L'article 124.2 de la Constitució estableix que el fiscal general de l'Estat serà nomenat pel rei, a proposta del Govern, i amb el parer del Consell General del Poder Judicial
Imatge d'arxiu.
19El Govern ha anunciat que posarà en marxa el relleu d’Álvaro García Ortiz com a fiscal general de l’Estat després d’anunciar el Tribunal Suprem la seva condemna a dos anys d’inhabilitació per revelació de secrets.
L’article 124.2 de la Constitució estableix que el fiscal general de l’Estat serà nomenat pel rei, a proposta del Govern, i tenint en compte el parer del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Juristes amb més de quinze anys d’exercici
El nomenament està al seu torn regulat en la Llei 50/1981, de 30 de desembre, de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que en l’article 29 estableix, a més, que el fiscal general de l’Estat serà triat entre juristes espanyols, de reconegut prestigi i amb més de quinze anys d’exercici efectiu de la seva professió.
També recull que no podrà ser proposat per al càrrec qui en els cinc anys anteriors hagi estat nomenat titular d’un Ministeri, d’una Secretaria d’Estat o d’una Conselleria d’un Govern autonòmic, ni qui hagi estat elegit titular de la Presidència d’una Corporació local o hagi tingut la condició de diputat, senador, o membre del Parlament Europeu o d’una Assemblea legislativa d’una comunitat autònoma.
Si el nomenament de fiscal general recaigués sobre un membre de la carrera fiscal quedarà en situació de serveis especials, com ha estat el cas de García Ortíz, fiscal de carrera.
Compareixença davant el Congrés
Rebut l’informe del CGPJ, que no és vinculant, el Govern comunicarà la seva proposta al Congrés dels Diputats perquè assenyali la compareixença de la persona triada davant la Comissió corresponent de la Cambra, a l’efecte que es puguin valorar els mèrits i idoneïtat del candidat proposat.
Una vegada nomenat, el fiscal general de l’Estat prestarà davant el Rei el jurament o promesa que preveu la Llei i prendrà possessió del càrrec davant el Ple del Tribunal Suprem.
Quatre anys amb justificades excepcions
El mandat del fiscal general de l’Estat tindrà una durada de quatre anys i únicament podrà cessar en el càrrec abans que conclogui aquest mandat per cinc motius: a petició pròpia, per incórrer en alguna de les incompatibilitats o prohibicions establertes en aquesta Llei, en cas d’incapacitat o malaltia que l’inhabiliti per al càrrec, per incompliment greu o reiterat de les seves funcions, i quan n’ordeni el cessament el Govern que l’hagués proposat.
L’existència de qualsevol de les quatre primeres causes de cessament serà apreciada pel Consell de Ministres.
El propietari del solar imposà el nom per vendre'l a l'Ajuntament
Els serveis d'emergències varen practicar la reanimació cardiopulmonar durant 40 minuts, però no varen poder fer res per salvar-li la vida
Ha publicat un anunci a grups de compravenda de Facebook per desesperació pel funcionament del servei, però també per reivindicació
Es tracta d'un reflex de la influència púnica a l'illa que els investigadors demanen preservar i protegir de possibles despreniments