Illes Balears
El president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, ha denunciat que els bombardejos estan afectant zones civils i ha confirmat "terribles" explosions a la capital
25/02/2022
Els guàrdies ucraïnesos han hagut de disparar trets d’advertència per evitar una estampida a l’estació central de trens de Kíev. Milers de persones han intentat entrar a la força als trens d’evacuació.
Mentrestant, als afores soldats ucraïnesos estaven de guàrdia a Khàrkiv, la segona ciutat més gran d’Ucraïna, molt a prop de la frontera amb Rússia. Les imatges mostren vehicles militars destruïts.
Els residents de Kíev s’amaguen a les estacions de metro. Al llarg del dia, moltes famílies han cercat refugi en aquests túnels de la xarxa ferroviària.
Avui capvespre, el president d’Ucraïna i altres dirigents han volgut llançar un missatge d’unitat en aquesta batalla.
Les tropes russes entraven a la capital del país avui dematí. Per neutralitzar els invasors, el ministeri de Defensa ucraïnès anima els ciutadans a fer còctels Molotov. El punt d’entrada a Kíev ha estat la barriada d’Obolon, al nord de la ciutat. Ha estat la culminació a una nova nit de bombardejos.
Kíev, al nord del país, és un dels tres punts pel qual entren les tropes russes. Tenen el control de Txernòbil, i es desconeix si ara mateix l’antiga central nuclear és segura. L’exèrcit rus també ataca per Crimea, al sud, i l’est. A Khàrviv, l’activitat ha estat intensa aquesta nit. Les forces ucraïneses intenten protegir les fronteres. I continuen les baixes.
El president d’Ucraïna, Volodimir Zelenski, ha denunciat que els bombardejos russos estan afectant zones civils i ha confirmat “terribles” explosions a Kíev, equiparables a les registrades durant la Segona Guerra Mundial.
“La darrera vegada que la nostra capital va experimentar una cosa així va ser el 1941, quan va ser atacada per l’Alemanya nazi”, ha dit el ministre d’Exteriors, Dimitro Kuleba.
Les Forces Armades de Rússia han intensificat la seva ofensiva sobre Kíev, amb mobilitzacions per terra i aire que han acabat amb l’entrada a la capital ucraïnesa, passades les 9.30 hores d’aquest divendres.
Els soldats russos han entrat en el districte de Obolón, a Kíev, segons ha informat el Ministeri de Defensa. Segons l’entitat, es tracta d’un grup d’exploració i sabotatge rus.
El Ministeri de Defensa ucraïnès ha demanat a la ciutadania que informi sobre qualsevol moviment d’equipament bèl·lic de l’enemic i preparar còctels Mólotov per a “neutralitzar a l’ocupant”. A més, fa una crida als civils a la precaució i evitar sortir de les seves llars sense necessitat.
L’Exèrcit d’Ucraïna també ha informat aquest divendres que s’enfronta en la localitat de Ivanki, a 80 quilòmetres de Kíev, a tancs russos que avancen en direcció a la capital des de les regions limítrofes a l’antiga central nuclear de Txernòbil, la qual ja està sota control rus.
L’Estat Major de les Forces Armades d’Ucraïna confirmava aquest matí en el seu perfil oficial de Facebook que “els tancs russos s’estan movent cap a Kíev” i que s’hauria produït una batalla prop de la ciutat de Ivankov, a escassos 33 quilòmetres del centre històric de la capital.
L’Exèrcit ha assegurat que la destrucció d’un pont ha permès detenir el seu avanç, segons l’agència UNIAN, però en les últimes hores l’atac no sols hauria arribat per terra. Un assessor del Ministre de l’Interior, Anton Gerashchenko, ha denunciat el llançament de míssils de creuer i balístics.
Altrament, autoritats ucraïneses han afirmat que una aeronau russa ha estat abatuda a la zona de Pozniake. L’aparell hauria impactat en un edifici de nou plantes que ha sofert danys greus, si bé el balanç oficial només dona compte de diversos ferits.
“Segons dades preliminars, tres persones ha resultat ferides, una d’elles en estat crític, com a resultat de la fragmentació d’un coet en un edifici residencial al carrer Kosice”, ha dit el batle de Kíev, Vitali Klitschko.
Les forces ucraïneses, no obstant això, han aconseguit recuperar l’aeròdrom de Hostomel, situat prop de Kíev i clau per al desenvolupament de la seva capacitat militar. Les tropes russes havien aconseguit controlar-ho dijous, poc després que la guàrdia fronterera d’Ucraïna confirmés l’entrada de militars des de Bielorússia.
El Ministeri de Defensa es Rússia va prometre el dijous que l’ofensiva ordenada pel president, Vladimir Putin, no inclouria objectius civils, però les primeres 24 hores de combats han evidenciat que, en l’escenari actual, també pot haver-hi almenys danys col·laterals.
En el seu dur discurs, Vladímir Putin va citar entre els seus objectius “desnazificar” Ucraïna, amb missatges contra el govern de Zelenski, que durant aquests darrers anys ha intentat acostar-se a Occident.
