Cristina, 33 anys, separada i amb dos fills: “Som una persona feinera desesperada per trobar lloguer”

Ha estat cercant pis durant tres anys però no hi ha hagut cap llogador que l’hagi acceptada malgrat tenir feina i sou

Cristina Adrover, 33 anys, separada i amb dos fills, va haver de sortir de la casa on havia viscut fins al 2020 per passar a fer-ho amb la seva mare, primer, i amb el seu pare, després. Ha estat cercant pis durant tres anys, però no hi ha hagut cap llogador que l’hagi acceptat malgrat tenir feina i sou.

“Tots els propietaris em varen demanar l’extracte bancari dels darrers dos anys per comprovar si tenia descoberts, també que pagàs una assegurança… Em digueren que amb dos nins a càrrec no podria fer front a l’arrendament, que cercàs un company de pis per poder presentar dos contractes de dues persones que, a més, havíem de tenir contracte fix”, exposa el testimoni en declaracions al programa “Entre avui i Demà”.

Cristina és fixa discontínua per una ocupació de temporada d’entre vuit i nou mesos que li atorga “una bona nòmina per damunt dels 1.500 euros mensuals” a la qual hi suma “la manutenció” que percep pels fills. Així i tot, “no basta” diu en relació amb una situació que està convençuda que afecta “tota classe social, persones feineres desesperades per trobar lloguer” i que “se n’ha anat de les mans” dels que governen.

Una altra persona que ha patit assetjament immobiliari amb conseqüències en la seva salut mental és Maria. Explica que pagava 250 euros, més aigua i llum per una habitació que la van forçar a abandonar mig any després d’entrar-hi a viure.

“La dona, com que tenia la clau perquè en teoria només era una habitació venia a l’hora de dinar, a l’hora de dormir… Un dia va dur el seu al·lot que em va dir ‘Per què no te’n vas a casa de la teva germana?’, etcètera… Vaig acabar patint ansietat i a urgències de l’hospital psiquiàtric”, relata.

Àlex Julià: a la cerca d’un pis per acabar el curs a Formentera