Illes Balears
Aquest producte permetria augmentar un 70% la producció d'aliments al 2050 sense perjudicar els ecosistemes del planeta
30/08/2020
26
Científics de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) lideren el projecte europeu ProFuture per desenvolupar tecnologies de cultiu de microalgues, un producte que permetria augmentar un 70% la producció d’aliments el 2050 sense danyar els ecosistemes del planeta.
El projecte, que tindrà una durada de quatre anys i està dotat amb 7,78 milions d’euros, està finançat pel programa de la UE Horitzó 2020, de suport a la recerca i innovació.
L’investigador de l’IRTA i coordinador de ProFuture, Massimo Castellari, ha explicat que les microalgues permeten obtenir aliments nutritius rics en proteïnes, més sostenibles, des de pasta i pa a barretes energètiques o pinso per a animals, la qual cosa facilitaria alimentar als 10.000 milions de persones que tindrà el món l’any 2050.
La FAO calcula que l’increment de la població suposarà també un augment d’un 70% de la demanda d’aliments, fet que pot suposar una amenaça per als recursos naturals i la disponibilitat de terra per a conrear.
Per això, les microalgues ―que formen part del fitoplàncton― són unes candidates prometedores per contribuir a solucionar aquest repte, pel seu elevat potencial de valor nutricional i la seva baixa petjada ecològica, segons els científics, que buscaran desenvolupar tecnologies de producció de microalgues, més sostenibles i competitives, amb les quals obtenir aliments rics en proteïnes, nutritius i amb un menor ús de nutrients químics i energia.
Les microalgues són organismes unicel·lulars que poden conrear-se a grans piscines obertes o dins bioreactors, i que principalment requereixen llum solar, temperatures elevades i nutrients inorgànics per créixer, amb un consum de terra i aigua dolça inferior al del cultiu d’altres proteïnes vegetals.
Tenen una capacitat productiva molt elevada i permeten obtenir una biomassa rica en proteïna i greixos que, transformada en farina vegetal, es pot utilitzar per fabricar aliments com la pasta, el pa, els pinsos, les sopes o les barretes energètiques.
“El problema amb les microalgues avui dia és que, malgrat que fa temps que s’estudien a Europa, sobretot per a la producció de biofuel, la seva producció continua sent limitada i no acaba d’estar al 100% industrialitzada, la qual cosa fa que el preu del producte sigui alt“, ha dit Castellari.
Solucionar aquest escull és el principal objectiu del projecte, en el qual participen 31 socis europeus, entre centres de recerca, empreses i associacions.
Per dur a terme la recerca, han seleccionat quatre espècies de microalgues molt productives ―dues d’aigua dolça (Lemon/lightly Chlorella vulgaris i Arthrospira platensis, és a dir, espirulina) i dues marines (Tetraselmis chui i Nannochloropsis oceanica)― i desenvoluparan i aplicaran tecnologies i tècniques de cultiu innovadores per augmentar la producció i reduir costos.
Segons Castellari, la fase inicial s’implementarà a plantes pilot a Portugal, en col·laboració amb universitats i centres de recerca, i després s’escalarà gràcies a nou petites, mitjanes i grans empreses d’alimentació de set països europeus.
Una vegada collides aquestes microalgues, s’assequen i s’obté amb elles una espècie de farina, que és l’ingredient principal per al mercat.
Fins ara, un dels inconvenients d’aquest ingredient a l’hora d’incorporar-lo en la fabricació d’aliments és que té un gust molt concret i aporta una coloració verda als productes, com succeeix amb la pasta o el pa enriquits amb espirulina.
“Ens proposem desenvolupar algun ingredient més purificat, que ens permeti millorar la textura, l’aparença, el sabor i també l’aroma dels productes elaborats amb microalgues, que ens permeti ampliar una mica el ventall d’aplicacions”, ha detallat Castellari, que especifica que a ‘ProFuture’ crearan set tipus d’aliments: pasta, pa, sopes i cremes vegetals, begudes i barretes energètiques, salsitxes veganes i pinso per a animals.
Segons Castellari, “elaborar productes amb microalgues permetria una font de proteïnes de qualitat per a tots els països, adaptant el sistema de creixement del cultiu a l’entorn”.
“Es poden implementar fins i tot enmig del desert, en àrees marginals, per la qual cosa no competeixen amb altres cultius vegetals pel sòl. A països com Espanya, en vides de desertificació, podria ser molt interessant”, ha apuntat l’investigador.
30/08/2020
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
