Illes Balears
Creu Roja manté acollits a les Balears 170 refugiats d’Ucraïna
L'ONG ha detectat la tornada a les illes d'algunes de les famílies que havien decidit partir cap a Ucraïna
09/12/2023
La comunitat ucraïnesa d’Eivissa va agrair fa un any la feina de la Creu Roja amb un concert de nadales
Gairebé dos anys després de l’inici de la guerra a Ucraïna, la resolució del conflicte continua enfora i la població de les zones devastades pels bombardejos, repartida per Europa. A les Balears han arribat poc més de 3.000 refugiats, prop de la meitat a través de la Creu Roja, que avui dia encara té 170 persones en acollida, el 40% són menors. Amb tot, l’ONG ha detectat la tornada a les illes d’algunes de les famílies que havien decidit partir cap a Ucraïna.
Gran part dels refugiats varen arribar a Balears amb la idea que seria una estada temporal, i que tard o prest tornarien a casa seva. Però alguns dels que s’han decidit a fer-ho hi han trobat una situació molt diferent de l’esperada: un conflicte actiu, amb zones totalment devastades; altres saturades de desplaçats interns i sobretot, inestabilitat i caos a les fronteres amb Rússia i al sud, a Donetsk. Amb aquest panorama, hi ha famílies que han girat coa de nou cap a les illes, on havien aconseguit estabilitat.
De fet, Eli Minchón, directora de l’Àrea d’Inclusió Social de la Creu Roja explica que bona part d’ells ha trobat feina, sobretot durant la temporada alta en el sector turístic. Molts han après el castellà en un temps “de rècord”, argumenta Minchón, que afegeix que el fet que bona part sabessin l’anglès els ha suposat un avantatge a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral de l’hostaleria, tot i que també n’hi ha hagut que ho han fet a subsectors en què el coneixement d’un idioma estranger no és tan important com és el de les cambreres de pisos, manteniment, lloguer de vehicles i cuines.
La incorporació a la feina ha estat relativament fàcil, sobretot per la sensibilització de les empreses. La part més complicada és trobar allotjament i, per això, alguns segueixen en els tres centres d’acollida de la Creu Roja i altres comparteixen casa, creant una xarxa de suport entre les famílies.
Fins arribar a aquesta fase d’autonomia, els refugiats superen molts entrebancs pel camí. El major no és la cultura o l’idioma, sinó acceptar la situació actual… les expectatives de començar una vida nova a les illes i, d’alguna manera, renunciar a tornar al seu país d’origen. Anastasia Kvach és la presidenta i fundadora de l’Associació Amar Ucraïna.
“És l’esperança que això acabi aviat i veure, en canvi, que fa més d’un any i mig que la guerra continua sense que res faci pensar que la resolució és a prop… I això suposa un reconeixement i una acceptació abans de posar-se a treballar que costa a molts. Entendre que això no acabarà aviat”.
Seqüeles psicològiques que pateixen especialment els majors, les àvies que han arribat a les illes per acompanyar els seus fills i nets i enyoren casa seva. És el cas de la mare de Mila Raybalko, que viuen a casa d’una compatriota a Artà amb el seu fill, que té una discapacitat. “La meva mare només pensa a tornar a casa. Quan vam arribar aquí, estava deprimida tot el dia, no li agradava res, no volia fer res ni anar a veure monuments o a la platja. Estava en xoc!”. Per ajudar a la seva integració i a crear una comunitat, l’Associació Amar Ucraïna ha organitzat trobades per aplegar els majors, i també tallers, xerrades i activitats per donar a conèixer la seva cultura a les illes.
“Perquè hi han viscut tota la vida, hi tenen la seva casa i la seva llar, i se n’han hagut d’anar pels seus nets… Són els més vulnerables, els que més s’enyoren i més ganes tenen de tornar. Necessiten fer pinya i ajuntar-se entre elles perquè són les que queden a casa quan la resta se’n van a fer feina i a l’escola”.
Tot i l’enyorança del seu país d’origen, molts ucraïnesos són conscients que ara no hi poden tornar perquè la guerra continua i viure al país, entre bombardejos i avisos d’atacs aeris és impossible. Per això, agraeixen l’ajuda rebuda per començar de nou. “Vull donar les gràcies a tota la gent que hem trobat aquí; gent molt amable, agradable i que entén les nostres necessitats i vol ajudar sense rebre res a canvi”.
L’Associació Amar Ucraïna recorda que a la seva seu continua la recollida solidària de material, sobretot ara que arriba l’hivern i es necessiten flassades i roba d’abric per enviar a la zona del conflicte. Anastasia: “El darrer ingrés que vàrem fer en un dels nostres albergs va ser el cas d’una mare, qui, perquè no va poder pagar el lloguer aquí i havia perdut la feina, sense trobar cap ajuda ni recurs, va tornar a Ucraïna, però el seu fill menor no va poder estar allà… Perquè és molt dur estar sotmès a uns bombardejos constants, sirenes… Havent de baixar al soterrani per amagar-se”.
Notícies relacionades >
09/12/2023
Comentaris:
(*) Camps obligatorisSineu i Maria de la Salut, en contra de la macrogranja de gallines de Son Venrell
Ambdós ajuntaments presentaran al·legacions contra el projecte per les males olors i el perill de contaminació que pot suposar
La DGT perd els resultats d’11 proves de ciclomotor a Mallorca i obliga a tornar a repetir-les
"Qui assumirà la despesa de dur-los a examen? I si suspèn, qui assumirà les taxes de trànsit?", lamenta Rafel Juan Duran, director d'una de les autoescoles afectades
Els encontres orquestrals de les Illes Balears arriben a la setena edició
Joves músics de les Balears es reuneixen per interpretar la cinquena simfonia de Mahler
Tràgica mort d’una nina irlandesa d’11 anys a un hotel del Port d’Alcúdia
El succés ha ocorregut aquesta passada matinada i la Guàrdia Civil n'investiga ara les causes
