Illes Balears
La normativa afavoreix els fixos discontinus i sanciona els contractes de menys d'un mes
03/02/2022
/EFE
El Congrés dels Diputats convalidarà aquest dijous la reforma laboral pactada pel Govern amb la CEOE i els sindicats UGT i CCOO, la qual cosa permetria aconseguir la majoria necessària per a aprovar el decret llei.
La reforma, que es troba en vigor per decret llei des de finals del 2021, torna a donar prioritat al conveni sectorial en matèria salarial, elimina el contracte d’obra, limita el contracte temporal a circumstàncies de la producció i a substitució de la persona treballadora, penalitza els contractes inferiors a un mes i converteix en permanents les ajudes als expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).
Els seus objectius es centren a augmentar l’ocupació indefinida i reduir la temporalitat. De moment, i amb tan sols un mes en vigor, ja comença a donar els seus fruits. Al gener es van signar 238.672 contractes fixos, un 22,5% més que un any enrere. Aquesta dada suposa el 15% de totes les noves contractacions. La millora també es produeix a Euskadi, on el percentatge s’ha incrementat fins a l’11,9% des del 8,9% de gener de l’any passat.
No obstant això, hi ha aspectes claus de la reforma laboral que no entraran en vigor fins al 31 de març. Les empreses disposen d’un període transitori de tres mesos per a adaptar els contractes temporals (més de 4.000.000) i els ERTO a la nova norma. El que sí que està en vigor és la penalització de 26 euros per als contractes de menys d’un mes. “La penalització passaria a 52 euros si el mateix temps de feina es cobrís amb dos contractes de cinc dies cadascun”, explica José Luis Escrivà, ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Les claus de la reforma:
– Contractes temporals limitats i prioritat per l’indefinit: el contracte indefinit serà el predominant i només permetrà els contractes temporals per causes molt concretes com, per exemple, circumstàncies de la producció (no podrà durar més de sis mesos, ampliables fins a altres sis) i substitucions (per a suplir a treballadors que estiguin en excedència o cobrir vacants durant un procés selectiu. En aquest últim cas, la vigència del contracte serà de tres mesos).
– Contracte fix discontinu: els treballadors subjectes a aquest contracte tindran assignades tasques de caràcter estacional. És a dir, no treballaran tot l’any. En canvi, la nova norma estableix que a aquest col·lectiu se’ls computi la seva antiguitat durant tot el període que duri la relació laboral i no únicament durant el temps que ha desenvolupat la seva activitat.
– Contractes formatius: tindrà dues modalitats: formació en alternança i obtenció de la pràctica professional. El primer està pensat per a compaginar amb els estudis, queda limitat fins als 30 anys i a una durada màxima de dos anys, amb jornada no superior al 65% el primer any i 85% el segon, i una retribució adaptada al conveni que no podrà baixar de 60% el primer any i del 75% el segon. Quant a l’obtenció de pràctica professional, una vegada aconseguida la certificació, l’estudiant podrà optar a aquests contractes durant els pròxims tres anys o cinc si es tracta de persones minusválides. El salari haurà d’estar adequat al conveni i la vigència del contracte serà de sis mesos a un any.
– El treballador temporal fraudulent serà convertit en indefinit. Així com els qui acumulin 18 mesos de treball en un termini de 24 mesos, en el mateix o diferent lloc de treball amb la mateixa empresa o grup d’empreses, mitjançant dues o més contractes per circumstàncies de la producció, directament o a través de la seva posada a disposició per empreses de treball temporal.
– Subcontractació: els treballadors d’empreses multiservei que ofereixen la seva activitat a unes altres, per exemple en matèria de neteja o manteniment, ja no es veuran afectats pel conveni de l’empresa subcontractada.
– Negociació col·lectiva: torna la ultraactivitat indefinida. És a dir, una vegada caducat el conveni les condicions signades es respectaran fins a la signatura d’un nou acord, es demorin o no les negociacions entre empresaris i sindicats.
– Revisió de l’ERTO: per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció o derivades de força major per a incorporar alguns dels elements i obligacions que es van instaurar en els ERTO per Covid. Aquests, tindran majors facilitats de tramitació i aplicació per a les pimes i exoneracions en les cotitzacions a la Seguretat Social del 20%, condicionades a la realització d’accions formatives. Els ERTO de fora major afegeixen com a causa específica l’impediment o les limitacions a l’activitat per decisions de l’autoritat governativa, tindran exoneracions del 90% i la reducció de jornada serà d’entre un 10 i un 70%.
– Mecanisme RED: les empreses podran posar en marxa aquests ERTO, prèvia activació pel Consell de Ministres, en cas de crisi per un màxim d’un any i amb exoneracions decreixents del 60% al 20%, o en cas de reestructuració sectorial per sis mesos prorrogables a un any i amb exoneracions del 40%.
– Sancions econòmiques: multes de 8.000 a 10.000 euros per cada treballador contractat indegudament. Penalització de 26 euros per contractes inferiors a un mes podent augmentar a 56 euros si el mateix temps de treball es cobrís amb dos contractes de cinc cadascú.
03/02/2022
Ambdós ajuntaments presentaran al·legacions contra el projecte per les males olors i el perill de contaminació que pot suposar
"Qui assumirà la despesa de dur-los a examen? I si suspèn, qui assumirà les taxes de trànsit?", lamenta Rafel Juan Duran, director d'una de les autoescoles afectades
Joves músics de les Balears es reuneixen per interpretar la cinquena simfonia de Mahler
El succés ha ocorregut aquesta passada matinada i la Guàrdia Civil n'investiga ara les causes
