El setembre més càlid mesurat mai

Segons l'Agència Estatal de Meteorologia, Illes Balears han estat un 0,3ºC per sobre la mitjana

/EFE

Setembre de 2020 ha resultat ser el setembre més càlid registrat fins ara, tant a escala global com en l’àmbit europeu. Segons el Servei de Canvi Climàtic (CS3) del programa Copernicus, el passat mes de setembre ha estat 0.05°C més càlid que el setembre de 2019 que era el més càlid mesurat fins ara.

Ha estat un setembre calorós a nombroses regions. En especial al nord de Sibèria, part de l’Oceà Àrtic, l’Orient Mitjà, part d’Amèrica del Sud i Austràlia. S’han batut rècords de calor a Turquia, Israel, Jordània, Paraguai, el Brasil i a gran part de la costa oest dels EUA. A Los Angeles, Califòrnia, s’arribà a 49ºC i l’ona de calor que afectà la zona gairebé tot el mes és un dels principals motius pels quals la temporada d’incendis forestals ha resultat ser excepcional.

Setembre de 2020 a les Illes Balears

Segons l’Agència Estatal de Meteorologia, el passat mes de setembre va ser càlid a les Illes Balears, uns 0,3ºC per sobre la mitjana. En el darrer informe mensual s’especifica que fou càlid en general a excepció d’Eivissa on fou un setembre normal. En qualsevol cas setembre ha tengut períodes freds, a principi i final de mes, motiu pel qual les anomalies en general han estat discretes i molt allunyades de valors de rècord. Val a dir que, associat a una entrada freda anòmala per ser final de setembre, dia 27 va caure aiguaneu al cim del Puig Major, essent la primera vegada que se’n té constància en un mes de setembre amb registre des de 1980.

Setembre destaca per ser un mes plujós, concretament un 17% més del que és habitual. La major part de la pluja va caure associada a una DANA que dia 7 deixà valors de rècord. Caigueren 120.4 l/m 2 a Son Vic Nou, Calvià; 95.1 l/m 2 a Sant Elm, Andratx i 92.2 l/m 2 al Cap Blanc, Llucmajor. Valors que suposen un nou rècord de pluja en aquestes estacions.

El fenomen de La Niña

En contrast amb la tendència càlida global destaca una zona freda a la meitat est de l’Oceà Pacífic Equatorial, consistent amb el fenomen de La Niña. La Niña és la fase inversa a El Niño, una teleconnexió climàtica que té repercussions a escala planetària però que es caracteritza per presentar una anomalia freda precisament en el sector esmentat. Els anys en què el Niño és present l’anomalia del Pacífic Equatorial és càlida. Aquest fet influeix en la temperatura mitjana global de la Terra, que té tendència a ser anormalment elevada. Amb La Niña el patró s’inverteix i la temperatura planetària sol ser més fresca. El fet que setembre de 2020 sigui el més càlid mesurat fins ara posa de manifest la magnitud de les anomalies càlides, sobretot les de Sibèria i l’Àrtic, que un fet tan important com La Niña no ha estat capaç de compensar.