De viure al carrer a tenir una llar: dos casos d’èxit

Javier viu ara en un pis compartit gràcies al programa d'inserció 'Housing' de l'IMAS: "Jo abans era el borratxo del bar, ara em diuen pel meu nom"

700 persones a les Balears no tenen casa o viuen en infrahabitatges. Una estratègia del Govern central pretén que l’any 2030 no quedi ningú sense llar.

Les institucions reconeixen que, ara mateix, és una utopia. Les dades creixen dia rere dia. Però hi ha casos d’èxit, com els de Carlos i Javier, que han pogut sortir d’aquesta situació.

A Carlos la vida se li va ensorrar el 2015, quan va morir la seva dona i va caure en l’alcoholisme. Fer feina a l’hostaleria no l’ajudava a sortir-se’n i quan intentava deixar-ho, hi tornava a caure. Va passar per diferents centres d’acollida temporal per a gent sense llar (Ca l’Ardiaca, El Molinar i Can Ribas). És el model de reinserció “en escala”: anar fent petites passes fins a estar en un pis compartit i guanyar-se la vida fent feina a la Fundació Deixalles.

I Javier era un cap de cuina amb èxit que va arribar a guanyar 6.000 euros al mes. Però el xoc de la pandèmia en el seu sector afegit a l’addicció a l’alcohol van fer que s’enfonsàs. Va viure una setmana al carrer, després va anar a un alberg i va passar dues vegades per Projecte Home. Però no se’n sortia. Quan va tornar a l’alberg, va ser quan l’Institut Mallorquí d’Afers Socials li va proposar entrar dins el programa d’inserció ‘Housing’. És a dir, que li van oferir un pis com a primera passa per a aconseguir de nou la inserció social.

Ja fa un any que comparteix pis i assegura que se sent més feliç perquè té gent al voltant. I s’està reciclant amb cursos per trobar feina en algun altre sector, ja que, igual que Carlos, considera que la seva feina anterior, dins l’hostaleria, no li permetia allunyar-se de l’alcohol.

“Housing” i “en escala”, dos models de reinserció que conviuen a Mallorca. La presidenta de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, Sofia Alonso, reconeix que el model “en escala”, basat en albergs, ha de millorar: “Ara mateix, tenim habitacions col·lectives i hem d’arribar a tenir-ne d’individuals, perquè segurament ens llevarà molta problemàtica que tenim de convivència”.

L’objectiu, al final, és tornar la dignitat a la gent. “Jo abans era el borratxo del bar o el cuiner que…”, diu Javier. “Ara em dic Javier Alcobre, em diuen pel meu nom”.