hagués condemna.
Va ser el juliol quan el TJUE retirà, novament, la immunitat parlamentària a Puigdemont, Comín i Ponsatí. A finals d’aquell mateix mes, se celebraven eleccions generals al territori espanyol, amb una victòria del Partit Popular, seguit del Partit Socialista. El líder socialista Pedro Sánchez necessitava els vots de JxCat per aconseguir la seva investidura.
Davant aquella situació, Carles Puigdemont demanà l’amnistia i verificar els acords per negociar la investidura de Sánchez. El novembre, el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, i el secretari general de JxCat, Jordi Turull, signaren a Brussel·les un acord sobre l’amnistia que desbloquejava la investidura de Pedro Sánchez, la qual va tenir lloc, finalment, el 17 de novembre de l’any passat.
Tornada a Espanya
Enguany, el Tribunal Suprem acorda investigar Carles Puigdemont per terrorisme en el cas Tsunami Democràtic, la plataforma que va coordinar, a través de les xarxes socials, les accions de protesta contra la sentència del ‘Procés’.
Cal destacar també que, el març, el diputat d’ERC Pere Aragonès avança les eleccions catalanes al 12 de maig. Un procés electoral en què Puigdemont concorre com a cap de llista de Junts, i en el qual finalment el PSC surt victoriós, seguit de JxCat. Desapareix, així, la majoria independentista en el Parlament, però els socialistes necessiten el suport d’ERC per investir el seu candidat, Salvador Illa. Un dia després, el 13 de maig, Puigdemont anuncia que presentarà la seva candidatura per a la investidura a la Presidència de la Generalitat.
A finals de mes, el Congrés dels Diputats aprova, amb 177 vots a favor i 172 en contra, la proposició de llei d’amnistia, però, a principis de juliol, el Tribunal Suprem no aplica l’amnistia a Puigdemont; de fet, manté la malversació i l’ordre d’arrest sobre l’expresident català.
A més, el jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castelló, arxiva el cas Tsunami Democràtic, després que la sala penal declarés nul·la la causa des del 2021. I el Tribunal Suprem arxiva la investigació contra Puigdemont per terrorisme, en relació amb Tsunami Democràtic.
El mateix dia -9 de juliol-, el jutge del cas, Volhov Joaquín Aguirre, rebutja amnistiar-lo i demana al Suprem que l’investigui per delictes de traïció, malversació i organització criminal, per la presumpta ingerència russa en el ‘Procés’. Això, després que el setembre del 2021 un col·laborador de Puigdemont cerqués suport de Rússia per aconseguir la separació de Catalunya de la resta d’Espanya, segons va confirmar el diari The New York Times; uns fets que el Kremlin va negar. Enguany, el 21 de juny, el jutge va implicar l’expresident català en la causa sobre la presumpta ingerència russa en el ‘Procés’, amb l’amnistia ja en vigor.
A finals de mes, el PSC i ERC aconsegueixen un acord per investir el socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat, que inclou un pacte sobre el finançament català. Una investidura celebrada aquest mateix dijous, 8 d’agost; com ja havia anunciat JxCat, Carles Puigdemont ha irromput en l’acte de benvinguda organitzat per rebre’l a Barcelona, prop del Parlament català, una hora abans de l’inici del ple d’investidura de Salvador Illa, i ha pronunciat un breu discurs, però sense ser detingut. Minuts més tard, en el trajecte a peu cap al Parlament, ha desaparegut entre la multitud i se li ha perdut la pista.
08/08/2024
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Es tracta del projecte que coordinarà Inca Mallorca Solidària i que està previst que al llarg d'un any es facin les feines fetes per voluntaris
Redueix a 80 i 130 els cavallers de la colcada i no permetrà inscriure pagesos menors de 14 anys
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
