Es decreten nou dies de dol i es fa un funeral, però ara cal elegir un nou pontífex
El papa Francesc, poc després de la fumata blanca. Foto: Lucas Oleniuk / Zuma Press / Europa Press.
83Amb la mort del papa, es decreten nou dies de dol i es fa un funeral. Si tot va segons el previst, a partir de dimecres s’instal·larà la seva capella ardent a la basílica de Sant Pere del Vaticà, perquè qui vulgui i pugui la visiti. Romandrà tres dies oberta. El funeral del papa s’ha de celebrar entre el quart i el sisè dia des de la seva mort.
Fins i tot en això, el pontífex marcarà la diferència. Ell mateix va simplificar els rituals, el passat mes de novembre, perquè fossin més austers i congruents amb la filosofia que ell defensava. El protocol manté les tres estacions, els tres escenaris del ritual: la casa del pontífex, la basílica vaticana i el lloc de sepultura. Tendrà un sol taüt i no tres. El cos del papa es dipositarà directament en un únic taüt de fusta amb l’interior de zinc. Fins ara els papes, un cop embalsamats, s’enterraven en tres taüts de diferents materials.
Mentrestant, durant aquest temps, el Col·legi Cardenalici governa l’Església, però no pot prendre cap decisió a llarg termini. Aquest és qui convoca els cardenals per un conclave on es tria el nou Papa, a la Capella Sixtina. Les votacions són secretes i, quan hi ha un acord suficient, s’anuncia el nou Pontífex amb la mítica frase “habemus papam”. Serà d’aquí a entre 15 i 20 dies, la segona setmana de maig.
Darrere aqueixa expressió, hi ha una feina intensa per part dels cardenals, menors de vuitanta anys i arribats d’arreu del món, que es reuniran en aquest conclave. Antigament, es triava el nou líder de l’Església catòlica per votació popular, tant del clergue com dels fidels. El procés era tan ampli, però, que poques vegades arribaven a un acord. Per això, l’any 1059, el papa Nicolau Segon va promulgar un decret en què s’articulava el procés de selecció de papes i s’establia el paper dels cardenals com a electors.
La necessitat d’una majoria de dos terços començà el 1179. Vuit segles després, el papa Pau Sisè fixà el nombre màxim de cardenals amb dret a vot a 120, xifra que es manté fins ara. El límit d’edat per votar es va proclamar el 1970 en els vuitanta anys.
El conclave comença entre 15 i 20 dies després de la mort del papa. Tan bon punt s’inicia, els cardenals romanen tancats dins la Capella Sixtina fins que es vota el nou pontífex. La reunió es caracteritza per la rigidesa i el secretisme, ja que els cardenals juren mantenir el silenci respecte del que passa a dins.
El primer dia se celebra una votació inicial. Si no surt ningú, es fan un màxim de 4 votacions per cada dia posterior, i es cremen el munt de paperetes fallides al final de cada jornada. Si després de tres dies no han arribat a un acord, els cardenals prenen un dia per a l’oració i la contemplació. Si es repeteix el bloqueig 7 vegades més, es fa una segona volta entre els dos candidats que han rebut més suports.
L’única manera que els fidels tenen de saber com van les negociacions són les anomenades fumates: blanques, si hi ha nou papa; negres, si no hi ha consens. L’any 2013, quan es va triar el papa Francesc, es varen veure 4 fumates negres abans que finalment sortís el fum blanc.