El president i la seva família seguirien encara a la capital, des de la qual Zelenski pronuncia discursos de forma regular per a donar compte de l’evolució de la guerra. Ha assegurat públicament que no té cap intenció de sortir de Kíev, tot i que és un dels principals objectius de l’ofensiva, i ha instat a Rússia a parlar per acabar la guerra. Una guerra que Ucraïna lluita “tota sola”.
Els aliats occidentals de Kíev donen per fet que entre els objectius de Moscou està el derrocament del Govern ucraïnès, cosa sobre la que el secretari d’Estat estatunidenc, Antony Blinken, s’ha mostrat “convençut”.
Tot i així, Rússia va veure allunyar-se a Ucraïna de la seva òrbita el 2014, quan una ona de protestes sense precedents – i amb epicentre a Kíev – va expulsar del poder al que aleshores era president, Viktor Yanukovich.
Aquell mateix any, Moscou es va posicionar del costat dels rebels que reclamaven per les armes la independència de Donetsk i Lugansk.
El mapa de la invasió russa contra el territori d’Ucraïna
La fugida de ciutadans de la capital d’Ucraïna, molts en pànic per temor a la inestabilitat i el possible avanç de les tropes russes, va col·lapsar aquest dijous la circulació del tràfic a Kíev.
“La gent vol marxar a l’oest, a ciutats on no hi ha aeroports ni instal·lacions militars”, explicava Olga, una funcionària pública. És gairebé impossible abandonar la ciutat a causa de l’acumulació dels cotxes.
“Ens van demanar romandre a casa i no crear embussos perquè els efectius de l’Exèrcit puguin desplaçar-se sense impediments”, va dir.
Quant als ànims entre els habitants de la capital, va recalcar que “hi ha gent que està en pànic”, sobretot, famílies amb nens i altres que no acaben de creure’s el que succeeix o reaccionen d’una forma menys emocional. N’hi ha també que s’han refugiat al metro pel temor a un atac aeri, una situació que també es dona a Khàrkiv, ciutat a l’est d’Ucraïna i limítrof amb Rússia.
“És cert que hi ha molta gent sortint de la ciutat, però depèn de les opcions, els que no tenen cotxe o a on anar no tenen aquesta opció”, explica un espanyol. “Les carreteres estan col·lapsades”, assegura.
El batle de Kíev, Vitali Klitschkó, va instaurar ahir el toc de queda a la ciutat, on viuen 3 milions de persones, de 22.00 a 07.00 hora local. Durant el toc de queda, el transport públic no funcionarà, però el metro romandrà obert com a refugi les 24 hores del dia.
El ministre d’Afers exteriors, José Manuel Albares, ha anunciat aquest divendres l’evacuació d’Ucraïna de l’ambaixadora espanyola Silvia Cortés en un comboi en el qual també van un centenar d’espanyols, mentre que altres cent “molt arrelats” al país han decidit quedar-se per voluntat pròpia.
Albares ha explicat que aquest comboi se suma al que va sortir aquest dijous amb altres 50 espanyols, pel que queden al país uns cent compatriotes als quals se’ls ha ofert sortir però han preferit quedar-se.
També ha dit que Espanya enviarà a Ucraïna material defensiu per a protegir els civils com a armilles antibales, cascs i equips de desminatge. Davant el desassossec de la societat ucraïnesa per la situació, el ministre ha afirmat que aquesta agressió “no li sortirà gratis” al president rus i ha afegit que no permetran que utilitzi els mercats per a finançar ni aquesta ni futures agressions.
El Ministeri d’Afers exteriors recomana no viatjar a Ucraïna “sota qualsevol circumstància” i als espanyols que es trobin en aquell país que “romanguin en un lloc segur” i contactin amb les autoritats espanyoles. Exteriors ofereix tres telèfons ucraïnesos on sol·licitar suport de les autoritats espanyoles: (+380) 503538977, (+380) 503531385 i (+380)3516702 o amb el telèfon del Ministeri a Madrid (+34) 910001249.
Almenys 1.836 persones van ser detingudes dijous en les protestes contra la invasió d’Ucraïna registrades en diverses ciutats de Rússia, segons les dades recollides per l’organització OVD-Info, que afirma que es van celebrar manifestacions en 60 ciutats del país.
El gruix de les detencions es va produir en la capital, Moscou, on van ser arrestades més de mil persones. Després d’ella figuren Sant Petersburg, on les autoritats russes van detenir a 448 persones, i Krasnodar, amb 58.
Les xifres aportades per OVD-Info contrasten amb les aportades per les autoritats russes, que xifren en 600 els detinguts a Moscou.
El portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, ha indicat aquest divendres que els detinguts en les protestes “no tenien dret a participar en elles”. “Aquests ciutadans no tenen el dret per llei, sense seguir els procediments apropiats, d’organitzar accions per a expressar el seu punt de vista”, ha dit, segons ha recollit l’agència de notícies russa Interfax. El portaveu de la Presidència russa ha insistit que els “esdeveniments” amb la participació “d’un cert nombre de persones, simplement no estan permesos per llei“.
Antoni Riera: “Les conseqüències econòmiques de la guerra amb Ucraïna dependran de la durada”
25/02/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
