X

El Constitucional admet a tràmit el recurs contra la llei de projectes estratègics residencials

El Tribunal de Garanties ha traslladat al Govern de Prohens aquesta decisió i li dona ara quinze dies perquè hi aporti al·legacions

19/11/2025

El Constitucional admet a tràmit el recurs contra la llei de projectes estratègics residencials

El conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, en una imatge d'arxiu al Parlament.

24

El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs impulsat pels partits d’esquerres i altres entitats de les Balears contra el Decret llei d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics. El Tribunal de Garanties ha donat trasllat al Govern de Prohens sobre aquesta decisió i li dona ara quinze dies perquè es personi en el procés i hi aporti les al·legacions que estimi oportunes.

Cal recordar que fa poc més d’un mes els partits progressistes i organitzacions socials de les Illes van presentar aquest recurs al Tribunal de Garanties per representar una “amenaça territorial” i botar-se els “planejaments urbanístics municipals”.

El recurs el signen diputats del PSOE, Sumar-Més i Podem en el Congrés a instàncies del PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem, juntament amb membres del GOB, CCOO, Fòrum de la Societat Civil i l’Obra Cultural Balear (OCB).

La norma permet, entre altres qüestions la construcció de cases en sòl rústic “sense dotació de serveis previs” en municipis de més de 20.000 habitants, així com en sòl urbà i urbanitzable de més de 10.000 habitants. Els impulsors consideren que aquests projectes urbanístics “poden modificar” les condicions establertes als planejaments municipals vigents, “incrementen la densitat residencial màxima prevista” en el planejament vigent i poden tenir “un major coeficient d’edificabilitat”. “Això pot implicar que s’ignorin necessitats de proveir aparcament, dotacions de proveïment i altres aspectes bàsics en l’urbanisme”, han subratllat.

El recurs tracta d’aturar la implantació d’aquesta normativa en considerar que suposa una “desregulació urbanística i territorial”, amb “amnisties massives” als infractors i promou els processos d'”especulació”. Un altre dels arguments que donen és la “desigualtat jurídica” que genera en atorgar drets mitjançant la via del “silenci administratiu”, la qual cosa, a parer seu, “incompleix” lleis estatals.

Així mateix, la llei els planteja dubtes pel que fa als creixements en sòl rústic sense esgotar els sòls urbanitzables, ja que aniria en contra de la “sostenibilitat ambiental” que està recollida en la Constitució i “condueix a l’especulació” amb el sòl.

Els signants del recurs entenen que la legislació balear “vulnera” el principi de seguretat jurídica i “altera” la jerarquia normativa en aprofitar els mecanismes de decret i el règim d’excepció per modificar “sobtadament” els planejaments urbanístics i el sòl rústic.

També adverteixen que afecta l’autonomia municipal i insular, en tant que “imposa” mecanismes que “desdibuixen” la competència de consistoris i Consells en favor “d’intervencions externes i projectes estratègics decidits al nivell autonòmic”.

Notícies relacionades >

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT