societat

El canvi climàtic fa perillar el paisatge tradicional del camp de les Illes

La calor extrema i la variació de les pluges fan que els pagesos s'aboquin a varietats de fora que s'adaptin millor


Els agricultors cerquen noves varietats per adaptar els seus cultius al canvi climàtic. Els darrers anys, la manca de  fred i les pluges menys repartides al llarg dels mesos ha obligat els pagesos a trobar alternatives per mantenir el ritme de producció i la qualitat de les plantacions. “Cada vegada tenim manco primavera i manco tardor, passam del fred a la calor i de la calor al fred d’una manera molt directa. A més, la calor de cada vegada és més extrema i el fred és menor, per tant tenim un problema”, ha explicat el secretari general de la Unió de Pagesos de Mallorca, Sebastià Ordines.

Els arbres fruiters, com les pruneres, els albercoquers, els melicotoners i els ametllers, són els més afectats. Necessiten una mitjana d’entre 400 i 500 hores de fred a l’any perquè puguin florir i després treure el fruit. Si no fa les hores de fred necessàries, no hi ha fruit de qualitat i les plantacions deixen de ser rendibles. En canvi, el sector hortícola ho té més fàcil a l’hora d’adaptar-se a les noves condicions climàtiques. En aquest sentit, el gerent de l’associació d’agricultors Asaja, Joan Simonet, confirma que les noves varietats provenen, moltes vegades, de fora. “Què pot fer en aquest cas l’agricultura? Idò anar cercant varietats que, de vegades, poden ser locals, però moltes altres són de fora, perquè les locals no funcionen”.

UN CAS PERSONAL

La reducció de les hores de fred ha fet que Mateu Pascual hagi decidit canviar la manera com cultiva. Dirigeix l’empresa familiar Hortalizas Pascual, associada a Agroilla, i el producte al qual dedica més extensió de terres és la maduixa. Abans, en produïa tot l’any, però ha detectat un canvi en l’hàbit de consum que l’ha duit a deixar de cultivar-ne els mesos de desembre, gener i part de febrer. “La manera de cultivar va molt lligada al consum. Abans podíem cultivar els 12 mesos de l’any, però ara resulta que tenim un mes i mig o dos que, per mor de la qualitat, no arribam”, ha explicat.

EL CANVI DE PAISATGE NO SERÀ A CURT TERMINI

El director de l’Institut d’Investigacions Agroambientals i d’Economia de l’Aigua, José Escalona, ha confirmat que el canvi climàtic provocarà canvis en el camp balear, però no creu que sigui aviat. “S’ha de veure finalment si suposarà un canvi de paisatge o només un canvi de certs cultius que s’adaptin millor a la nova realitat, però no veig que sigui un procés a curt termini”, ha explicat en una entrevista a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio. Escalona ha confirmat el que expliquen els pagesos: la temperatura mitjana anual ha pujat, amb episodis de calor extrema, i les pricipitacions han variat, no pel que fa a la quantitat, sinó a la seva distribució per mesos. “S’observen canvis en les plantes, en la seva germinació i la finalització dels seus cicles, que són més curts. Això afecta la qualitat de la producció i provoca la recerca de nous cultius i varietats que s’adaptin millor”, ha conclòs l’expert, qui ha assenyalat que, davant això, el camp balear té dues vies: la mitigació dels canvis, amb la contribució que els agricultors poden fer per frenar, per exemple, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i l’adaptació.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Els comerciants demanen que la reforma de plaça d’Espanya comencin després de Nadal

Diuen que afectarà de manera negativa a la campanya de Nadal

Can Misses amplia la capacitat de la residència per a professionals

Tindrà 26 habitacions per als contractes estivals i els acompanyants de pacients de Formentera

Detinguts 13 turistes per l’incendi d’un bar de l’Arenal de Llucmajor

El sostre de l'establiment ha començat a cremar i les habitacions d'un hotel pròxim han estat afectades pel fum

Baixa la xifra de joves emancipats a les Balears i els experts no són optimistes amb vista al futur

Es dibuixa un panorama de preocupació respecte al projecte vital dels joves illencs