X

Economia post pandèmia: inflació i especulació o falta de subministraments?

La petita i mitjana empresa alerta sobre un increment de preus mundial a partir de 2022 pel desabastiment de productes

15/11/2021

Economia post pandèmia: inflació i especulació o falta de subministraments?

10

El president de PIMEM, Jordi Mora, ha posat l’accent en l’especulació que fan algunes empreses en la comercialització dels seus productes. “Actualment ens enfrontam a un problema global d’inflació i especulació. Empreses que ho han passat molt malalment en pandèmia apugen preus per sortir de la crisi en un moment en què oferta i demanda encara no s’han equilibrat”.

En una entrevista a l’Informatiu Migdia d’IB3 Ràdio, el responsable de la patronal de la petita i mitjana empresa ha explicat que els problemes de desabastiment, per aquesta oferta que no dona l’abast a una demanada mundial que es reactiva, provocarà increments de preus destacables d’aquí a poc. “Hi ha sectors molt afectats per l’encariment de matèries primeres, com la construcció, on els costos han augmentat un 50 per cent, o el camp, on els productes s’ha disparat un 80 per cent. També les empreses de cafè preveuen un encariment de preus a partir de començaments de 2022”, ha explicat.

De fet, ja hi ha economistes que divergeixen sobre les causes de les pujades de preus que s’estan registrant en diferents parts del món, així com en la trajectòria a curt i mitjà termini de la tendència inflacionista que s’està notant, segons l’anàlisi que diversos d’ells han elaborat a petició del Fòrum Econòmic Mundial (WEF, en anglès).

Els comentaris han variat quant a si el major risc que afronten els països desenvolupats són nivells de demanda massa elevats que condueixin a un “sobreescalfament” de l’economia o, més aviat, un augment de costos pel costat dels subministraments, la qual cosa portaria a una estagflació. Això suposaria una situació combinada de creixement nul amb altes taxes d’inflació.

Els especialistes consultats pel WEF tampoc arriben a un consens quant a si l’augment de preus és generalitzat o si la pressió dels preus està concentrada en alguns mercats de productes específics. “Existeix l’argument que la inflació s’alimenta a si mateixa. Que si pensem que els diners perdran valor com a resultat de l’alça de preus, llavors actuem de forma en què això ocorrerà”, assenyala l’informe elaborat a partir de l’anàlisi de destacats economistes. “És clar que en la mesura en què el món es troba en un punt d’inflexió cap a l’economia postpandèmia, la manera en què reaccionin els governs i els bancs centrals enfront de la inflació serà crucial”, agrega.

Per a l’economista de recerca del Barclays, Christian Keller, mentre la corba inflacionària ha romàs dins dels rangs històrics, l’evolució del mercat de treball, particularment als Estats Units, ha sorprès per l’augment de salaris davant la falta de mà d’obra.

En el sector energètic concretament, l’economista en cap de la signatura noruega Equinor, Eirik Waerness, va sostenir que una inflació alta podria tenir un impacte negatiu en la transició energètica, sobretot per l’ajust en els costos de matèries primeres i mà d’obra, així com per les taxes d’interès més altes.

Per a l’economista en cap de la brasilera Petrobras, Rafaela Guedes Monteiro, en els pròxims mesos se sentiran conseqüències dels alts costos de l’energia en la inflació, i va vaticinar que aquests seguiran a nivells elevats fins a principis de 2022, encara que després hi haurà una estabilització i la contribució de l’energia en la inflació començarà a dissipar-se. “La força del xoc dependrà de com responen els bancs centrals” , ha recalcat.

15/11/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT