cultura

El Fornet de la Soca, custodi d’estris de cuina d’una època oblidada

Clients i desconeguts cedeixen al propietari Tomeu Arbona utensilis de rebosteria antics perquè els doni una segona vida


Quan entres al Fornet de la Soca fa olor de sucre, de canyella, d’ametlla torrada, de saïm de porc negre. No hi ha aire condicionat. Un parell de ventiladors fan voltes al sostre, mandrosos. De l’obrador surt Tomeu Arbona, el propietari, amb la seva dona, María José. Tots dos van emprendre junts aquesta aventura el 2010 i ara regenten dos locals, un a l’antic Forn del Teatre i l’altre a Can Corbella, dues de les façanes modernistes i pre modernistes més importants de Palma.

En tot aquest temps, han acumulat clients fidels i el boca orella ha fet que més de 50 persones hagin cedit a Tomeu Arbona els seus estris de pastisseria antics, perquè no es perdin. “Gent de tota classe. Una vegada una clienta molt estimada em va dir: vine a ca meva i agafa el que vulguis de la cuina”. Era la madona d’un casal senyorial de Ciutat que poc després posaria a la venda. No només ha rebut motllos, també palanganes antigues, corrons… L’utensili més antic que li han entregat data del segle XVI.

Gràcies a aquests estris ha recuperat receptes que ja no es feien a Palma, la formatjada, que només s’elaborava a Pollença, el pastís de peix de pasta reial, els “concos”… “És un orgull dels nostres avantpassats, sobretot dones, que són les que han transmès principalment el llegat gastronòmic”, diu el reconegut i guardonat pastisser.

ELS OBJECTES, COM LES OLORS, EVOQUEN PERSONES, MOMENTS…

“La gent que em dona els seus estris sap que no acabaran al fems. Som incapaç de tirar res”, reconeix amb un somriure. Assegura que entén com se senten aquestes persones. “Nosaltres, per exemple, quan vàrem anar a ca ma mare, perquè havíem de vendre el pis, vàrem entrar a la cuina per decidir què fèiem amb tots els utensilis. I no vam poder,  ens vàrem posar a plorar. Va ser impossible, perquè era anar a ca ma mare i trobar-la sempre dins la cuina”.

Arbona diu que se sent orgullós de custodiar tots aquests objectes. “N’hi ha que són autèntiques peces d’orfebreria”. No tots li serveixen, alguns els guarda, d’altres els restaura i utilitza. La resta romanen exposats als forns. “Rescatar el patrimoni no és només una cosa per a mi, és una cosa per al bé comú. És posar en evidència el valor del nostre llegat gastronòmic”.

Tomeu s’acomiada. Du mascareta, però els ulls li riuen. Des de l’obrador, una de les pastisseres crida: “Tomeu! Les mantegades són per d’aquí a una hora?… La porta es tanca. I la màgia, com les olors i els sabors, queda atrapada dins.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

La Còmicteca de Porreres, la primera de la Part Forana

Un projecte iniciat per dotar el municipi d'un nou espai atractiu per als adolescents i, a la vegada, dinamitzar la...

La Fira de Teatre Infantil i Juvenil torna a Vilafranca de Bonany

S'han registrat més de 7.000 reserves per gaudir dels diferents espectacles

La comissària d’art Maria de Corral lloa la qualitat de les galeries d’art contemporani de Menorca

Creu que suposen un gran atractiu per captar un tipus de turistes molt diferent als que rebia fins ara l'illa

La renovada seu de l’Ateneu de Maó inaugura el curs acadèmic amb la presència dels seus darrers 5 expresidents

Tots han fet un repàs de la seva trajectòria al capdavant de la societat i han posat en valor la feina de...