Fa mig segle del primer videojoc d’Atari i més de dues dècades de l’aparició d’arguments prou sofisticats en les aventures gràfiques. Des de llavors, fins i tot s’han desenvolupat històries interactives tan complexes i ambientades com en una gran producció cinematogràfica. És el cas d’L. A. Noire, el primer joc que, de fet, quedà finalista en un festival de cinema, fa prop d’una dècada.

Precisament, aquest joc ha servit l’experta en narrativa audiovisual i neurocognició Caterina Ramon per investigar com ens convertim en els personatges d’un videojoc.
La Tesi de Caterina Ramon aprofundeix en els mecanismes psicològics que expliquen com el jugador es posa en la pell dels personatges. I sí que hi ha diferències amb altres audiovisuals.

Ramon afirma que davant d’una pel·lícula “sentim emocions” que desperten els personatges. Amb un videojoc interactiu, explica, “és molt diferent perquè interactuam” amb els personatges.

La investigadora identifica el compromís del jugador amb el personatge perquè comparteixen metes i conflictes dins la història. Una altra conclusió de la investigació és que tots els participants en l’experiment, tant els hàbils com els poc avesats, han viscut el procés de convertir-se en el personatge del joc interactiu.