Apareix un cadàver a la platja de Son Moll, a Capdepera
El cos sense vida ha aparegut amb una armilla salvavides i sense documentació

El Parlament de les Illes ha allargat el termini per presentar esmenes fins divendres que ve a petició dels grups parlamentaris
La Llei d’Educació serà la primera llei educativa de les Illes Balears. Una fita per la qual el sindicat STEI es congratula, però no per això, segons sosté, el projecte presentat pel Govern compleix amb les espectatives. “És una reivindicació històrica de l’STEI d’ençà que l’any 1998 es cediren les competències en educació, però aquesta llei ens sembla insuficient, a hores d’ara”, segons el membre del Consell Plenari Intersindical de l’STEI Carles Cabrera.
També és “insuficient”, la reducció del 10%, en dos anys, plantejada per les ràtios o el percentatge del producte interior brut que es vol destinar a educació: un 5% en vuit anys. El sindicat vol que sigui un 6% en cinc anys.
Però hi ha altres línies vermelles que el sindicat majoritari de l’ensenyament públic assegura que no es poden traspassar. Una d’elles: la llengua. El model lingüístic, segons el projecte de llei, ha de garantir que, en acabar l’ensenyament obligatori, tot l’alumnat tengui les mateixes competències en català i castellà. A més, estableix que el català ha de ser la llengua utilitzada en, almanco, la meitat de les classes. Però l’STEI va més enllà i reclama que la Llei introdueixi, de manera explícita, el Decret de Mínims.
L’STEI defensa que la Llei d’Educació de les Illes ha d’assegurar les màximes garanties per als docents. Per això també es mostra contrari als rànquings de professors i centres i a les jerarquies a les direccions que, diuen, amb la llei a la mà, es podrien crear.
El cos sense vida ha aparegut amb una armilla salvavides i sense documentació
Les retransmissions especials situen IB3 com la tercera cadena més vista a les Balears aquest diumenge
24 façanes i 11 comerços participen en el concurs de decoració de carnaval