món

Per què milers d’immigrants han entrat de cop a Ceuta?

L'actual crisi migratòria se suma a una llarga llista de desacords entre Espanya i el Marroc, com la de la sobirania del Sàhara i les recurrents reivindicacions sobiranistes de Rabat sobre Ceuta i Melilla

Dimarts es va registrar una allau d'immigrants sense precedents a Espanya en registrar-se l'entrada de més de 5.000 persones en 24 hores. /EFE


L’actual crisi d’immigració a Ceuta se suma a una llarga llista de desacords entre Espanya i el Marroc, com la de la sobirania del Sàhara, l’annexió del qual al país veí es va produir el 1975, o les recurrents reivindicacions sobiranistes de Rabat sobre Ceuta i Melilla, que han enterbolit les relacions.

Aquest dilluns, Ceuta ha viscut la pitjor crisi migratòria en anys amb l’arribada d’almenys 8.000 migrants procedents del Marroc que van accedir a la ciutat autònoma per la platja del Tarajal, dels quals la meitat ja han estat retornats.

Una crisi que ha obligat el Gvoern espanyol a mobilitzar l’Exèrcit al mateix temps que ha advertit al Marroc que defensarà la integritat territorial de les seves fronteres davant qualsevol desafiament i “amb tots els mitjans” al seu abast.

Aquest episodi es produeix després que el passat 22 d’abril es revelés que el secretari general del Frente Polisario, Brahim Ghali, es trobava hospitalitzat a Logronyo per coronavirus, la qual cosa ha estat justificat per l’Executiu per motius humanitaris.

Uns motius que no van ser suficients per al Marroc que ho va qualificar de deplorable i va cridar a l’ambaixador espanyol per demanar explicacions.

Ja al novembre del 2020 es va produir un altre desacord degut a l’afluència massiva de migrants marroquins a Canàries, on només aquest mes es van registrar 9.000 arribades irregulars, la qual cosa va originar la visita del ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska a Rabat.

Aquests han estat alguns dels desacords més representatius entre Espanya i el Marroc:

CONFLICTE DEL SÀHARA

El Sàhara és des de 1975 motiu de conflicte en tant que la postura espanyola sobre la sobirania d’aquest territori sempre va ser defensar els acords de l’ONU de celebrar un referèndum.

Una de les últimes crisis es va desencadenar el novembre del 2020 després que el llavors vicepresident segon i soci de Pedro Sánchez en el Govern, Pablo Iglesias, publiqués el següent tuit: “‘…Reitera la seva obstinació en què celebri, sense més demora, un referèndum lliure, net i imparcial per a la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental…’ Consell de Seguretat de les Nacions Unides (13 de gener de 1995)”.

A això es va sumar la reunió que va mantenir el llavors número dos d’Iglesias, Nacho Álvarez, amb la representant del Frente Polisario, Suilma Hay Emhamed Salem, a la qual es va referir com a “ministra” a les xarxes socials.

Estava prevista la visita de Sánchez a Rabat el febrer de 2021, però finalment va ser ajornada sense data.

Vint anys abans, el 27 d’octubre de 2001, el Marroc va retirar al seu ambaixador a Madrid i quatre dies després va suspendre la Reunió d’Alt Nivell. L’origen va ser la disconformitat marroquina davant el que en aquest moment va denominar “unes certes actituds i posicions espanyoles que concerneixen al Marroc”.

REIVINDICACIONS DE CEUTA I MELILLA

Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla han estat objecte de tensió per part del Marroc. Entre els puntuals desacords, un moment complicat es va produir en aprovar-se els Estatuts d’Autonomia de Ceuta i Melilla, el 1994, que va obtenir com a resposta una ofensiva diplomàtica de Rabat en sol·licitar a l’ONU la “devolució” de les ciutats.

De nou les relacions van quedar enterbolides el 2 de novembre de 2007 quan el Marroc va anunciar la crida a consultes del seu ambaixador a Madrid, després d’anunciar-se la primera visita dels Reis a aquestes dues ciutats autònomes, la primera en 32 anys. Tres mesos després es van normalitzar les relacions amb la volta de l’ambaixador marroquí.

L’última reivindicació la va fer el desembre de 2020 el primer ministre, Saadedin Otmani, que va provocar una resposta ràpida de l’Executiu espanyol amb la frase “no hi ha tema” així com el requeriment de l’ambaixadora marroquina, Karima Benyaich, per a donar explicacions.

CONFLICTE DEL PEREJIL

L’11 de juliol de 2002 l’illot de Perejil situat enfront de les costes del Marroc, no gaire lluny de Ceuta, va ser ocupat per efectius marroquins que van justificar aquesta acció dins de la seva “lluita contra l’immigració il·legal i el terrorisme a l’Estret”.

Just una setmana després i enmig d’una intensa ofensiva diplomàtica, tropes espanyoles van recuperar de manera pacífica l’illot deshabitat.

La reconciliació entre tots dos països no va arribar fins al 30 de gener de 2003 quan, després de quinze mesos d’hostilitats, van anunciar el retorn dels seus ambaixadors.

CAS AMINETU HAIDAR

Les relacions van tornar a girar-se el 15 de desembre de 2009 quan l’activista sahrauí Aminetu Haidar va arribar a l’aeroport de Lanzarote des d’Al-Aaiun després de ser expulsada per les autoritats marroquines que la van detenir el dia anterior quan venia de Nova York.

La policia magrebina li va requisar el passaport en negar-se a posar a la fitxa de control la nacionalitat marroquina, i després d’amenaçar amb no deixar aterrar l’avió si intentava tornar a Al-Aaiun.

Va fer vaga de fam 32 dies fins que, després d’intenses negociacions diplomàtiques entre Espanya i el Marroc, Rabat va permetre el seu retorn el 17 de desembre.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

El primer ministre sudanès està en bon estat a casa del líder del cop d’estat

Al Burhan ha anunciat la formació d'un nou govern per completar la transició democràtica iniciada el 2019

Desembarquen a Itàlia els 105 migrants de l’Aita Mari amb 16 positius de covid

Segons l'ONG, els vuit menors no acompanyats aniran a un centre de menors i els adults a un ferri a...

Cop d’estat al Sudan

El primer ministre, Abdalla Hamdok, i quatre ministres han estat detenguts i es troben en parador desconegut