Grafits i murals pintats al carrer ja no són només per fer protesta, però tampoc, exclusivament, una proposta artística
D’art clandestí ha passat a necessitat urbana. Centenars d’obres d’street art decoren murs de carrers i edificis a les Balears. Els experts expliquen que ara ja no és només protesta, però tampoc, exclusivament, una proposta artística.
Miquel Àngel Ballester ha estudiat en profunditat l’art de carrer de Mallorca. Ha passat d’exercir-se amb nocturnitat “a tenir reconeixements social”, diu; “Ara, se signen les obres”, afegeix. I ha esdevingut “gairebé una necessitat” dels espais urbans, ciutats i pobles.
Les signatures com Joan Aguiló, Carolina Adán, Abraham Calero i Soma són habituals a parets de carrers i a murs de grans edificis, com escoles o poliesportius. De vegades, també per fer visible la degradació d’un entorn o denunciar la gentrificació. L’art urbà té bona salut i bon nivell a les Illes, explica Ballester, amb relleu generacional i en equilibri entre la protesta i la proposta artística.
Segons Ballester, aquest art, democràtic i de franc, està “obert de ple a la interacció amb la gent”. De fet, els artistes miren molt l’entorn per completar el significat de la intervenció i ho expliquen a les seves xarxes socials.
L’Street Art té bona salut i bon nivell a l’Arxipèlag, afirma l’expert, amb relleu generacional i en equilibri entre la protesta i la proposta artística.
S'ha desferrat de la base mentre s'hi feien una foto
Moltes escoles de Palma han sortit avui en una rua al carrer per lluir les disfresses