X

Feijóo i Sánchez s’ofereixen al rei per intentar ser investits president del Govern central

Així ho han expressat a Felip VI durant la ronda de contactes d'aquest dimarts, en què també ha participat Vox

22/08/2023

Feijóo i Sánchez s’ofereixen al rei per intentar ser investits president del Govern central

El rei Felip VI s'ha reunit avui també amb Pedro Sánchez, president del govern en funcions./ EFE

14

Felip VI ha conclòs aquest dimarts al Palau de la Zarzuela la seva ronda de consultes per designar un candidat a la investidura amb la visita dels líders de Vox, Santiago Abascal; del PSOE, Pedro Sánchez, i del PP, Alberto Núñez Feijóo.

A les 12.00 hores ha estat el torn del president del Govern en funcions i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i ja a la tarda, a les 16.00 hores, hi ha acudit el líder del PP com a candidat més votat i amb més escons. Ells són els dos aspirants que es mostren disposats a recollir l’encàrrec del debat d’investidura.

Alberto Núñez Feijóo, com a guanyador de les eleccions del 23 de juliol i amb 171 vots lligats (PP, Vox i UPN), i Pedro Sánchez, que vol teixir aliances amb els partits que li donen suport per superar la votació, com ja va aconseguir el dijous, quan va obtenir la majoria en la Mesa del Congrés.

Pedro Sánchez ha traslladat al rei la seva disposició a “assumir” la responsabilitat” de sotmetre’s al debat d’investidura i de tractar de formar Govern, sota el convenciment que compta amb el “suport parlamentari” exigit per a ser elegit president. També ha dit que “sigui com sigui” la decisió que adopti el monarca sobre el candidat a la Presidència, Felip VI comptarà amb el “respecte i suport” del Partit Socialista.

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, per la seva part, ha mostrat al rei la seva disposició per ser candidat a la investidura, tot subratllant que és el partit guanyador de les eleccions del passat 23 de juliol i que compta amb el suport d’altres tres formacions que sumen 172 vots, quatre vots per damunt de la majoria absoluta.

En la seva compareixença davant els mitjans en el Congrés, després de la reunió amb Felip VI, Feijóo ha agraït el suport a Coalició Canària, UPN i, especialment, a Vox, pel seu “suport sense exigències” i la normalitat de les relacions que tots dos mantenen i els governs autonòmics municipals i autonòmics que comparteixen.

Vox donarà suport a Feijóo

El rei ha reprès les consultes a les 10.30 hores i el primer que hi està citat és Santiago Abascal, en representació dels 33 diputats de la formació. El partit ja va oferir el seu suport gratis al candidat ‘popular’, però la decisió del PP de no cedir-los vots per entrar a la mesa del Congrés ha refredat les relacions entre tots dos. Tanmateix, Vox ja ha anunciat que donarà suport a Feijóo, però ha condicionat el seu suport al fet que no hi hagi “cordó sanitari” contra Vox.

D’aquesta manera, el líder del PP comptarà amb 172 suports per a una hipotètica investidura, ja que suma als 137 diputats populars, els 33 de Vox, així com els del únic diputat d’UPN, Alberto Catalán, i la de la representant de Coalició Canària, Cristina Valido.

Amb aquests vots, es queden a quatre de la majoria absoluta necessària perquè Feijóo pogués ser escollit en primera volta pel Congrés, si fos designat prèviament com a candidat pel rei, d’acord amb la Constitució.

Acord entre el Partit Popular i Coalició Canària

El PP i Coalició Canària han escenificat aquest dimarts  l’acord pel qual el partit canari ofereix el suport de la seva única diputada a la Cambra Baixa, Cristina Valido, a una investidura d’Alberto Núñez Feijóo, per al que els populars han fet pròpia l’anomenada agenda canària. En concret, es compromet a consolidar la bonificació del 75% del transport aeri i marítim dels residents, a ampliar fins a 2027 les bonificacions d’IRPF a la Palma o estendre ajudes fins que l’illa recuperi el creixement econòmic previ a l’erupció del volcà.

La secretària general del PP i portaveu en el Congrés, Cuca Gamarra, i el secretari d’Organització de Coalició Canària, David Toledo, han estampat les seves signatures en el pacte, en un acte al qual també han acudit la diputada Valido i el secretari general del PP de Canàries, Poli Suárez.

