Mor un nin a Montuïri en ser atropellat a una casa de camp
Les primeres investigacions apunten a un accident domèstic
El Parlament de les Illes ha allargat el termini per presentar esmenes fins divendres que ve a petició dels grups parlamentaris
La Llei d’Educació serà la primera llei educativa de les Illes Balears. Una fita per la qual el sindicat STEI es congratula, però no per això, segons sosté, el projecte presentat pel Govern compleix amb les espectatives. “És una reivindicació històrica de l’STEI d’ençà que l’any 1998 es cediren les competències en educació, però aquesta llei ens sembla insuficient, a hores d’ara”, segons el membre del Consell Plenari Intersindical de l’STEI Carles Cabrera.
També és “insuficient”, la reducció del 10%, en dos anys, plantejada per les ràtios o el percentatge del producte interior brut que es vol destinar a educació: un 5% en vuit anys. El sindicat vol que sigui un 6% en cinc anys.
Però hi ha altres línies vermelles que el sindicat majoritari de l’ensenyament públic assegura que no es poden traspassar. Una d’elles: la llengua. El model lingüístic, segons el projecte de llei, ha de garantir que, en acabar l’ensenyament obligatori, tot l’alumnat tengui les mateixes competències en català i castellà. A més, estableix que el català ha de ser la llengua utilitzada en, almanco, la meitat de les classes. Però l’STEI va més enllà i reclama que la Llei introdueixi, de manera explícita, el Decret de Mínims.
L’STEI defensa que la Llei d’Educació de les Illes ha d’assegurar les màximes garanties per als docents. Per això també es mostra contrari als rànquings de professors i centres i a les jerarquies a les direccions que, diuen, amb la llei a la mà, es podrien crear.
Les primeres investigacions apunten a un accident domèstic
Els sanitaris no han pogut salvar-li la vida
L'Ajuntament d'Alaior és l'únic de l'illa que encara no té aprovat el catàleg de camins
La mare de la víctima, la principal acusada, no s'ha presentat a la lectura del veredicte