Comença la tardor: els dies s’escurcen i entra l’horari d’hivern

Del 4 de setembre al 14 d’octubre es perden més de 2 minuts i 30 segons diaris de claror a la latitud de les Balears

Dimecres 22 de setembre a les 21:21 hora oficial començarà la tardor astronòmica. Durarà 89 dies i 20 hores fins el 21 de desembre, quan començarà l’hivern.

Els dies s’escurcen

Des del solstici d’estiu els dies s’escurcen. En la darrera setmana de juny i les primeres setmanes de juliol la pèrdua és gairebé imperceptible però s’accentua a mesura que avança l’estiu. Entorn de l’equinocci de tardor és quan això succeeix més ràpidament.

Del 4 de setembre al 14 d’octubre es perden més de 2 minuts i 30 segons diaris de claror a la latitud de les Balears. Passat aquesta data els dies s’escurçaran fins el solstici d’hivern però a un ritme inferior.

Equilux

Fins ara la durada del dia era superior a la de la nit. Però degut a la pèrdua de claror s’equilibren entorn de l’equinocci i duren 12 hores per igual. De fet equinocci prové del llatí aequinoctium, una paraula composta d’aequus (igual) i nox, noctis (nit). Però en realitat aquest fet no ocorre exactament el dia de l’equinocci de tardor sinó uns dies després. El dia en concret s’anomena Equilux i enguany a les Balears ocorre els dies 25 i 26 d’octubre. D’ara endavant la nit durarà més que el dia, tota la tardor i l’hivern fins el 17 de març de 2022, dia de l’equilux de primavera.

Horari d’hivern

Com cada any i amb la intenció d’adaptar el consum energètic al nou ritme de claror, el darrer diumenge d’octubre, dia 31 enguany, es reprèn l’horari d’hivern. A les 03:00 hora oficial, s’endarrereix una hora el rellotge fins les 02:00h.

La tardor és la segona estació més curta

L’òrbita terrestre és el·líptica. Per tant, hi ha un punt de màxima i un de mínima distància entre la Terra i el Sol. El passat 6 de juliol la Terra passà per l’afeli, el punt més allunyat del Sol, a 152.100.527 km de distància. El 4 de gener de 2022 passarà pel punt de mínima distància o periheli, uns 5 milions de kilòmetres més a prop que pel juliol. La velocitat orbital no és regular degut a que la Terra s’accelera entorn del periheli i s’alenteix entorn de l’afeli. Per aquest motiu les estacions no tenen la mateixa durada. L’estiu és sempre l’estació més llarga i l’hivern, la més curta. La primavera, la segona més llarga després de l’estiu i la tardor, per tant, la segona més curta (dos dies de diferència respecte l’hivern).

El sol surt per l’est i es pon per l’oest

Això, que sembla una obvietat, és en realitat un fet atípic que només ocorre pels equinoccis de tardor i primavera. Aquests dies el sol surt exactament per l’est i es pon exactament per l’oest i és així a tots els punts de la Terra. És un bon moment per situar des de ca nostra o qualsevol lloc del nostre interès els punts cardinals sense necessitat d’instruments d’orientació. A partir d’aquest moment el Sol continuarà el seu viatge cap al sud fins el solstici d’hivern quan assoleix la posició més meridional. Per tant, i de manera progressiva, el Sol sortirà de cap al sud-est i es pondrà de cap al sud-oest els mesos d’octubre, novembre i desembre.

Quatre pluges d’estels i un eclipsi de lluna

Aquesta tardor hi haurà tres llunes plenes: el 20 d’octubre, el 19 de novembre i el 19 de desembre. La curiositat astronòmica de la tardor serà l’eclipsi parcial que coincidirà amb la de novembre. Serà visible des d’Amèrica, Àsia i Europa i, si els niguls no ho impedeixen, també de les Balears.

La tardor també és una època d’interès pels apassionats del cel nocturn degut a les tres pluges d’estels que es poden observar. Els dracònids, que tenen el seu màxim dia 8 d’octubre i que a més enguany coincidirà en una nit gairebé sense lluna. Malauradament no s’espera que sigui una pluja molt activa i es podran veure només uns 5 meteors cada hora. Unes setmanes després, el 21 d’octubre arriben els Oriònids, una pluja d’estels més abundosa que l’anterior (fins a 20 meteors cada hora) però deslluits per la lluna gairebé plena. La propera pluja d’estels de certa entitat no arribarà fins el 17 de novembre amb els Leònids, amb 10-15 meteors cada hora. Finalment, les nits del 16 i el 17 de desembre, els Gemínids, una de les pluges d’estels més esperades a l’hemisferi nord (amb permís de les Llàgrimes de Sant Llorenç del mes d’agost). En les condicions adequades serà possible veure fins a 50 meteors cada hora.

Finalment pel cel serà possible observar tres planetes a sol post (Venus, Júpiter i Saturn) i dos a trenc d’alba (Mercuri a l’octubre i novembre; Mart, novembre i desembre).