X

Eivissa, Formentera, Palma i els municipis veïnats, zones tensionades dins la nova Llei d’Habitatge

Les Balears plantejaran al Govern de l'Estat que aquests nuclis siguin prioritaris a l'hora de limitar-hi el preu dels lloguers

02/02/2022

Eivissa, Formentera, Palma i els municipis veïnats, zones tensionades dins la nova Llei d’Habitatge

14

Un dels objectius de la nova llei estatal d’habitatge és evitar que pugi més el preu del lloguer a les zones ja tensionades. L’avantprojecte de la norma aprovat aquest dimarts en Consell de Ministres ha de passar encara tot el tràmit parlamentari… No serà d’aplicació ràpida, però el Govern de les Illes ja té clar quins nuclis són prioritaris, urgents, a l’hora d’aplicar-hi aquest fre. “Tota l’illa d’Eivissa, tot Formentera, Palma i els muncipis veïnats estan molt carregats”, ha explicat en una entrevista a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio el director general d’habitatge, Eduardo Robsy, qui ha aclarit que la competència per delimitar quines zones estaran catalogades com a tensionades i quines no, és “exclusivament de la comunitat autònoma”, amb la participació dels ajuntaments.

Robsy ha lloat la nova llei, en considerar que “no és monolítica”, sinó que dona un ampli ventall de solucions per ajudar els ciutadans a accedir a un habitatge. Sí que ha reconegut que la demanda a les Illes és molt elevada i l’oferta molt limitada i que l’interès dels estrangers per comprar ha disparat els preus. “En aquest punt, no hi tenim cap competència”, ha admès, a la vegada que ha posat damunt la taula la possibilitat de “cercar altres alternatives per frenar aquesta escalada, per exemple a través de la via fiscal”.

LA PAH TROBA A FALTAR CONTUNDÈNCIA PER EVITAR DESNONAMENTS

La portaveu de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH), Bel Abraham, s’ha mostrat satisfeta amb l’avanprojecte de la nova llei estatal d’habitatge, però l’ha considerada “insuficient” a l’hora d’evitar els desnonaments de famílies vulnerables. En declaracions també a l’Informatiu Matí, l’activista ha explicat que, malgrat que la norma recull el dret de tota persona a accedir a un habitatge digne, no hi ha cap “garantia jurídica” que blindi aquesta possibilitat. És el cas de les persones desnonades, que, segons Abraham, continuen estant desprotegides. La portaveu ha lamentat també que “falti molt de temps” perquè la nova llei entri en vigor, més d’un any, un termini que considera massa llarg, atesa l’emergència habitacional que pateix la comunitat.

02/02/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT