societat
Sis persones ferides per l’esfondrament d’un aljub a Cura
Quatre persones n'han pogut sortir i dues més hi han quedat atrapades
Illes Balears
X
Comencen les feines d’exhumació de fosses al cementiri de Son Carrió
També es reprendrà la segona fase d'exhumació al cementeri de Sant Francesc Xavier, a Formentera, per cercar desapareguts de la Guerra Civil i la repressió falangista
21/11/2023
Imatge d'arxiu de les feines d'exhumació al cementiri de Son Coletes, a Manacor.
29Aquesta setmana es reprenen als cementeris de Son Carrió, a Sant Llorenç des Cardassar, i a Sant Francesc Xavier, a Formentera, les tasques de cerca de desapareguts republicans de la Guerra Civil i la repressió falangista que du a terme el Govern en el marc del IV Pla de Fosses. Són actuacions contractades per l’anterior executiu d’esquerra però l’actual de la dreta s’ha compromès a mantenir les actuacions de recuperació i, en la mesura del possible, identificació de cossos per entregar-los als seus familiars.
El Govern té previst visitar avui el cementeri de Son Carrió per veure les tasques d’exhumació. Hi assistirà el director general de Coordinació i Transparència, Jaume Porsell, a més del batle de Sant Llorenç, Jaume Soler Pons. Com a responsables d’Aranzadi-Atics, empresa que executa el Pla de Fosses, hi seran el director Jordi Busquets; el coordinador i arqueòleg Cesc Busquets; els arqueòlegs Jaume Servera, Nicolau Escanilla i Margalida Rivas; i els antropòlegs forenses, Laura Canales, Júlia Benet i Núria Armentano.
La fossa a la platja de sa Coma
Pendent hi ha encara també una segona fase d’actuacions a la platja de sa Coma, també de Sant Llorenç des Cardassar, un dels escenaris del desembarcament de Bayo. Això després de les primeres i infructuoses tasques a la primavera. La idea del Govern es fer una segona recerca per acabar de descartar o no la possibilitat de trobar desapareguts de la Guerra Civil i abans de comprometre àrees de terreny que són zona dunar protegida. Això tenint en compte que la mar podria haver-se’n dut restes existents anys enrere.
L’escepticisme sobre trobar enterrats en l’arena de sa Coma caiguts en el front de la batalla del 36 l’argumenta l’historiador Gonzalo Berger, que ha investigat sobre la identitat de les víctimes mortes en el front de guerra del Llevant de Mallorca. Berger estima que en el desembarcament republicà de les tropes de Bayo varen morir al voltant de 370 persones entre milicians, soldats i forces de l’ordre de la República. Es tracta d’una xifra, explica, notablement inferior a algunes que han sonat històricament.
Ajuda encara més a reduir la xifra de morts en combat a Mallorca, explica, el fet que una part considerable moriren de les ferides quan ja havien tornat a zona republicana, als hospitals de Maó i Barcelona, on foren enterrats. En canvi, on s’espera poder localitzar republicans del front de Bayo, és a les fosses del cementeri de Son Coletes, a Manacor. La Generalitat de Catalunya ha recopilat fins al dia d’avui mostres de familiars de 29 dels casos de desapareguts a la batalla de Mallorca de la Guerra Civil.
21/11/2023
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
societat
La tempesta obliga a tancar diverses platges del nord de Menorca
Els bombers també han hagut d'intervenir per treure aigua en alguns domicilis de Maó i Ciutadella
societat
Història de superació d’una persona amb totes les extremitats amputades
Cati està pendent de rebre les pròtesis dels braços
