Els cardenals que elegeixen el líder espiritual dels catòlics del planeta són persones. Com a tals, tenen visions del món que són diverses. En gran manera, aquestes posicions fluctuen entre el progressisme, el conservadorisme i, entremig, la moderació. Els candidats que més sonen a hores d’ara per convertir-se en papes pertanyen a l’ala progressista. Que fossin elegits suposaria una línia continuista amb les reformes encetades pel papa Francesc, per exemple respecte dels homosexuals o de la dona dins l’Església.
Quant als conservadors, liderats per africans o estatunidencs, aposten per revertir els canvis al si del catolicisme. Els moderats, també presents al conclave, es caracteritzen segons els experts per la seva aposta per la sinodalitat proposada per Francesc, és a dir, l’experiència assembleària al si de l’Església. Ells podrien atraure el consens tant de progressistes com de conservadors.
Tradicionalista
Però alguns analistes també parlen de l’existència d’altres dos corrents més minoritaris: el diplomàtic i el tradicionalista. Aquest darrer, present entre els cardenals que rememoren el poder aconseguit per l’Església a l’Europa medieval.
Teresa Comellas, de l'IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella, ha tret un 9,878 i ha rebut, en companyia d'altres 19 alumnes, un reconeixement per part del Govern