Dissabte, 21 de febrer de 2026
Illes Balears
L'Anuari de l'Envelliment de la UIB evidencia els efectes devastadors de la pandèmia en la gent gran
19/11/2020
El 40% de les víctimes mortals amb Covid-19 a les Balears vivien a llars d’ancians. La cruesa d’aquesta dada posa de relleu la situació en què s’han trobat les residències durant la pandèmia.
Aquest és un dels temes que tracta l’Anuari de l’Envelliment coordinat per la UIB, enguany centrat en la pandèmia i els efectes devastadors que ha tengut en la gent gran. Un dels centres d’atenció d’aquest estudi és, precisament, el món de les residències.
Tot i que més de 3.500 persones a Mallorca viuen a residències, als darrers mesos s’ha fet evident que han estat sempre un món poc conegut. I durant la pandèmia n’ha sortit la cara més fosca, cosa que les ha duit molt dies als titulars dels diaris.
Per exemple, quan el Consell d’Europa va dir que s’hi havia prioritzat el lucre per davant de la qualitat. O una notícia en què l’ONG Metges Sense Fronteres parlava d'”ancians deshidratats i morint sols”. O un testimoni dient que treure els pares de la residència els havia suposat salvar-los la vida.
Segons un estudi de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), només el 4% de la gent major vol viure en residències. Per això, a l’Anuari de l’Envelliment no només es proposa millorar el model residencial, sinó apostar per alternatives, com l’atenció domiciliària.
La pandèmia i el confinament també ha fet que empitjorin moltes patologies. Un dels 23 estudis publicats a l’anuari constata, per exemple, un augment de fractures de maluc. Cada setmana, a Son Espases, en tracten entre 8 i 10.
Ha estat conduït a Son Espases, en comptes de l'hospital d'Inca, a causa del seu estat
L’home, d’una quarantena d’anys i de nacionalitat estrangera, ha estat atropellat per dues furgonetes a la via que connecta Santa Maria del Camí amb Santa Eugènia
Ha estat trobada aquest divendres al matí en la casa d'una finca d’un veïnat
Un particular restaura el llaüt 'Els Gorretes', que sortí de drassanes l'any 1891, a Maó, i des de llavors sempre ha mantengut l'activitat
