Detenguda una persona per un atropellament mortal a Cala Mesquida
El conductor sospitós ha donat positiu en la prova d'alcoholèmia
El Parlament de les Illes ha allargat el termini per presentar esmenes fins divendres que ve a petició dels grups parlamentaris
La Llei d’Educació serà la primera llei educativa de les Illes Balears. Una fita per la qual el sindicat STEI es congratula, però no per això, segons sosté, el projecte presentat pel Govern compleix amb les espectatives. “És una reivindicació històrica de l’STEI d’ençà que l’any 1998 es cediren les competències en educació, però aquesta llei ens sembla insuficient, a hores d’ara”, segons el membre del Consell Plenari Intersindical de l’STEI Carles Cabrera.
També és “insuficient”, la reducció del 10%, en dos anys, plantejada per les ràtios o el percentatge del producte interior brut que es vol destinar a educació: un 5% en vuit anys. El sindicat vol que sigui un 6% en cinc anys.
Però hi ha altres línies vermelles que el sindicat majoritari de l’ensenyament públic assegura que no es poden traspassar. Una d’elles: la llengua. El model lingüístic, segons el projecte de llei, ha de garantir que, en acabar l’ensenyament obligatori, tot l’alumnat tengui les mateixes competències en català i castellà. A més, estableix que el català ha de ser la llengua utilitzada en, almanco, la meitat de les classes. Però l’STEI va més enllà i reclama que la Llei introdueixi, de manera explícita, el Decret de Mínims.
L’STEI defensa que la Llei d’Educació de les Illes ha d’assegurar les màximes garanties per als docents. Per això també es mostra contrari als rànquings de professors i centres i a les jerarquies a les direccions que, diuen, amb la llei a la mà, es podrien crear.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
El conductor sospitós ha donat positiu en la prova d'alcoholèmia
Ciutats com Barcelona o París es preparen per a episodis de calor extrema
El 12 d'agost també es tancarà el bosc de Bellver i es restringirà l'accés a Na Burguesa, pel risc d'incendis