món

El Govern afganès col·lapsa i tornen els talibans

Almenys cinc persones han mort quan intentaven aferrar-se a un avió per fugir, segons informa Reuters


Després dels moments d’incertesa viscuts ahir a Kabul, davant la possibilitat que els talibans acabessin entrant al país, finalment accediren, segons les seves declaracions, “per evitar els saquejos i el buit de poder que hi havia”. El fins ara president del país, Ashraf Ghani, deixava el país en direcció al Tadjikistan, mentre els helicòpters no aturaven de sobrevolar la capital afganesa.

En principi, els líders talibans, amb Mullah Baradar al capdavant, havien ordenat no entrar dins Kabul fins completar una transferència de poder pacífica, però es dissolgué en el moment què el president Ghani marxava i la policia local abandonava els seus llocs de feina.

Aquesta atac insurgent està desembocant en coes interminables per tota la ciutat d’habitants afganesos que pretenen fugir cap a països fronterers, com el Pakistan i l’Uzbekistan, i en l’evacuació de persones estrangeres des de les ambaixades.

Els líders talibans, que s’han fet amb el poder del país en menys de dues setmanes i ara han assolit Kabul, han llançat un missatge de tranquil·litat a la població, han promès treballar “en favor de la serenitat” i millorar la vida de la ciutadania, que roman incrèdula davant d’aquestes promeses.

Un dels portaveus talibans, Suhail Shaheen, partícip de les fallides negociacions de pau amb el Govern afganès, ha anunciat a través de Twitter que els milicians no permetran que ningú entri a cases privades sense permís. “Ningú patirà per la seva vida, propietat o honor, que seran protegits pels mujahidins”, ha explicat.

L’aeroport internacional de Kabul ha suspès tots els vols comercials

Enmig del caos, l’aeroport internacional de Kabul ha suspès tots els vols comercials, fet que ha suposat una presència massiva a l’aeròdrom de ciutadans que cerquen una via d’escapament davant l’amenaça talibanesa. Ara bé, l’OTAN ha informat dels treballs que s’han de dur a terme per garantir la seguretat a l’Aeroport Internacional Hamid Karzai, que s’ha convertit en un punt clau d’evacuació per delegacions i ciutadans estrangers.

A l’aeroport, controlat a l’exterior pels talibans, també s’amunteguen milers de ciutadans que volen abandonar el país. Segons ha informat Reuters, s’han notificat 5 morts ocasionades enmig de les aglomeracions de persones concentrades a l’aeroport. Les cinc víctimes han mort mentre intentaven aferrar-se a un avió per fugir del país. A més, d’acord amb informació de la BBC, centenars de ciutadans han resultat ferits en aquests intents de fugida i a estampides en la pista d’aterratge.

Dites evacuacions s’estan accelerant per part dels països d’origen dels ciutadans estrangers a territori afganès. En concret, el Govern d’Espanya ha anunciat que enviarà 2 avions a Dubai per repatriar els espanyols i traductors afganesos. Alemania ja ha completat avui la fase inicial d’evacuació, rebent els primer ciutadans a Doha, mentre que França es prepara per començar la campanya de trasllats, esperant que esdevinguin rotacions entre l’Afganistan i els Emirats Àrabs Units, amb l’objectiu d’agilitzar l’evacuació dels ciutadans gals.

Corea del Sud i Nova Zelanda han confirmat avui mateix l’evacuació dels seus ciutadans a l’Afganistan. El ministre d’Exteriors sud-coreà, Chung Eui-Yong, ha decidit tancar temporalment l’ambaixada al país afganès i ha traslladat la majoria del seu personal diplomàtic i residents sud-coreans a l’Afganistan a un tercer país d’Orient Mitjà. Per la seva part, Nova Zelanda ha confirmat l’enviament d’un avió de l’exèrcit a l’Afganistan per evacuar neozelandesos i afganesos que treballaren amb les forces neozelandeses, segons declaracions de la primera ministra, Jacinda Ardern.

Els Estats Units han anunciat que tot el personal del país a l’Afganistan ja ha estat evacuada i es troba a l’aeroport de Kabul, perímetre protegit per les Forces Armades dels EUA, i sortirà en les pròximes hores. Aquesta tasca ha estat possible després que el Departament de Defensa dels Estats Units autoritzés ahir el desplegament de 6.000 efectius militars, amb la finalitat d’accelerar les labors d’evacuació del personal diplomàtic i dels aliats del país, prenent el control del trànsit aeri.

En el cas de Rússia, el seu ambaixador a l’Afganistan, Dimitri Zhirnov, es reunirà demà amb els talibans per abordar qüestions com la seguretat del personal diplomàtic. El país rus, al contrari que molts altres citats anteriorment, ha decidit mantenir operativa la seva ambaixada. Zhirnov es mostra tranquil davant la delicada situació i ha assegurat que no existeixen “amenaces directes” ni pels diplomàtics, ni per les instal·lacions.

