Dissabte, 28 de febrer de 2026

Home IB3 IB3 Instagram
15°C 15° 12°

Illes Balears

Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera
Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera

Resum informatiu

EMISSIÓ
EN DIRECTE
Darrers Informatius RÀDIO
MATÍ
MIGDIA
VESPRE
Darrers IB3 Notícies
MATÍ
MIGDIA
VESPRE
Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera
X
societat

Després de dos anys, la fatiga pandèmica ja es fa notar: “Em cansen tant les mesures que ja ni les escolt”

Segons l'OMS, aquest cansament està lligat a sentiments que es veuen intensificats per les experiències personals

28/01/2022

Després de dos anys, la fatiga pandèmica ja es fa notar: “Em cansen tant les mesures que ja ni les escolt”

120

“A jo, em cansen tant les mesures sanitàries que ha arribat un moment que ni les escolt”. Aquesta frase de na Puri, de Palma, és un fidel reflex del sentiment que gairebé dos anys després d’iniciar-se la pandèmia han començat a sentir molts ciutadans d’arreu. És l’anomenada fatiga pandèmica, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) descriu com la desmotivació per seguir les conductes de protecció recomanades, que apareix de manera gradual amb el pas del temps.

més info “No sabem si la pandèmia suposarà una explosió d’alegria o ens durà hàbits més europeus”

Tot i el cansament que arrossega, na Puri respecta les mesures i és conscient de la situació: “Una germana meva va agafar covid amb la seva família en la primera onada. Ella encara té seqüeles per la mort d’un d’ells”.

“Sobretot m’ha afectat en el dormir. Not que se m’han alterat els bioritmes“, explica en Sebastià, que reconeix els efectes fisiològics de la situació actual i dels canvis experimentats en tan poc temps.

En aquest cansament pandèmic influeix el context social, cultural, estructural i legislatiu, segons explica l’OMS, i està lligat a sentiments que es veuen intensificats per les experiències personals. En Miguel parla de la distància obligada perquè “conviure amb la família i els amics és molt important. Aquest distanciament ens dona tristesa”.

En Joan, també en el principi de la pandèmia, va estar un mes i mig ingressat a planta i un mes a l’UCI: “Gràcies a Déu m’he recuperat. N’hi ha molts que no se n’han pogut sortir. I jo he tingut aquesta sort“.

Alguns es queixen de les contradiccions dels protocols i les normes, però la majoria acata la normativa. “Faig la vida normal que faig sempre”, diu en Pep, que assegura que compleix les normes perquè “si s’ha de fer, es fa”. “S’han de complir les normes -se suma en Miguel- per un mateix i pels que hi són devora”.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT