Dissabte, 18 d'octubre de 2025
Illes Balears
Ha aprovat un sostre de despesa de 6.924,2 milions d'euros, amb un increment de fins a 361,3 milions més respecte al del passat exercici
17/10/2025
El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres el sostre de despesa no financera de les Illes Balears per a 2026, que s’ha fixat en 6.924,4 milions d’euros, una xifra rècord que suposa un increment de 361,5 milions (+5,5%) respecte al pressupost de 2025.
Segons ha informat el conseller d’Hisenda, Antoni Costa, després de la reunió del Consell de Govern, aquest augment permetrà reforçar els serveis públics i avançar en la transformació del model econòmic, mantenint per tercer any consecutiu un escenari de dèficit zero. Aquest sostre de despesa haurà de ser aprovat en el Parlament balear; per a això, el Govern balear necessita el suport dels vots de Vox perquè els populars no compten amb majoria absoluta en la Cambra.
“La voluntat del Govern és, evidentment, aprovar el sostre de despesa i serà responsabilitat dels diputats i els grups polítics que votin en contra explicar als ciutadans que no volen reforçar els serveis públics fonamentals d’aquesta comunitat autònoma”, ha reflexionat Costa. Per a això, el mateix Costa negociarà amb tots els partits polítics a partir de la setmana que ve el sostre de despesa, però no altres temes polítics. “El Govern no canviarà cartes, ni mesclarà ous amb caragols”, ha deixat ben clar el portaveu, que ha apel·lat a la responsabilitat de tots els diputats del Parlament, “no sols” als de Vox.
El Govern preveu per al pròxim any uns ingressos no financers de 6.206,3 milions, als quals s’hi afegeixen 718,1 milions d’ajustos de comptabilitat nacional. Costa ha volgut subratllar que, amb aquest sostre de despesa, no es preveu ni l’augment ni la disminució de tarifes de cap impost, ni d’ecotaxa, ni cànon d’aigua ni de cap altre.
El titular d’Hisenda ha subratllat que aquest nou sostre de despesa no és un “miracle”, gairebé 1.000 milions més que en 2023, sinó que respon a la puixant activitat econòmica de les Balears, amb el compromís del Govern de rebaixar els impostos als ciutadans.
L’economia balear va créixer en 2024 un 4,1% i la previsió per a enguany i per a 2026 és d’un augment aproximat del 3% i del 2,7%, respectivament. En conjunt, els ingressos tributaris, tant directes com indirectes, augmentaran fins a 6.060 milions, enfront dels 5.938,6 milions previstos per a 2025. Els ingressos procedents de l’IRPF aconseguiran els 2.600,8 milions, un 1,5% més que l’any anterior, mentre que els derivats de l’IVA se situaran en 1.549,3 milions, un 5,7% menys a causa de la liquidació provisional negativa de 2024 i a una caiguda del 3,7% en els acomptes a compte.
L’Executiu autonòmic destaca també la disminució de l’aportació neta de les Balears al sistema de finançament autonòmic, que baixa en 217,5 milions, situant-se en un saldo negatiu de 408,5 milions d’euros.
Quant als tributs cedits, es preveu ingressar 931,3 milions per l’impost sobre transmissions patrimonials (+10,1%) i 83,9 milions per successions i donacions (+28,3%). A més, l’Impost del Turisme Sostenible (ITS) aportarà 148,6 milions, segons les previsions d’activitat turística per a 2026.
Les transferències corrents i de capital a favor de la comunitat autònoma, excloses les del sistema de finançament autonòmic, creixeran un 19,5%, fins a 452,9 milions, dels quals 256,2 milions procediran de conferències sectorials i altres aportacions de l’Estat, 152,3 milions del factor d’insularitat, i 44,4 milions de fons europeus FEDER i FSE.
Durant l’actual legislatura, el sostre de despesa autonòmica s’ha incrementat en 976,5 milions d’euros, consolidant, segons el Govern, una senda d’equilibri pressupostari i estabilitat financera que estableix les bases per a la futura Llei de pressuposts generals de 2026.
A les Pitiüses, la Conselleria d'Educació, a través d'Emergències, ha recomanat a les famílies cercar els seus infants a les escoles abans del migdia
El cos, quasi momificat i encara per identificar, va ser localitzat a l'interior d'una caseta abandonada ubicada entre Can Picafort i Son Serra de Marina
Es tracta d'un ciutadà francès de vacances a l'illa
La saturació del terreny, després dels ruixats del 30 de setembre, ha fet empitjorar la situació arran de les pluges d'aquest cap de setmana
