Illes Balears
Uns elements com plaques a pisos protegits, creus, monuments o relleus que han de ser eliminats o retirats per fer cumplir la Llei de Memòria
26/10/2019
El passat mes de juny el govern publicà un cens de vestigis de la dictadura franquista a espais públics de les Illes Balears. Uns elements com plaques a pisos protegits, creus, monuments o relleus que han de ser eliminats o retirats per fer complir la Llei de Memòria i reconeixement democràtic aprovada el passat abril.
Hem de dir que en aquests cens, segons ens ha explicat un dels autors que el va elaborar, Marçal Isern, no hi són tots els elements que hi ha actualment. Però és una bona referència.
A Balears hi ha 95 referències franquistes, la gran majoria a Mallorca, 86. Menorca en té 4 i Eivissa 4 ( el carrer del General Gotarredona de Sant Antoni, dos carrers a Santa Eulària i algunes plaques del Ministeri d’Habitatge).
Formentera és l’única illa que no conserva cap vestigi franquista.
Si ens fixam en Palma, és el municipi que més simbologia té de la dictadura: 24. Això sense comptar les plaques del Ministeri als pisos. A ciutat encara hi 17 carrers o passatges amb noms afins al règim.
El carrer més important és l’avinguda de Joan March, el tram de les avingudes on hi ha la Sala Augusta. Entre els monuments, trobam el relleu dedicat al periodista Gabriel Fuster Mayans “Gafim” a la plaça Major, el monòlit de la Feixina, que inaugurà Franco el 1947 en homenatge als caiguts en el creuer Baleares, els patricis Romans de la Rambla, dedicats a la itàlia de Mussolini i l’escut del sindicat vertical franquista on hi ha ara la seu de CCOO.
També dos panteons al cementeri municipal de Palma: el dedicat als aviadors italians de Mussolini i el que está just devora dedicat als militars d’aviació espanyols on hi ha enterrat Ramón Franco, un dels germans del dictador.
Just a l’entrada principal del cementeri de Palma, pujant les escales, ens trobam amb dos grans monuments. Estan relacionats entre ells. Un és aquest, discret i sense simbologia feixista, on està enterrat, entre d’altres militars d’aviació espanyols, Ramón Franco Bahamonde, el germà més jove del dictador.
La presència italiana durant la Guerra Civil a Mallorca deixà també aquest altre monument que s’aixeca sobre un panteó on hi ha enterrats 66 aviadors italians. Hi ha una placa sota una àguila que en italià recorda els mariners i aviadors caiguts a Espanya entre 1936 i 1939.
La petjada italiana a Mallorca encara subsisteix als carrers de Palma. La Via Roma es dedicà a la Itàlia feixista com a agraïment a l’ajuda prestada a la Guerra Civil.
Els caiguts italians a la Guerra Civil reben un homenatge anualment cada primer de novembre, dia de Tots Sants, davant aquest monument.
26/10/2019
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
