Illes Balears
Le llengua pròpia de la República d'Irlanda té plenitud de drets a les institucions europees d'ençà de dia primer gener. Segons Miquel Barceló, qui fa vint anys que hi viu, "si es compara amb el català, té una situació social molt delicada"
12/01/2022
Miquel Barceló, juntament amb els seus fills Séamus i Mícheál, de 12 i 15 anys, formen la banda musical The Barceló Brothers
48
Escolta l’entrevista sencera a IB3 Ràdio
El gaèlic irlandès, o senzillament l’irlandès, és una llengua amb plenitud de drets a la Unió Europea d’ençà de dia primer de gener. Això vol dir que aquest idioma fa efectives les seves atribucions com a llengua oficial de treball a les institucions europees. Aquesta és una consideració que el català no té, tot i tenir un nombre superior de parlants. Anglès i irlandès són oficials a la República d’Irlanda, però només l’irlandès té la consideració d’idioma propi. L’evolució històrica de l’illa d’Irlanda ha fet que en l’actualitat just uns 200.000 habitants tenguin l’irlandès com a idioma habitual. Això és just una petita part d’una població d’uns cinc milions d’habitants del país. I a Irlanda del Nord, territori administrat pel Regne Unit, es calcula que els parlants són devers 30.000. Miquel Barceló és llicenciat en Filologia Catalana, és de Muro, però fa gairebé 20 anys que viu a Irlanda. En concret, viu a Galway, a la costa occidental de l’illa, on fa feina en una companyia teatral com a actor i músic. Juntament amb els seus fills Séamus i Mícheál, de 12 i 15 anys, formen la banda musical The Barceló Brothers. L’Informatiu Cap de Setmana, d’IB3 Ràdio, ha entrevistat Barceló per conèixer quina és la situació social de la llengua pròpia de l’illa d’Irlanda.
-Com és la convivència entre l’irlandès i l’anglès si ho comparam amb la situació amb què conviuen català i castellà a les Illes Balears?
-És molt diferent. Són situacions que no són comparables. La situació que té en aquests moments l’irlandès és molt delicada, malgrat tenir tota una estructura legislativa i administrativa que li és favorable. Però si comparam l’ús social que té l’irlandès amb el que té el català, és gairebé inexistent. Això no vol dir que no hi sigui, però és reduït, si el comparam amb l’ús social del català. S’ha de tenir un compte una cosa: català i castellà són dues llengües que s’assemblen bastant, i en canvi l’anglès i l’irlandès no tenen res en comú perquè pertanyen a famílies lingüístiques diferents [una és germànica i l’altra gaèlica].
-Vols dir que quan una part de la societat s’ha desvinculat de l’idioma propi és difícil que s’hi torni a enganxar?
-A Irlanda no et trobaràs que persones parlin irlandès i anglès en una mateixa conversa. A les Balears, en canvi, et pots trobar dues persones que es comuniquen, i una parla en català i l’altra ho fa en castellà. Aquestes situacions a Irlanda no es donen.
-Quina és la presència de l’irlandès a l’escola, als mitjans de comunicació i a l’administració?
-Aquesta és una qüestió difícil de concretar. A Irlanda hi ha unes àrees que són les anomenades Gaeltach [àrees on el Govern reconeix que l’irlandès és la llengua predominant]. Fent una mica de broma, són una espècie de reserves índies, on la llengua s’ha conservat i es parla diàriament. En aquestes zones la realitat és diferent de la resta d’Irlanda, perquè a les escoles públiques de la resta de l’illa just es fa en irlandès l’assignatura d’irlandès. Això, llevat que a algun centre en concret hi hagi un director que sigui molt prollengua, i hi faci més assignatures. A banda, hi ha les Gaelscoil [escoles d’immersió lingüística en irlandès, fora dels dominis dels Gaeltach]. D’aquestes escoles, n’hi ha de primària i de secundària. I a la universitat, l’irlandès no hi és present, llevat que triïs uns estudis en que l’idioma irlandès sigui la seva base.
-I si parlam dels mitjans de comunicació, quina és la presència de l’irlandès en la ràdio i la televisió públiques? En quin idioma solem fer les emissions?
-Ho fan tot en anglès, llevat de petits informatius de curta durada. Hi ha, però, una canal de tele i un de ràdio integrament en irlandès. El que passa és que són de temàtica local i el seu àmbit comunicactiu són sobretot les regions on es parla irlandès diàriament. I existeix també un diari íntegrament en irlandès. Aquesta és tota la presència de l’irlandès als mitjans de comunicació.
