Directors de residències de l’IMAS fan balanç de la crisi sanitària

Un dels pitjors moments va ser el desconeixement del virus en els inicis de la pandèmia

21 directors i treballadors de residències de l’IMAS s’han reunit avui a Raixa per posar en comú les fortaleses i debilitats d’aquests centres durant l’època més dura de la pandèmia. Tots coincideixen que una de les parts més complicades va ser el desconeixement del virus en el primer moment i el temor a allò que podia passar.

Marga Roser, treballadora social de la Direcció Insular d’Atenció Sociosanitària, assegura que es va pensar que una resident es podia morir quan es va contagiar amb la covid perquè “per jo, el coronavirus era sinònim de mort”.

Per evitar temors, algunes residències varen limitar la informació que entrava des de l’exterior. Intentaven mantenir els residents entretinguts amb “música de la seva època… la informació de fora venia només a través de la premsa escrita per evitar l’estrès de les imatges tan fortes que arribaven“, explica Santi Ramis, director de la residència Huialfàs de sa Pobla.

Molts dels usuaris havien d’estar aïllats. Ara, diuen els responsables, veuen que potser se sentiren massa sols. Ja que “cadascú estava a la seva habitació el temps que marcava el protocol perquè no es contagiessin i el personal no tenia tant de temps per xerrar amb ells”, segons Joana Maria González, responsable assistencial de la Residència de la Bonanova.

Per això, assenyalen, una de les lliçons que ha donat la pandèmia és la necessitat d’individualitzar les cures. Un somni que ha començat a fer-se realitat en la novena planta de la residència de la Bonanova. Sofia Alonso, directora de Gent Gran de Mallorca, diu que “no podem tenir centres macro i, si ho són, els hem d’adaptar a petites unitats de convivència que permetin al personal conèixer molt bé a l’usuari.”

Enrere queden els moments d’estrès viscuts pels treballadors, convertits ara en fatiga pandèmica i sentiments oposats. “D’una banda de felicitat pels que n’han sortit i, d’altra banda, de tristor per situacions molt dures que hem vist i que ens costarà oblidar”, assegura María José Muñoz, coordinadora d’Infermeria de la residència de sa Riera.