Deu claus per entendre què està passant a Kosovo

Desenes de manifestants serbis s'han tornat a concentrar aquest dimecres davant els ajuntaments del nord de Kosovo per demanar la retirada dels batles de majoria albanesa, l'autoritat dels quals no reconeixen

EFE/EPA/GEORGI LICOVSKI

Desenes de manifestants serbis s’han tornat a concentrar avui davant els ajuntaments del nord de Kosovo per demanar la retirada dels batles de majoria albanesa, l’autoritat dels quals no reconeixen. L’OTAN ha reforçat la seva missió a la zona amb 700 soldats més, després que aquest dilluns es produïssin enfrontaments violents que acabaren amb més de vuitanta ferits. Els batles varen ser escollits el passat abril en unes eleccions que els serbis boicotejaren, però el primer ministre de Kosovo ja ha anunciat que els seus càrrecs es mantindran.

Els disturbis aquesta setmana, amb més de 80 ferits, entre ells 30 soldats de l’OTAN, són els més greus ocorreguts des de fa anys a Kosovo, on la minoria sèrbia continua rebutjant l’autoritat del govern kosovar, 15 anys després que s’independitzés de Sèrbia de manera unilateral.

Aquestes són les claus que expliquen l’augment de tensió a Kosovo, on viuen uns dos milions d’albanesos ètnics i uns 80.000 serbis.

Per què hi ha disturbis? 

Els serbis del nord de Kosovo es neguen a acceptar l’autoritat dels batles de quatre municipis on aquesta comunitat és majoria. Aquests regidors, d’ètnia albanesa, van ser triats l’abril en uns comicis boicotejats pels serbis. La tensió va començar divendres passat, quan els serbis van bloquejar l’accés dels edils als ajuntaments i la policia kosovar els va obrir pas a la força, fet que va ser criticat pels Estats Units, el principal valedor de Kosovo.

Què volen els serbis? 

Els serbis exigeixen la retirada dels alcaldes i de les unitats especials de la policia kosovar. Diuen sentir-se discriminats pel govern central i exigeixen que se’ls concedeixi un cert nivell d’autonomia, un punt acordat el 2013, però que Pristina no aplica, ja que argumenta que això atemptaria contra la integritat del país.

Quina és la postura de Sèrbia? 

El president serbi, Aleksandar Vucic, promet que mai reconeixerà la independència de Kosovo, un assumpte delicat, ja que qualsevol actitud conciliadora li podria costar el suport dels votants més conservadors i nacionalistes. Sèrbia considera Kosovo no sols com una part del seu territori, sinó com l’origen gairebé mític de la nació, en part perquè allí estan els principals centres del cristianisme ortodox serbi.

I la del govern kosovar? 

El primer ministre kosovar, Albin Kurti, també és nacionalista com Vucic, i fa anys fins i tot reivindicava la unió de Kosovo amb Albània. El líder kosovar afirma que no retirarà els alcaldes elegits a les eleccions boicotejades i acusa Belgrad de provocar tensions mitjançant l’enviament de grups extremistes i violents.

Quin paper juguen els Estats Units i la Unió Europea? 

Els Estats Units van secundar des del principi la independència de Kosovo, i també 22 dels 27 països de la (UE) Unió Europea (tots menys Espanya, Grècia, Romania, Eslovàquia i Xipre). La UE fa anys que media perquè Kosovo i Sèrbia millorin les seves relacions, perquè algun dia puguin entrar en el club comunitari. Actualment hi ha un nou pla sobre la taula. Aquest pla preveu que totes dues parts no es bloquegin en els fòrums internacionals i normalitzin les seves relacions en nombrosos àmbits, encara que no conté un reconeixement explícit de Kosovo per part de Sèrbia.

Els EUA van criticar primer l’ús de la força per la policia kosovar i després els atacs serbis als soldats de l’OTAN. Per a rebaixar la tensió, proposa que els alcaldes continuïn exercint, però no des dels edificis dels ajuntaments, i que la policia especial kosovar es retiri. La UE ha demanat, com els EstatsUnits, que les dues parts evitin una escalada de la tensió.

Què diuen Rússia i la Xina? 

La crisi de Kosovo es juga també en el tauler internacional i és un escenari més del xoc entre potències. La Xina i Rússia, que no reconeixen la sobirania de Kosovo, diuen que el problema és que no es respecten els drets dels serbis. Moscou acusa Occident d’instigar el conflicte i de vulnerar la resolució 1244 del Consell de Seguretat de l’ONU, que preveia una negociació per crear “un govern autònom substancial” per a Kosovo tenint en compte plenament els principis de sobirania i integritat territorial de Sèrbia. Sèrbia, que aspira a entrar a la UE, però té excel·lents relacions amb Moscou, es manté equidistant a la guerra d’Ucraïna, condemnant la invasió russa, però sense unir-se a les sancions europees contra Rússia.