-La República d’Irlanda és una estat jove. Enguany fa cent anys de la seva independència del Regne Unit. Hi havia una situació més optimista pel que fa a l’idioma fa unes dècades si es compara amb la situació actual?
-L’altre dia en parlava amb un amic que és parlant d’irlandès, i em comentava que als anys seixanta i setanta hi va haver una revifalla de la llengua, viculada als drets civils d’Irlanda del Nord, que va fer despertar consciències a la zones d’Irlanda de parla irlandesa. Hi va haver un moviment d’activisme prollengua. A mesura que han passat els anys, però, s’ha desdibuixat un poquet. Així i tot, però jo crec que avu en dia el que li passa a l’irlandès és que no hi havia hagut mai tants de joves i infants que parlassin irlandès. És guapo de veure que les escoles d’immersió lingüística no estan reduïdes exclusivament a les àrees on l’irlandès és majoritari. Per exemple, ara a la ciutat de Dublín hi ha zones que es consideren gaeltach, i els joves parlen en irlandès. Ara bé, això es tradueix en un ús social? Això és un altre debat. La gent el sap parlar, però la seva utilització no és majoritària. I aquest és el problema.
-Miquel, fa gairebé vint anys que hi vius, a Irlanda. Quin coneixement en tens, de l’irlandès?
-Jo som un exemple de persona que viu a Irlanda i que no ha après l’idioma així com m’hauria agradat. La qüestió és molt simple: la seva presència social és molt petita, i per tant no la necessites. I com que és una llengua estructuralment diferent de la resta d’idiomes, és difícil aprendre-la perquè no en tens cap referència. Si jo la volgués parlar bé, hauria d’aturar la meva feina i anar-me’n a fer una estada de mesos a zones de parla irlandesa i fer una immersió total. El meu nivell d’irlandès és molt pobre. Jo faig la vida en anglès, encara que faig feina en una companyia de teatre que parla en irlandès. Jo la sent parlar, agaf coses, puc contestar a segons quines preguntes, però el meu domini és pobre.
-És curiós que això ens ho digui una persona que és llicenciada en Filologia Catalana, i que per tant té uns determinats coneixements lingüístics, però tot i això, diríem que l’irlandès l’entens de manera parcial…
-Així és. Si hi ha una conversa en irlandès de gent que hi parla cada dia, puc entendre coses, però no entenc tot el que diuen.
-Tot i així, Miquel, tu vius a la part occidental de l’illa, que és on l’irlandès és més present. I amb els teus dos fills formau el grup musical The Barceló Brothers, i cantau en català, en anglès i també en irlandès.
-Això sí! Jo he tengut sort perquè la família la meva dona el parla, l’irlandès, i els meus fills l’aprenen a l’escola. I, com que som una família multilingüística, jo sempre intent encoratjar els meus fills que parlin en irlandès, perquè aquesta és la mateixa situació que tenc jo amb el català a les Illes Balears. Per tant, els dic que l’emprin i que no tenguin por d’utilitzar-lo. I per això també la utilitzam a les nostres cançons.
-Sou els Barceló Brothers, i de manera habitual feis qualque actuació arreu de Mallorca. Quin temps fa ara que no n’heu feta cap?
-Cada any en solíem fer unes quantes, d’actuacions, però aquests darrers anys ha estat una pena, perquè la pandèmia ens ha aturat moltíssim. Teníem molts de projectes aparaulats, i els hem hagut d’aturar. Però sempre que venim intentam fer concertets.
-Tu ets de Muro, i l’Ajuntament ha anunciat que enguany no faran festa a causa de la pandèmia. Quin és el teu sentiment?
-Justament ara fa dos anys que no podem venir, i és una pena perquè sempre fèiem un fogueró el cap de setmana just abans de Sant Antoni. Havíem de partir cap a Irlanda abans de Sant Antoni, perquè els al·lots havien d’anar a escola. I és un fogueró que havia tornat molt popular. Un any arribàrem a arreplegar devers 150 persones. Va arribar a ser el fogueró de més anomenada a Muro.
Escolta i mira una de les actuacions de The Barceló Brothers
12/01/2022
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
Els bombers del parc d'Inca s'han desplaçat al lloc dels fets per sufocar les flames
