La il·lustradora recorda que va dibuixar la vinyeta després de la sentència per la violació de la Manada
Diana Raznovich.
31La humorista gràfica Diana Raznovich ha demanat la restitució de la vinyeta “censurada” i retirada de l’exposició contra la violència masclista a l’estació intermodal de Palma de la qual és autora i que considera malinterpretada, en la qual un jutge li diu a una dona ferida: ‘Com creuré que el seu marit la maltracta si vostè està viva!’.
El dibuix formava part d’una exposició itinerant que ha recorregut diferents llocs del País Valencià, inclòs el Palau de les Arts de València, abans d’arribar a Palma: “La vinyeta censurada era part d’aquesta exposició que ja tenia un recorregut, sempre ho va ser i mai no vaig tenir cap problema”, explica Raznovich en declaracions a l’agència Efe. “És la primera vegada que em censuren una vinyeta”, assegura Raznovich. “Pot haver-hi hagut gent que s’hagi sentit més o menys afectada per una vinyeta o una altra, però no són més que episodis que els passen a tots els humoristes. Però que censurin una vinyeta fins al punt de despenjar-la, m’ha sorprès moltíssim i m’ha fet mal”, agrega.
“Demano la restitució de la meva vinyeta, perquè em sento malinterpretada: la vinyeta al·ludeix puntualment a un jutge i no a tots els jutges”, explica.
La il·lustradora recorda que va dibuixar la vinyeta després de la sentència per la violació de la Manada, en la qual un jutge, en un vot particular, no va apreciar signes de violència i va considerar que hi havia un ambient de xerinola i festeig en tots ells, inclosa la noia, la qual cosa va provocar una reacció ciutadana que li va inspirar una vinyeta d’un jutge que no creu una persona maltractada. “És un cas puntual i individual; no estic qüestionant a tots els jutges, perquè seria un disbarat i perquè admiro a molts jutges que són molt justos amb les dones maltractades, per això m’ha sorprès molt aquesta reacció grupal”, afirma.
La il·lustradora feminista recalca que és una vinyeta i que “l’humor és transgressor i és irreverent”. “Si un es passa fent reverències a tothom, l’humor es dilueix, desapareix”, agrega.
Raznovich rebutja la crítica de les associacions de jutges que el seu dibuix pot desincentivar que qualsevol dona que pateixi maltractament es decideixi a interposar una denúncia: “Aquest comentari m’ofèn. Porto tota la meva carrera dedicada a mostrar precisament la discriminació contra la dona i el sexisme”, assegura la il·lustradora argentina, resident a Alacant, que el novembre passat va publicar un ‘Manual d’instruccions per a dones maltractades’, traduït a set idiomes, com a eina de socors senzilla per a ajudar contra la violència masclista.
En l’exposició de la qual formava part el cartell retirat, altres dibuixos tracten de la influència de la pornografia en la sexualitat d’una certa joventut i al·ludeixen a les màfies que exploten sexualment a les dones i les prostitueixen, esmenta Raznovich sobre l'”ampli espectre” respecte a la violència masclista que aborda.
“És evident que jo soc partidària de la denúncia i és evident que les meves vinyetes ajuden a perdre la por als maltractadors, per les cartes i comentaris que rebo de moltíssima gent”, ha dit Raznovich, sorpresa per aquesta crítica i que recorda que recentment va rebre el premi Meninas per la seva trajectòria com a artista en la lluita contra la violència masclista.
Insisteix que l’exposició mostra “un ventall d’abordatge” de la violència masclista, inclosos “els casos puntuals que hi ha en la justícia, de públic domini, on les dones no són cregudes en les seves denúncies o són responsabilitzades en una segona victimització a través de sentències lesives; però això no és la generalitat ni són tots els jutges”, reitera.
Recorda que un altre jutge no va considerar delicte que a la víctima del Manada li posessin dos detectius per a espiar-la i tractar de demostrar que portava una vida que implicava que havia estat responsable o provocadora. “Són jutges puntuals, no és tota la justícia”, incideix.
Raznovich respon també a les entitats crítiques que precisen que respecten la seva llibertat d’expressió com a artista: “Si respecten la meva llibertat com a autora, no poden despenjar la vinyeta. No entenc com combinen censura amb respecte”.
La il·lustradora feminista no és optimista sobre la restitució de la seva obra a l’exposició: “No crec que tingui èxit perquè ells tenen moltíssim més poder que una humorista. Què pot la meva vinyeta contra tot un estament de jutges que han decidit baixar-la?”, qüestiona.
“Em sorprèn que s’hagin ofès tant d’una cosa d’humor, quan l’humor li dona salut democràtica a un país i la seva tolerància és bàsica per a la democràcia”, conclou.
El públic podrà votar fins que comenci el programa