Illes Balears
El projecte, que ja ha rebut el vistiplau de Recursos Hídrics, preveu evitar que, en cas de revingudes, el torrent es dirigeixi cap al nucli urbà
09/10/2023
Aquest dilluns, 9 d’octubre, es compleixen cinc anys de la torrentada que assolà Sant Llorenç, amb la mirada posada en la licitació de les obres de la nova variant. Un projecte que podria dur-se a terme l’any que ve, després que Recursos Hídrics hi hagi donat el vistiplau, després d’estar bloquejat des del 2020.
Greus inundacions al Llevant de Mallorca van costar la vida a 13 persones i deixà danys materials xifrats en milions d’euros. El 9 d’octubre de 2018 les tempestes van abastar més de 230 quilòmetres quadrats dels municipis mallorquins de Sant Llorenç, Artà, Son Servera, Manacor i Capdepera, amb una població afectada d’unes 35.000 persones. La localitat més perjudicada va ser Sant Llorenç des Cardassar, amb uns 8.000 habitants. El dispositiu de cerca de víctimes va durar dies, durant els quals es van mobilitzar milers de voluntaris civils.
Ara, el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha anunciat el desbloqueig del projecte de la variant de la carretera per eixamplar el pas de l’aigua per davall de la via, augmentar-ne fins a sis vegades la capacitat actual i evitar que, en cas de revingudes, el torrent es dirigeixi cap al nucli urbà. La licitació podria dur-se a terme el pròxim any, en espera que les obres comencin com més aviat millor.
L’any passat Sant Llorenç ja va activar per primera vegada el pla de contingència per risc d’inundacions, a partir del qual varen sonar unes sirenes per alertar-ne la població. Un senyal que indica als ciutadans amb habitatges en zones inundables que pugin a la part alta de les seves cases i no en surtin.
Cronologia dels fets
La tempesta del 9 d’octubre del 2018 va començar aproximadament a les 15 h, tot i que va ser entre les 19 h i les 20 h que es va superar el límit d’escolament, és a dir, la quantitat màxima de pluja que el terreny és capaç de filtrar. L’episodi torrencial va acabar devers les 00.00 hores.
Segons l’informe que va elaborar la Direcció General d’Emergències, durant l’horabaixa d’aquell dia, el cabal del torrent va passar de 70 metres cúbics per segon a transportar-ne 513 en tot just 15 minuts, i l’aigua va assolir una velocitat de 50 quilòmetres per hora.
Tretze víctimes mortals
A la torrentada originada a Sant Llorenç moriren 13 persones. Entre les víctimes mortals, hi havia veïnats de les localitats afectades i també turistes estrangers. La darrera víctima mortal localitzada, després de 17 dies de cerca, fou un menor d’edat, un nin de 5 anys. El menor viatjava amb la seva mare i la seva germana a bord d’un cotxe que fou arrossegat per la riuada.
La tempesta també va deixar importants danys materials, que el Govern va estimar llavors en 91 milions d’euros. Resultaren perjudicats quatre carreteres tallades, vuit ponts amb danys estructurals greus, edificacions, vehicles, infraestructures de telecomunicacions, aigua potable, xarxa elèctrica i canalitzacions d’aigua.
Operatiu d’emergència
Durant l’ampli dispositiu d’emergència organitzat, es van efectuar més de 300 rescats i van ser localitzades 74 persones desaparegudes. Hi participaren efectius de l’112, la Guàrdia Civil, Bombers, Protecció Civil, Policia Local i Creu Roja, entre d’altres, les tasques dels quals, en les primeres hores, es van centrar principalment en la cerca de desapareguts, i, davant l’amenaça d’un nou episodi de pluges uns dies més tard, en la neteja del torrent de Sant Llorenç i de Canyamel (Capdepera).
Dies posteriors a la tragèdia, unes 2.000 persones es van inscriure com a voluntàries per ajudar en les tasques de neteja, en les quals va col·laborar, a més, la Unitat Militar d’Emergències (UME). En els treballs de neteja de residus, fang i objectes arrossegats per l’aigua es van recollir prop de 5.000 tones de material.
Ajudes públiques
El Govern va aprovar un paquet d’ajudes econòmiques per cobrir danys en habitatges, una ajuda mensual per al lloguer mentre es duien a terme les obres, subvencions a comunitats de propietaris, ajudes per pèrdua de vehicles, ajudes a empreses i explotacions agrícoles i indemnitzacions per defunció. Per materialitzar-les, l’Executiu autonòmic de llavors va sol·licitar un crèdit de 45 milions d’euros. L’Estat també va aprovar una sèrie d’ajudes, així com beneficis fiscals i mesures laborals per ajudar empreses i particulars damnificats.
El Govern d’Espanya, el Govern balear i el Consell de Mallorca es van fer càrrec dels costos per reparar-ne els danys, xifrats en 11 milions d’euros en el cas de Sant Llorenç. Les ajudes ja s’han pagat i les obres estan finalitzades. Es van executar treballs en camins i ponts que passen per damunt el torrent, instal·lacions elèctriques, el camp de futbol i el col·lector d’aigües fecals, per al qual es va construir una nova conducció.
A més, el 2020 el municipi llorencí va aprovar nomenar el tennista Rafel Nadal com a fill adoptiu per la seva ajuda en la neteja de les destrosses, així com pel seu donatiu d’un milió d’euros i l’organització d’una cursa solidària.
09/10/2023
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
