20°C
20°
14°
Illes Balears
Gran pes dels veïns en el nou decret llei d’habitatge que prepara el Govern
El Col·legi d'Administradors de Finques recomana que l'acord de la comunitat de propietaris sigui per unanimitat per evitar possibles impugnacions
10/09/2023
L’autorització de la comunitat de propietaris de pisos plurifamiliars és necessària tant per l’augment de les densitats màximes per crear nous habitatges a partir de la divisió dels existents de més de 120 m², com per créixer en altura. Podria parèixer que un, a ca seva, pot fer el que hi vulgui, però dividir un habitatge compromet la resta de veïnats en generar-se un nou coeficient d’edificació i modificar-se el títol constitutiu. Per això, el Col·legi d’Administradors de finques recomana que l’acord de la comunitat de propietaris sigui del 100%, per unanimitat i evitar impugnacions, tot i que el règim de propietat horitzontal estipula que basta que n’hi hagi 3 cinquenes parts, un 60% de vots positius.
Les darreres estadístiques oficials de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) sobre els metres quadrats del parc d’habitatges a Balears és de 2001, quan n’hi havia gairebé 62.915 de més de 120 m², que són els que es podran segregar. L‘INE, a 2021, va publicar les xifres en els municipis de més de 50.000 habitants, i destaca que a Palma hi ha 22.875 habitatges de més de 120 m²; 8.039 a Calvià, i 1.808 a Eivissa. Els experts estimen, però, que potser només el 40% dels que són aptes es podran segregar, ja que han de complir amb les condicions mínimes d’habitabilitat, de la situació de l’escala i l’accés al pis, pel fet que cada habitatge nou ha de tenir una entrada independent.
Els ajuntaments fan una lectura positiva d’aquesta futura norma, perquè per acord del ple municipal podran limitar de manera parcial o deixar sense efecte les actuacions previstes en el decret llei.
Preus limitats
Les mesures s’enfoquen a generar nous habitatges a preu taxat per l’Administració o nous habitatges protegits, sense consumir territori. En les diverses franges de preus, segons el municipi i l’etiqueta energètica dels habitatges, per a nous habitatges d’entre 60 i 80 m² útils, els preus limitats de compra oscil·larien entre els 102.000 € dels trams de preu més reduïts fins a un màxim d’aproximadament 241.000 €.
En el cas del lloguer, en habitatges de 60 i 80 m² útils, els preus limitats se situen entre els 385 € en els trams més baixos fins a un màxim d’aproximadament 905 €.
En el cas de compra, un pis nou de 60 m² útils sortiria al mercat, als principals municipis de les Illes, a un preu a partir dels 147.000 € i fins als 181.000 €, segons la seva etiqueta energètica. En altres municipis més petits, la franja es redueix a uns preus d’entre 102.000 € i 150.000 €.
Si és un habitatge de 80 m² útils, el preu de compra a la majoria dels municipis oscil·laria entre els 197.000 € i, aproximadament, 241.000 €, segons l’etiqueta energètica. En altres municipis, el preu seria d’entre els 137.000 € i els 201.000 €.
En el cas dels preus de lloguer, un pis de 60 m² útils, en el grup majoritari de municipis, oscil·laria entre els 555 € i els 680 € al mes, segons l’etiqueta energètica. En altres municipis, entre els 385 € i els 565 €.
El preu de lloguer d’un habitatge nou de 80 m² útils seria, a la majoria dels municipis, d’entre els 740 € i els 905 €. En altres municipis, es redueixen a franges a partir dels 515 € i fins als 755 €.
Cal precisar que aquests serien els preus màxims aproximats si ja s’aplica la pròxima actualització de preus que es preveu aprovar les pròximes setmanes. La darrera actualització de preus és de juliol de 2022, incloent-hi els preus d’HPO i de preu taxat.
Notícies relacionades >
10/09/2023