Illes Balears
També es reprendrà la segona fase d'exhumació al cementeri de Sant Francesc Xavier, a Formentera, per cercar desapareguts de la Guerra Civil i la repressió falangista
21/11/2023
Imatge d'arxiu de les feines d'exhumació al cementiri de Son Coletes, a Manacor.
38Aquesta setmana es reprenen als cementeris de Son Carrió, a Sant Llorenç des Cardassar, i a Sant Francesc Xavier, a Formentera, les tasques de cerca de desapareguts republicans de la Guerra Civil i la repressió falangista que du a terme el Govern en el marc del IV Pla de Fosses. Són actuacions contractades per l’anterior executiu d’esquerra però l’actual de la dreta s’ha compromès a mantenir les actuacions de recuperació i, en la mesura del possible, identificació de cossos per entregar-los als seus familiars.
El Govern té previst visitar avui el cementeri de Son Carrió per veure les tasques d’exhumació. Hi assistirà el director general de Coordinació i Transparència, Jaume Porsell, a més del batle de Sant Llorenç, Jaume Soler Pons. Com a responsables d’Aranzadi-Atics, empresa que executa el Pla de Fosses, hi seran el director Jordi Busquets; el coordinador i arqueòleg Cesc Busquets; els arqueòlegs Jaume Servera, Nicolau Escanilla i Margalida Rivas; i els antropòlegs forenses, Laura Canales, Júlia Benet i Núria Armentano.
Pendent hi ha encara també una segona fase d’actuacions a la platja de sa Coma, també de Sant Llorenç des Cardassar, un dels escenaris del desembarcament de Bayo. Això després de les primeres i infructuoses tasques a la primavera. La idea del Govern es fer una segona recerca per acabar de descartar o no la possibilitat de trobar desapareguts de la Guerra Civil i abans de comprometre àrees de terreny que són zona dunar protegida. Això tenint en compte que la mar podria haver-se’n dut restes existents anys enrere.
L’escepticisme sobre trobar enterrats en l’arena de sa Coma caiguts en el front de la batalla del 36 l’argumenta l’historiador Gonzalo Berger, que ha investigat sobre la identitat de les víctimes mortes en el front de guerra del Llevant de Mallorca. Berger estima que en el desembarcament republicà de les tropes de Bayo varen morir al voltant de 370 persones entre milicians, soldats i forces de l’ordre de la República. Es tracta d’una xifra, explica, notablement inferior a algunes que han sonat històricament.
Ajuda encara més a reduir la xifra de morts en combat a Mallorca, explica, el fet que una part considerable moriren de les ferides quan ja havien tornat a zona republicana, als hospitals de Maó i Barcelona, on foren enterrats. En canvi, on s’espera poder localitzar republicans del front de Bayo, és a les fosses del cementeri de Son Coletes, a Manacor. La Generalitat de Catalunya ha recopilat fins al dia d’avui mostres de familiars de 29 dels casos de desapareguts a la batalla de Mallorca de la Guerra Civil.
21/11/2023
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Es tracta del projecte que coordinarà Inca Mallorca Solidària i que està previst que al llarg d'un any es facin les feines fetes per voluntaris
Redueix a 80 i 130 els cavallers de la colcada i no permetrà inscriure pagesos menors de 14 anys
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
