Illes Balears
Del 4 de setembre al 14 d’octubre es perden més de 2 minuts i 30 segons diaris de claror a la latitud de les Balears
21/09/2021
87
Dimecres 22 de setembre a les 21:21 hora oficial començarà la tardor astronòmica. Durarà 89 dies i 20 hores fins el 21 de desembre, quan començarà l’hivern.
Des del solstici d’estiu els dies s’escurcen. En la darrera setmana de juny i les primeres setmanes de juliol la pèrdua és gairebé imperceptible però s’accentua a mesura que avança l’estiu. Entorn de l’equinocci de tardor és quan això succeeix més ràpidament.
Del 4 de setembre al 14 d’octubre es perden més de 2 minuts i 30 segons diaris de claror a la latitud de les Balears. Passat aquesta data els dies s’escurçaran fins el solstici d’hivern però a un ritme inferior.
Fins ara la durada del dia era superior a la de la nit. Però degut a la pèrdua de claror s’equilibren entorn de l’equinocci i duren 12 hores per igual. De fet equinocci prové del llatí aequinoctium, una paraula composta d’aequus (igual) i nox, noctis (nit). Però en realitat aquest fet no ocorre exactament el dia de l’equinocci de tardor sinó uns dies després. El dia en concret s’anomena Equilux i enguany a les Balears ocorre els dies 25 i 26 d’octubre. D’ara endavant la nit durarà més que el dia, tota la tardor i l’hivern fins el 17 de març de 2022, dia de l’equilux de primavera.
Com cada any i amb la intenció d’adaptar el consum energètic al nou ritme de claror, el darrer diumenge d’octubre, dia 31 enguany, es reprèn l’horari d’hivern. A les 03:00 hora oficial, s’endarrereix una hora el rellotge fins les 02:00h.
L’òrbita terrestre és el·líptica. Per tant, hi ha un punt de màxima i un de mínima distància entre la Terra i el Sol. El passat 6 de juliol la Terra passà per l’afeli, el punt més allunyat del Sol, a 152.100.527 km de distància. El 4 de gener de 2022 passarà pel punt de mínima distància o periheli, uns 5 milions de kilòmetres més a prop que pel juliol. La velocitat orbital no és regular degut a que la Terra s’accelera entorn del periheli i s’alenteix entorn de l’afeli. Per aquest motiu les estacions no tenen la mateixa durada. L’estiu és sempre l’estació més llarga i l’hivern, la més curta. La primavera, la segona més llarga després de l’estiu i la tardor, per tant, la segona més curta (dos dies de diferència respecte l’hivern).
Això, que sembla una obvietat, és en realitat un fet atípic que només ocorre pels equinoccis de tardor i primavera. Aquests dies el sol surt exactament per l’est i es pon exactament per l’oest i és així a tots els punts de la Terra. És un bon moment per situar des de ca nostra o qualsevol lloc del nostre interès els punts cardinals sense necessitat d’instruments d’orientació. A partir d’aquest moment el Sol continuarà el seu viatge cap al sud fins el solstici d’hivern quan assoleix la posició més meridional. Per tant, i de manera progressiva, el Sol sortirà de cap al sud-est i es pondrà de cap al sud-oest els mesos d’octubre, novembre i desembre.
Aquesta tardor hi haurà tres llunes plenes: el 20 d’octubre, el 19 de novembre i el 19 de desembre. La curiositat astronòmica de la tardor serà l’eclipsi parcial que coincidirà amb la de novembre. Serà visible des d’Amèrica, Àsia i Europa i, si els niguls no ho impedeixen, també de les Balears.
La tardor també és una època d’interès pels apassionats del cel nocturn degut a les tres pluges d’estels que es poden observar. Els dracònids, que tenen el seu màxim dia 8 d’octubre i que a més enguany coincidirà en una nit gairebé sense lluna. Malauradament no s’espera que sigui una pluja molt activa i es podran veure només uns 5 meteors cada hora. Unes setmanes després, el 21 d’octubre arriben els Oriònids, una pluja d’estels més abundosa que l’anterior (fins a 20 meteors cada hora) però deslluits per la lluna gairebé plena. La propera pluja d’estels de certa entitat no arribarà fins el 17 de novembre amb els Leònids, amb 10-15 meteors cada hora. Finalment, les nits del 16 i el 17 de desembre, els Gemínids, una de les pluges d’estels més esperades a l’hemisferi nord (amb permís de les Llàgrimes de Sant Llorenç del mes d’agost). En les condicions adequades serà possible veure fins a 50 meteors cada hora.
Finalment pel cel serà possible observar tres planetes a sol post (Venus, Júpiter i Saturn) i dos a trenc d’alba (Mercuri a l’octubre i novembre; Mart, novembre i desembre).
21/09/2021
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
