X

El convent de Santa Elisabet només podrà acollir activitats assistencials, socials o culturals

La protecció arquitectònica i d'usos de l'immoble palmesà impedeix fer-hi habitatges, hotels, bars o restaurants

14/07/2022

El convent de Santa Elisabet només podrà acollir activitats assistencials, socials o culturals

17

El Bisbat de Mallorca prepara el recurs contra la decisió judicial de retornar la propietat del convent de Santa Elisabet, més conegut com el convent de les jerònimes, a les monges que fins fa uns anys hi han viscut. Elles, per part seva, han convocat aquest divendres els mitjans de comunicació per explicar com han acollit la sentència i què volen fer amb l’edifici, si finalment guanyen als tribunals.

Damunt la taula, i al marge de qui es quedi amb el monestir, poques possibilitats, tot i l’atractiu de l’indret on està ubicat: davant la mar, al costat de les murades, en unes de les zones de Palma més cares, al centre antic. I és que el convent compta amb una doble protecció, una arquitectònica i una altra d’usos, que només permet fer-hi allà una residència per gent gran o un centre cultural o social. “El Pla General d’Ordenació Urbana, el PGOU, el té descrit com a edifici assistencial. Sempre s’haurà de fer servir per millorar la vida dels ciutadans, com a llar per a gent gran, centre de dia, habitatges tutelats. No s’hi pot fer un hotel o un restaurant. L’únic seria com a complement. Per exemple, que acollís una ONG que, com a activitat complementària, tingués un restaurant o una cafeteria. Però sempre des de el vessant assistencial”, ha explicat Nacho Salas, arquitecte especialitzat en edificis protegits, expresident de la demarcació del Col·legi d’Arquitectes de Mallorca i exmembre de la comissió de Patrimoni del Consell, en una entrevista al programa Al Dia d’IB3 Ràdio.

El perill, ha dit Salas, és que passi el temps i l’edifici es vagi deteriorant, perquè actualment està buit. “Allà no hi viu ningú. Les monges ja eren molt grans i físicament no es podien encarregar de l’immoble”, ha coincidit l’historiador Jaume Llabrés als mateixos micròfons d’IB3 Ràdio. L’expert s’ha mostrat “contentíssim” que el jutjat hagi donat la raó en primera instància a les religioses. “Jo sempre he anat amb elles. Hi ha un document del segle XIX, que venia a ser una desamortització, a través del qual el ministeri d’aquell temps retornava als bisbats els convents que havia requisat. Aquest document estava adormit i ara l’han ressuscitat, en un moment que, per mi, és molt estrany. Les jerònimes eren molt poques, sabien que el convent s’hauria de tancar, perquè eren molt grans. En poques paraules, se les va emblanquinar. Se les van endur a Inca, elles ben convençudes que el convent era seu, i després els van dir que no, que el Bisbat l’ha posat al seu nom. Van quedar mortes”, ha afirmat Llabrés.

El litigi continua, amb el recurs del Bisbat contra la sentència que anul·la la immatriculació que va fer sobre l’immoble l’any 2014. L’advocada de les religioses, per part seva, assegura que la decisió judicial no deixa lloc a dubtes, reconeixent que les monges tancades jerònimes han habitat i conservat el monestir durant cinc segles i que, per tant, és seu.

Notícies relacionades: 
El Bisbat de Mallorca recorrerà la sentència que anul·la la immatriculació del monestir de Santa Elisabet
El Vaticà al Bisbat de Mallorca, el 2020: “El monestir està subjecte a la Santa Seu, la Diòcesi no pot gestionar-ho al seu parer”
L’advocada de les jerònimes: “Aquesta sentència fulmina la immatriculació perpetrada pel Bisbat”

14/07/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT