Illes Balears
El repte és compassar l'oferta laboral amb la formació educativa de la població
12/10/2020
La meitat dels treballadors de les Balears ocupa un lloc de feina que no s’adequa als seus estudis. El 36% de la població activa té una formació per sota del que demanda el seu treball, mentre que un de cada sis treballadors té uns estudis superiors als que necessita per desenvolupar la seva feina. Són dades de la Fundació Impulsa Balears, basades en la memòria anual de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del 2019. Descriuen el que es coneix com sobrequalificació, un fenomen cada vegada més freqüent perquè cada vegada hi ha més persones amb titulacions superiors.
D’acord amb les dades de la Fundació Impulsa, en la darrera dècada el nombre de persones amb estudis superiors a les Balears ha augmentat un 52%. La tendència de la població és realitzar estudis universitaris, postgraus o Formació Professional de Grau Superior. Però la demanda laboral de treballadors qualificats no ha crescut al mateix ritme: en 10 anys ha augmentat un 15% i no és suficient per cobrir l’oferta qualificada. De fet, el 39% dels treballadors amb estudis superiors a les Balears té una feina de qualificació mitjana.
La sobrequalificació és un fenomen cada vegada més recurrent entre el jovent. “Vaig estudiar el grau de Publicitat i Relacions Púliques i, després, el grau de Comunicació Audiovisual. En tornar a Mallorca he començat un Grau Superior en Formació Professional de Realització Audiovisual i d’Espectacles. Actuament faig feina com a tècnica web amb un contracte d’auxiliar administrativa i de màrqueting”, explica Maria Antònia Martorell, treballadora sobrequalificada.
Na Maria Antònia és una dels 12.960 joves sobrequalificats de les Balears: tenen una formació superior a la que requereix la seva feina. Com ella, quatre de cada deu joves ocupats a les Balears amb estudis superiors treballa en ocupacions de baixa o mitjana qualificació. La tendència és clara: els estudis protegeixen de l’atur però no de la precarietat o la temporalitat.
“És com una carrera de fons: quan els estudiants acaben el grau les seves condicions contractuals no són les que haurien de ser per la formació en la que han invertit”, considera Maria del Mar Socias, directora del Departament d’Orientació i Inserció Professional (DOIP), qui alerta d’una cojuntura: amb el temps els contractes milloren en quant a la categoria professional. “El que passa és que són temporals”, afegeix.
La majoria dels joves sobrequalificats treballa al sector serveis, en hosteleria, comerç i turisme. La sobrequalificació és un fenomen que té conseqüències pels treballadors, però també per l’economia.
“D’alguna manera és una pèrdua de recursos i afecta a la productivitat, pel que cal compassar el nivell d’estudis de la gent amb les feines”, assegura el Director General de Model Econòmic i Ocupació del Govern, Llorenç Pou, qui assegura que l’Executiu és conscient del problema i per això ha llançat iniciatives -com el Programa Joves Qualificats o millores en els servei d’orientació per a universitaris o titulats superiors-. “Les dades dels darrers 15 anys ens mostren que també creix la demanda de població amb estudis superiors”, detalla Pou.
I insisteixen: a més formació, menys atur. “A mesura que passen els anys, si no inverteixes en formació el mercat laboral t’expulsa o et deixa en condicions laborals infravalorades”, alerta Socias.
El repte: compassar l’oferta laboral amb la formació educativa.
12/10/2020
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