Més de 17.000 persones desplaçades a la capital necessiten ajuda humanitària

L’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA) ha fixat el nombre de desplaçats interns a Kabul des del juliol que necessiten assistència humanitària en 17.600 persones. “En un sol dia, s’ha registrat un total de 2.000 persones noves a la capital que necessiten ajuda”, ha declarat l’organització. Davant aquesta crítica situació, territoris com Albània i Kosovo han confirmat que acolliran temporalment afganesos, concretament “intel·lectuals i activistes”, a petició dels EUA.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides es reunirà avui per tractar d’avaluar l’opressió de l’ofensiva talibanesa a l’Afganistan. La sol·licitud de reunió, que ha partit de les delegacions de Noruega i Estònia, començarà a Washington a les 10.00 hores, les 4 de l’horabaixa a Espanya. A més, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha demanat als talibans i a la resta de parts implicades en la crisi de l’Afganistan, que actuïn “amb la màxima moderació”, per protegir vides i garantir l’atenció humanitària, sobretot pel que fa a dones i nins.

Així mateix, els talibans es troben a punt de recuperar tot el poder a l’Afganistan, després de 20 anys de conflicte amb l’anterior Govern. Els talibans han aconseguit reconquistar pràcticament la totalitat de les capitals de província afganeses, només després de 10 dies des que s’inicià la retirada definitiva de les forces internacionals i en un intent de negociacions pacífiques perquè Kabul es rendís. Exactament, són 28 els districtes ocupats per l’ofensiva talibanesa. El cofundador dels talibans, Abdul Ghani Baradar, ha declarat la victòria dels insurgents i el final de la guerra, després de dues dècades, a l’Afganistan.


Els talibans entren dins Kabul

Mónica Bernabé: “Milers de persones arribaran a Europa en el seu intent de fugir del règim talibà, fet que perjudicarà l’evolució de la pandèmia”

La periodista Mònica Bernabé, corresponsal permanent a l’Afganistan des del 2006 fins el 2014, ha oferit una entrevista aquest matí a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio, per desgranar els principals factors que han provocat la crisi afganesa i les conseqüències més immediates. Per una banda, la periodista ha posat l’accent en la importància d’entendre el rerefons del conflicte, és a dir, la lluita entre el règim talibà i Occident, encapçalat principalment pels Estats Units, en un context fronterer en què l’Iran, a l’oest, és un dels grans enemics dels EUA, i el Pakistan, al sud i est, és l’únic país islàmic que compta amb bombes atòmiques, consolidant-se com una clara amenaça.

Bernabé ha explicat que aquest final tan abrupte del conflicte bèl·lic, amb la invasió talibana, s’entén a partir de la progressiva marxa de l’exèrcit dels Estats Units del territori afganès. “Davant els atacs del talibans, l’Afganistan, inclosa Kabul, comptava amb el suport, principalment aeri, dels EUA. Ara ja no, i les forces armades afganeses no es poden mantenir”, ha aclarit. D’altra banda, Bernabé ha recordat les conseqüències imminents de l’arribada de multitud de gent de l’Afganistan a territori europeu enmig de la pandèmia del coronavirus: “Milers de persones arribaran a Europa en el seu intent de fugir del règim talibà, fet que perjudicarà l’evolució de la pandèmia”.

La periodista ha detallat també els interessos i els èxits comuns de l’exèrcit nord-americà i afganès durant els 20 anys de guerra, sent el primer llaç d’unió entre ambdós països la cerca d’Osama bin Laden, després dels atemptats contra les Torres Bessones l’any 2001. L’autor d’aquests atemptats, a qui donaven asil els talibans, fou capturat al Pakistan l’any 2011. Arran d’això, l’exèrcit estatunidenc fou guanyant territori afganès, fins acabar intervenint-lo. “Tampoc cal oblidar que la guerra genera molts diners i la indústria de la guerra s’ha d’alimentar”, ha destacat Mònica Bernabé com a factor fonamental a tenir en compte en el desenvolupament d’una guerra.

A més, la responsable de la secció Internacional del diari ARA ha destacat la situació de vulnerabilitat en què tornen a estar dones i nines, les quals ja havien arribat a aconseguir diversos drets, com estudiar i fer feina, en algunes ciutats afganeses. Bernabé ha assegurat que, dintre d’aquest col·lectiu vulnerable, li preocupen especialment les associacions de dones creades fins l’actualitat i les dones activistes, que a hores d’ara el més segur és que es trobin amagades, amb por de les possibles represàlies. “Les dones mai han deixat de ser víctimes a l’Afganistan”, assegura la periodista.


Entrevista completa a la periodista Mònica Bernabé

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

Vuit morts en un tiroteig a una universitat de Rússia

L'autor dels fets seria un alumne del centre

L’Europa que deixa Merkel després de 16 anys

El professor de Dret Internacional Públic de la UIB J. David Janer i el periodista alemany Werner Perger analitzen l'abast de la retirada de la cancellera i la popularitat de...

Empaqueten amb plàstic l’Arc de Triomf de París

La intervenció, en memòria al projecte de la parella artística Jeanne-Claude i Christo Vladimir Javacheff, ha provocat tota mena de reaccions entre els parisencs,...

George Lombardi, una figura clau a l’ombra de Donald Trump

L'assessor de l'expresident es troba a Mallorca per fer una ronda de contactes amb simpatitzats del Partit Republicà