espanya

Deu anys sense la violència d’ETA: repassam la història de l’organització terrorista

Els darrers assassinats d'ETA foren els dos guàrdies civils de Palmanova (Calvià), l'any 2009



 més info Escolta la notícia aquí

Es compleixen deu anys de l’anunci de la fi de la violència per part de l’organització terrorista ETA. Això la mateixa setmana en què el líder d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha fet unes declaracions històriques assegurant que “el dolor de les víctimes d’ETA mai hauria d’haver passat“.

L’organització va deixar les armes després de causar 864 víctimes mortals, de les quals les dues darreres varen ser a Mallorca. Parlam dels Guàrdies Civils Diego Salvá Lezaun i Carlos Sáenz de Tejada, morts en un atemptat amb cotxe bomba a Palmanova el juliol de l’any 2009. La resposta de l’Estat en totes aquestes dècades de violència ha inclòs una dura repressió a amplis sectors de la societat basca, amb tortures habituals i, fins i tot, assassinats per part de grups parapolicials com els GAL. Però també negociació per part de tots els presidents del govern central des de Felipe González.

EL FINAL

En un vídeo, i a través de la veu del seu darrer cap, David Pla, ETA anunciava la seva fi dia 20 d’octubre de 2011. Ho feien amb la posada en escena habitual: Tres encaputxats amb la bandera de Navarra devora, també la ikurriña i el símbol navarrès històric de l’Arrano Beltza, l’àguila negra. Tot això amb l’emblema d’ETA, la destral i la serp, al fons. Sis anys i mig després d’aquest comunicat, el 3 de maig de 2018, l’organització anunciava la seva dissolució definitiva, just quan complia seixanta anys.

ELS ORÍGENS

Euskadi Ta Askatasuna (que en euskera vol dir País Basc i Llibertat) va néixer el 1958 a partir de l’associació cultural universitària Ekin, vinculada al Partit Nacionalista Basc. Per la influència dels processos de descolonització del tercer món, anys després de la seva creació, ETA decidí practicar la lluita armada per combatre el franquisme i aconseguir la independència del País Basc. Després de multitud de congressos i escissions, els objectius d’ETA es varen arribar a concretar en la voluntat d’establir una república independent i socialista a Euskal Herria, el territori considerat històricament basc, que compren l’actual comunitat autònoma basca, Navarra i les tres províncies basques sota jurisdicció francesa.

LA VIOLÈNCIA

ETA cometé el seu primer atemptat mortal l’any 1968, quan va disparar al guàrdia civil José Antonio Pardines en un control de carretera. Com a resultat d’això, hores després també es produí el primer mort de l’organització per part de la Guàrdia Civil. Més tard, el desembre de 1973, ETA va causar el primer gran cop d’efecte en matar el president del govern franquista, l’almirall Luis Carrero Blanco, amb un cotxe-bomba.

En els seus orígens, l’organització va comptar amb el suport d’una part de la societat basca, en ser considerat un grup d’oposició al franquisme, però després de la Transició va perdre gran part d’aquests suports, i en va perdre encara més durant les sagnants dècades dels vuitanta i dels noranta. Sobretot després de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco Garrido el 1997. Blanco fou un regidor d’Ermua (Biscaia) del Partit Popular. Tenia 29 anys, i ETA el va matar de dos trets al cap després de 48 hores de segrest. És un dels atemptats que va causar més commoció social.

ETA A BALEARS

Pel que fa a les Balears, el terrorisme d’ETA se circumscriu exclusivament a Mallorca. El 1991 causaren ferits lleus amb una explosió a un xalet on vivien militars a Palma. El 1995 fou detingut un comando que tenia com a objectiu assassinar al rei Joan Carles I, i que fins i tot el varen tenir en el punt de mira, encara que no dispararen, ja que no tenien la fugida preparada.

El fet més greu, però, va ser l’atemptat de Palmanova, a Calvià,  de dia 30 de juliol de 2009. Entorn de les dues del migdia, ETA va fer esclatar un cotxe-bomba prop del quarter de la Guàrdia Civil de la localitat, assassinant als agents Diego Salvà i Carlos Sáenz de Tejada. Aquest atemptat fou reivindicat per ETA el 8 d’agost següent, i l’endemà, dia 9, explotaren a diferents llocs de Palma quatre bombes de baixa potència a 3 bars i a les galeries de la Plaça Major que no causaren danys personals.

LA SOCIETAT BASCA AVUI

La violència d’ETA va deixar 864 víctimes mortals i més de 3000 ferits. Pel que fa als exmembres de l’organització, avui en dia n’hi ha entre 50 i 80 que estan fugits de la justícia espanyola i francesa. A més, mentre que fa deu anys hi havia quasi 600 presos d’ETA als centres de l’estat espanyol i 140 a presons de l’estat francès, avui dia en queden 185 i una trentena respectivament. A més, la política de dispersió dels presos a centres de fora del País Basc, que s’utilitzava per trencar la fèrria disciplina de la direcció d’ETA, està en clara regressió.

Mentrestant, molts exmembres d’ETA s’han anat reincorporant a la societat. Una societat basca plena de víctimes que quedà greument afectada per aquest conflicte i que segueix fent avanços cap a la reconciliació, especialment amb iniciatives de la societat civil, amb trobades de familiars de víctimes amb antics membres d’ETA, però també, com hem vist aquesta setmana, amb reconeixements explícits del dolor causat per part de l’esquerra abertzale.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Yolanda Díaz assegura que les tasques per a la reforma laboral estan pràcticament enllestides

A l'àmbit comunitari, els ministres de Treball de la Unió Europea intenten avui a Brussel·les aconseguir un acord sobre la...

Confirmat el primer pacient contagiat amb òmicron per transmissió comunitària a Espanya

Espanya rebrà 3,3 milions de vacunes de Pfizer fins al gener per vacunar els menors d'entre 5 i 11 anys...

Espanya considera d’alt risc set països d’Àfrica per la variant òmicron

El Ministeri de Sanitat ha decidit imposar quarantena de 10 dies als contages dels contagiats i als sospitosos

Les comunitats que han implantat el passaport Covid

Galícia, Aragó, Múrcia, Catalunya, Comunitat Valenciana i Navarra ja compten amb l'aval dels seus tribunals superiors de Justícia per a imposar el certificat; a Euskadi el Suprem ha donat llum...