Finalment, el Consell de Govern no ha aprovat el Decret Llei de Protecció del Territori, que estava previst que tiràs endavant avui. Les possibles discrepàncies entre els socis del pacte haurien impedit acordar la normativa, amb la qual es vol posar fre al creixement urbanístic.
La portaveu de l’Executiu, Pilar Costa, ha dit que es continua negociant el contingut del Decret i que en cap cas, es tracta d’un bloqueig per part de cap partit. L’esborrany del decret llei reduiria el volum màxim edificable de 1.500 a 900 m3.
Segons l’actual redactat, no es permetrà ocupar més d’un 2% de la parcel·la, però no es preveu cap modificació dels 14.000 m que es necessiten actualment per poder construir-hi una casa. Si el terreny està localitzat en una àrea de prevenció de riscos, això vol dir zones amb perill d’inundacions, d’incendis o d’erosió, s’hi impedirien nous habitatges unifamiliars a excepció que estiguin vinculats a explotacions agropecuàries.
El text desclassifica sòl urbanitzable, el no programat. És a dir, amb una vigència superior a vuit anys i que no tenguin aprovat el programa d’actuació urbanística amb anterioritat a la Llei d’Urbanisme de 2017. També afecta els classificats com aptes per a la urbanització, destinats a ús residencial i turístic que en el moment de l’entrada en vigor del decret no estiguin adaptats al pla territorial de Mallorca.
Pel que fa a les urbanitzacions no consolidades, les que no tenen els serveis bàsics, preveu una moratòria amb suspensió d’autoritzacions i de llicències urbanístiques fins al desembre de 2022. Només es permet una piscina d’un màxim de 35m2 per finca, i queden totalment prohibides en aquelles zones on no hi hagi aigua potable.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular