X

Rere els supervivents de l’odissea de la pastera a Cabrera: “Vuit dies a la deriva. Bevíem aigua de la mar i pescàvem amb una tassa”

Un equip del 'Zoom' d'IB3 Notícies els ha seguit en la seva travessia cap a Europa, cap al seu somni europeu "per 1.500 euros" i cap garantia de vida

11/11/2021

Rere els supervivents de l’odissea de la pastera a Cabrera: “Vuit dies a la deriva. Bevíem aigua de la mar i pescàvem amb una tassa”

25

Tres dies d’espera. Asseguts davant de les dependències centrals de la Policia Nacional. Arriben informacions confuses sobre quan sortiran els joves algerians que van arribar en pastera el passat 4 d’octubre. Eren desset, però tres d’ells són a l’hospital i altres tres varen morir intentant nedar cap a terra ferma. Van passar més d’una setmana a la deriva.

Només poden estar 72 hores tancats, així que esperam. El nostre objectiu és conèixer les seves històries, acompanyar-los en el seu camí cap a no sabem on, encara que intuïm que molts d’ells viatjaran cap a França.

Surten el dia 7 d’octubre, molt prest. Ho fan exhausts, famèlics, bruts. Ni tan sols han pogut dutxar-se i només han menjat un entrepà. Les seves cares reflecteixen el seu sofriment, encara que ells en surten contents, rient, perquè ja saben que quedaran lliures amb un document identificatiu que els permet moure’s pel país. Els CIES estan plens i, en aquest moment, Algèria té la frontera tancada per la pandèmia. Tenen el que cercaven.

L’ambulància de la Creu Roja els du a l’Estació Marítima de Palma i els paga el bitllet a Barcelona. Allà, abans d’ells, hi han passat centenars en les setmanes anteriors. És el punt de trobada habitual quan arriben pasteres amb migrants.

És el moment d’intentar guanyar la seva confiança. Amb l’ajuda d’un traductor ho feim. Estan eufòrics. Després del que han passat, per a ells aquest trajecte és un creuer de luxe.

Estam preparats, ens embarquem amb ells rumb cap a Barcelona. Ens han dit que xerraran, però no estam segurs. És normal, nosaltres som la menor de les seves preocupacions.

En el vaixell tothom els mira. Els mira i els olora. La seva olor és forta, fruit de tants dies en alta mar. A un d’ells li piquen les cames perquè té els pantalons del xandall amb restes d’aigua salada barrejada amb gasolina del motor. A més, no paren de moure’s d’un costat a un altre, de la coberta a les butaques, intentant carregar els mòbils per cridar els seus familiars i rememorant la dura travessia.

Abans d’abordar-los per poder entrevistar a algun d’ells, parlem amb gairebé tots. Ens conten anècdotes increïbles, que ells relaten amb normalitat. “Sortim dues embarcacions i jo el primer dia em vaig canviar perquè en la meva els que la conduïen bevien vodka”, ens diu un d’ells. “I després resulta que els altres van arribar bé i nosaltres gairebé morim”, sentencia.

Com aquesta anècdota, moltes altres. Ho han passat fatal, però coincideixen que ha valgut la pena abans de passar misèria al seu país. Ells són de famílies pobres, i a Algèria “si no tens diners no vals res”, diuen. Dos accedeixen a parlar. Les seves històries ens commouen. Són joves de 20 i 21 anys que arriben a Europa per intentar treballar. Els dos aniran cap a França, però no saben com travessaran la frontera. Han perdut tots els diners que portaven i hauran d’accedir a l’ajuda humanitària que els brinda Creu Roja. Un parell de dies en un centre en Vilanova i la Geltrú i després en bus a París. A Barcelona els perdem la pista, però hem pogut contactar amb ells i ja són a França, amb la il·lusió d’un futur millor, però sempre amb la por de ser repatriats.

És el drama de la migració irregular que està afectant les Illes Balears d’una manera directa, però vist des de la perspectiva dels qui arriben a Europa amb la idea de la terra promesa.

Aquesta història, a través del testimoni de Bassem i Abdu (noms ficticis), és la que es narra al reportatge Harraga, travessia per un somni del programa ZOOM de dissabte.

Els gràfics i les xifres de la ruta migratòria Balears-Algèria

Fugint de la falta d’oportunitats, dia sí i dia també, arriben a les Illes Balears moltes pasteres procedents d’Algèria. Primer van començar a jugar-se la vida els joves rere un somni europeu promès: tot o res. Arribar a terra o morir. Enguany n’han arribat més de 2.100, amb embarcacions de tota classe. A vegades l’avís l’ha donat un pescador o un iot de luxe -la doble realitat del drama de la Mediterrània-. Fins al 29 d’octubre, són 152 barques i 2.235 les persones que han tocat terra. Ara i per primera vegada arriben famílies senceres, amb infants petitons i dones embarassades que donen a llum enmig de la mar, malgrat que hagin de parir algun fill mort. El fet irrebatible és que les Illes són ja una ruta migratòria establerta. Les fronteres amb Algèria estan tancades, i Balears esdevé terra de pas cap al “somni europeu” per 1.500 euros i cap garantia de vida.

11/11/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT