“El que hem abandonat durant 50 anys, no ho gestionarem en tres setmanes”, diu Luis Berbiela, excap de Gestió Forestal sobre Juliette

El també membre de l’associació Tramuntana XXI reivindica polítiques que s'anticipin al problema del foc amb la neteja de boscos i zones agroforestals abandonades econòmicament

Cimal trencat d'una alzina a la finca pública de Son Moragues, a Bunyola, després del temporal Juliette del març

El mateix dia que el Consell de Mallorca ha anunciat un paquet d’ajut econòmic per donar suport a les explotacions agràries a reparar la destrossa del temporal de neu Juliette, l’excap de Gestió Forestal del Govern, Luis Berbiela, s’ha referit a la crítica situació no només al paratge patrimoni de la humanitat sinó del territori forestal illenc en general.

“No podem continuar mantenint polítiques exclusivament reactives als incendis forestals, hem d’implantar polítiques d’anticipació que passen, exclusivament, pel control del combustible acumulat als boscos i les zones agroforestals”, ha dit en declaracions a IB3 Notícies el també membre de l’associació Tramuntana XXI (entitat multidisciplinària amb propietaris de finques, entre d’altres, que vol posar en valor la Serra de Tramuntana), coincidint amb la feina contra rellotge per netejar la massa arbòria i vegetal deixada pel fenomen meteorològic del començament de març.

“Juliette ha posat de manifest l’absència de gestió del territori agroforestal, agrari i de la muntanya, per una crisi per abandonament no només dels boscos sinó també de fora vila… I el que hem abandonat durant 50 o 60 anys, no ho gestionarem en tres setmanes”, ha afegit Berbiela, que considera que l’augment del risc d’incendis i la convivència obligada amb aquest fet fortuït no ha de deixar de banda que no ens posem “el cinturó de seguretat”.

Ajudes Consell de Mallorca

El Consell de Mallorca posarà en marxa la setmana que ve el procediment de concessió d’un milió i mig d’euros en ajudes a particulars, empreses i explotacions agropecuàries afectades pel temporal Juliette. La consellera insular de Territori, Antònia Garcías ha explicat que es troben en el darrer tràmit abans de fer-se’n la convocatòria pública. “Seran per recuperar cultius i arbres, inclosos tant els patrimonials com els dels jardins botànics [el Jardí Botànic de Lluc ha resultat especialment malmès], a més de tots els elements etnològics que també hagin pogut patir els efectes de la borrasca, no tant per la caiguda de la neu, sinó, a cotes més baixes, per les escorrenties d’aigua per la neu fossa o per la força dels torrents”, ha explicat Garcías.

Grans incendis de nova generació

D’un temps ençà els experts avisen que hem entrat arreu en una nova dimensió quant als incendis forestals que, aprofitant justament l’acumulació de combustible forestal pels canvis socioeconòmics i també per l’increment de temperatures i absència de precipitacions atribuïbles al canvi climàtic, converteixen el medi en un polvorí i els poden fer pràcticament impossibles d’apagar fins que no s’extingeixen sols.

La virulència de les flames, ajudada per la gran quantitat de biomassa acumulada als boscos per l’abandonament rural i les condicions extremes com a conseqüència del canvi climàtic, converteixen l’incendi en una bomba impossible de controlar. Poden durar setmanes i cremar grans superfícies, com ha passat a Califòrnia, Rússia i Austràlia i també a d’altres focs no tan mediàtics. També, recentment, només va poder extingir-se a Castelló i Terol gràcies al canvi del temps i l’arribada de la pluja, que donen una oportunitat als equips d’extinció.