El Dia Mundial de la Terra fa patent l’escalfament global

Els darrers 8 anys han estat els més càlids mai registrats

Amb motiu del ‘Dia Mundial de la Terra’ volem aprofitar l’ocasió per parlar de canvi climàtic, a través dels grafismes del professor en Ciències Climàtiques, Ed Hawkins, de la Universitat de Reading. Els seus gràfics representen l’evolució de la temperatura mitjana per cada any amb relació a la mitjana del període 1971-2000.

Aquests gràfics estan dissenyats específicament per a ser tan simples com sigui possible i per a iniciar converses sobre el nostre món que s’escalfa i els riscos del canvi climàtic. Hi ha moltes altres fonts d’informació que brinden detalls més específics sobre com han canviat les temperatures.

Tal com es pot observar, en les darreres dècades les temperatures segueixen una tendència a l’alça. De fet, els darrers 8 anys de la sèrie són els més càlids d’ençà que es tenen registres. L’evidència científica explica que l’augment de la temperatura planetària té incidència en la recurrència i la intensitat dels episodis de calor extrema (incloses les onades de calor) en la majoria de les regions terrestres des de la dècada de 1950, mentre que els fenòmens de fred extrem (incloses les onades de fred) s’han tornat menys freqüents i menys intensos. Les sequeres, inundacions, migracions de població, flora i fauna o el desgel són altres exemples derivats de l’escalfament planetari.

L’any 2022, les glaceres de referència van experimentar un canvi de gruix mitjà de més de −1,3 metres entre octubre de 2021 i octubre de 2022. Es tracta d’una pèrdua molt major que la mitjana de l’última dècada. Sis dels deu anys amb els balanços de massa més negatius de què es té constància (1950-2022) es van registrar a partir de 2015. La pèrdua de gruix acumulat des de 1970 és de gairebé 30 m. Segons l’IPCC, la pèrdua global de gel de les glaceres va superar les 6.000 Gt durant el període 1993-2019. Això representa un volum d’aigua equivalent a 75 llacs de la mida del llac Léman, el llac més gran d’Europa Occidental.

El mantell de gel de Groenlàndia va acabar amb un balanç de masses total negatiu per 26è any consecutiu.

El gel marí de l’Antàrtida va disminuir fins a situar-se en 1,92 milions de km² el 25 de febrer de 2022, el nivell més baix de què es té constància i gairebé 1 milió de km² per sota de la mitjana a llarg termini (1991-2020). Durant la resta de l’any, va estar contínuament per sota de la mitjana, amb mínims històrics al juny i juliol.

Al setembre, al final del desglaç estival, el gel marí de l’Àrtic va igualar la 11a extensió mínima mensual més baixa del registre satel·litari.

L’escalfament també es presenta en els mars i oceans, de fet des de la dècada del 1980 les onades de calor marines s’han duplicat. A la Mediterrània aquest factor s’accentua; de fet, és un dels mars que més ràpid s’encalenteix, un 20% més que la mitjana del planeta.

Per atenuar tots aquests i molts altres elements, cal actuar i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si més no, tot i que els països volen establir mesures més restrictives, en els darrers anys no hi ha hagut un descens d’aquests gasos. L’any 2020 hi va haver un retrocés en l’emissió de CO²; no obstant això, fou un petit parèntesi, ja que posteriorment han continuat pujant. De fet, aquesta setmana a l’observatori de Mauna Loa s’ha superat un nou rècord, les 424’83 parts per milió.

Aquest 2023 va pel mateix camí. El passat mes de març ha estat el segon més càlid registrat, amb una temperatura mitjana global de 1’24 ºC per damunt de la mitjana climàtica. Segons les perspectives de temperatura anual Global del National Centers for Environmental Information (NCEI), hi ha un 99% de probabilitats que el 2023 s’ubiqui entre els 10 anys més càlids registrats, i un 96% que estigui entre els 5 més càlids.

Així, per tant, les notícies no són positives si tenim en compte els objectius de l’Acord de París en relació amb l’augment de la temperatura. Els experts de Copernicus suggereixen que és probable que el valor d’1’5 ºC  per damunt de l’època preindustrial, s’assoleixi entre el 2030 i 2050.

El 2023 serà un dels 10 anys més càlids de la història