Apareix un cadàver a la platja de Son Moll, a Capdepera
El cos sense vida ha aparegut amb una armilla salvavides i sense documentació

Ara només es recicla un 19 per cent, quan la normativa europea marca per aquest 2020 l'objectiu del 50%
El Consell d’Eivissa ha aprovat aquest dilluns per unanimitat el Pla de Residus en un ple extraordinari i d’urgència per complir amb els terminis marcats per Europa. L’anterior caducava l’any 2011 i estava prorrogat fins avui. El pla defineix les actuacions en matèria de residus dels pròxims sis anys i preveu incrementar el reciclatge per arribar al que exigeix la normativa. Europa marca un objectiu per a 2020 d’un 50 per cent de reciclat de residus municipals. L’any 2019 a Eivissa només es va reciclar el 21 per cent i amb l’entrada en funcionament de les noves plantes que s’estan construint l’objectiu és arribar a prop d’un 60 per cent.
S’han presentat 113 al·legacions i se n’han acceptat un 60 per cent. Al pla no s’ha pogut incloure l’estudi d’alternatives a l’actual abocador de Ca na Putxa, que té una vida útil de sis anys. Aquest estudi està en licitació i estarà acabat a mitjans de 2022.
Durant el ple, la portaveu d’Unides Podem, Viviana de Sans, ha demanat que es faci una aposta decidida per una “Eivissa més neta” i per la reducció de residus i el reciclatge i ha demanat que s’acabi amb els plàstics d’un sol ús. També el portaveu socialista, Vicent Torres, ha lamentat el retard en l’aprovació d’aquest pla, un fet que és responsabilitat, ha dit, de tots els polítics que hi ha hagut al Consell d’Eivissa des de 2001. El conseller de Medi Ambient, Vicent Roig, ha assegurat que el que s’ha aprovat aquest dilluns suposa “un punt d’inflexió” perquè “es comença a complir amb la línia normativa europea”.
El cos sense vida ha aparegut amb una armilla salvavides i sense documentació
Jaime Martínez, batle de Palma: "Si fos per mi ja haurien entrat els buldòzers la setmana passada"
La investigació es va iniciar mesos enrere arran de la mort de 3 joves a Ciutadella
Un reconeixement a una figura clau del comerç local d'Alaior, escrit en femení, perquè com ella, moltes dones han propiciat una xarxa de relacions quotidianes que enriqueixen la comunitat