Coalició Canària ja va comunicar aquest dilluns al rei Felip que farà costat a Feijóo si se sotmet a la investidura, tot i que també va deixar obert un possible suport al candidat del PSOE, Pedro Sánchez, subjecte a condicions.

En aquest sentit Gamarra ha expressat el seu respecte per l’autonomia política del partit canari, amb el qual cogovernen les illes, i al qual ha reconegut la seva “lleialtat” i els “fonaments forts” que els uneixen. També Coalició Canària ha agraït el diàleg discret que ha permès arribar a un pacte.

La designació del rei

L’article 99 de la Constitució estableix que, “després de cada renovació del Congrés dels Diputats, el rei, havent consultat prèviament els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la Presidència del Govern“.

La Carta Magna no determina que hagi de ser candidat el guanyador de les eleccions, simplement relata que serà investit president qui aconsegueixi la confiança del Congrés, sigui en una primera votació amb majoria absoluta o en una segona amb més vots a favor que en contra. Per tant, davant la manca d’un bloc clarament guanyador, el candidat escollit no té per què ser el de la llista més votada, que en aquest cas seria Alberto Núñez Feijoó, fet que el líder dels populars reclama, sinó que pot ser el candidat que Felip VI consideri que té més suports per ser investit president, que és l’opció a la qual aspira Pedro Sánchez. Comença, així, el compte enrere per a la investidura.

Per tant, és el Congrés qui elegeix al nou president del Govern, però és el rei el qui decideix qui se sotmetrà al debat d’investidura. Fins ara, la decisió era senzilla i hi havia un únic candidat sobre la taula, el més votat als comicis, i després s’havia de veure si la seva candidatura prosperava o no a la votació del Congrés.

Només un vegada, al gener de 2016, el guanyador de les eleccions va comunicar al rei que renunciava a ser candidat en considerar que no tenia vots suficients: Mariano Rajoy. Això va obligar el cap de l’Estat a organitzar una segona ronda de consultes i acabar donant l’oportunitat a qui va quedar segon, Pedro Sánchez, que no va aconseguir ser investit.

Davant la indeterminació, aquesta ronda de consultes cobra especial rellevància, però quatre dels partits amb els quals compta Pedro Sánchez s’han esborrat de la llista i no han acudit a la Zarzuela a informar dels seus plans. Es tracta dels independentistes d’Esquerra Republica (ERC), EH-Bildu i Junts, així com els nacionalistes del BNG, partits que no reconeixen l’autoritat política del cap de l’Estat i que, en el cas de les formacions catalanes, mantenen un boicot a Felip VI des del seu discurs després del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

La ronda arrancava dilluns

Aquesta nova ronda de consultes que celebra Felip VI des de la seva proclamació va arrencar el dilluns amb el president d’Unió del Poble Navarrès (UPN), Javier Esparza, i amb la diputada de Coalició Canària (CC), Cristina Valido. Tots dos van traslladar al rei la seva disposició de fer costat a Feijóo, però Valido no va tancar la porta a un hipotètic suport a Sánchez si aquest assumeix l’agenda canària.

Ja a la tarda, el portaveu del PNB en el Congrés, Aitor Esteban, també va acudir a la cita i va comunicar al monarca el seu rebuig a fer costat al candidat ‘popular’ i que, al seu judici, és prematur parlar dels vots de la seva formació en una investidura de Sánchez. Per part seva, la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ja havia deixat clar el seu suport a Pedro Sánchez, amb qui ja comparteixen Govern.

Calendari de la investidura

Amb la informació que li hagin transmès els representants polítics a la ronda de consultes, el rei tornarà a cridar la presidenta del Congrés, Francina Armengol, per comunicar-li la seva decisió, el nom del candidat que ell proposa perquè se sotmeti al debat de la investidura.

A partir d’aquí, començarà el compte enrere per organitzar el debat d’investidura, que no podrà ser abans del 28 d’agost, que és quan la mesa del Congrés certificarà el llistat de grups parlamentaris de la XV Legislatura, un tràmit del qual depenen ERC i Junts, que no compleixen els requisits que estableix el Reglament per a la seva formalització.

En cas de bloqueig polític, la data de la primera votació del debat d’investidura és clau, ja que determinarà el dia que en què se celebrarien unes noves eleccions generals. En concret, si la primera investidura fallida es vota el 30 d’agost, una eventual repetició d’eleccions tocaria el 17 de desembre, però si es retarda, ja tocaria votar per Nadal si al final passen dos mesos sense que ningú sigui elegit president.

Notícies relacionades >

22/08/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT