El trajecte en ferri compta com a temps de feina per als transportistes

El Tribunal Suprem considera com a temps de presència, no de descans, el que passa un transportista acompanyant el seu camió en un trajecte en vaixell

Vaixell de mercaderies que cobreix la ruta entre les Illes Balears i la península. Rober Solsona / Europa Press

El Tribunal Suprem ha considerat com a temps de presència, no de descans, el que un transportista professional passa acompanyant el seu camió en un trajecte en transbordador o ferri encara que tengui una cabina durant el trajecte.

La sala social del Tribunal Suprem ratifica la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que va argumentar que el conductor era un “treballador mòbil”, per la qual cosa els períodes en els quals acompanya un vehicle transportat en transbordador “són temps de presència”.

Presència o descans?

Els fets es remunten a la demanda interposada per un treballador que va prestar serveis per a una empresa dedicada a l’activitat de transport per carretera, el contracte de la qual es va extingir al cap de dos mesos per acomiadament disciplinari per falta d’assistència al lloc de feina en fins a tres ocasions.

Durant el temps en què va estar ocupat, el conductor va transportar mercaderies entre València i Palma o Eivissa, realitzant feines d’embarcament i desembarcament del vehicle, i també acompanyant-lo. En aquests trajectes amb les illes, va gaudir de cabina.

En opinió de la companyia, el temps transcorregut a bord del ferri havia de ser computat com a descans. El treballador, en canvi, defensava que era temps de feina.

En primera instància, el jutjat social número 5 de València va estimar parcialment la demanda, si bé va entendre que durant els trajectes amb vaixell, el treballador estava en període de descans. Una decisió que va ser recorreguda pel demandant davant la sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que va condemnar l’empresa a abonar la quantitat de 1.893,6 euros en concepte d’hores de presència.

Ara, el Tribunal Suprem avala aquesta resolució i desestima les pretensions de l’empresa. Des del seu punt de vista, ni les normes ni el reglament europeu defineixen amb precisió el concepte de descans. Amb tot, “és clar que per al treballador és més favorable que el temps d’acompanyament del vehicle en el transbordador no s’imputi al seu temps de descans (…) sinó que sigui considerat temps de presència”. En aquest cas, continua la sentència, “estem en un sector molt específic i davant una activitat molt singular”, de manera que “l’obertura expressa a disposicions més favorables per als treballadors per part del mateix reglament permet previsions com les de considerar que aquell temps és de presència”.

Es “penalitza” l’activitat, diu patronal

En un comunicat remès aquest dilluns, la Federació Nacional d’Associacions de Transportistes d’Espanya, Fenadismer, sosté que el criteri de l’Alt Tribunal ha causat una “profunda preocupació” en el sector perquè “penalitza l’activitat dels transportistes per carretera que fan la ruta entre la Península i les Illes Balears”.

“En cas de consolidar-se, ocasionarà un fortíssim impacte, tant econòmic com organitzatiu, de l’activitat de les empreses transportistes que fan aquesta ruta i el consegüent encariment dels productes que es transporten a les Balears, ja que és el mitjà habitual que s’utilitza”, hi afegeixen.

A més, lamenten que, tot i que durant el trajecte el conductor “gaudeixi d’un descans en la cabina”, valorar-se com a període de treball “obligaria a l’absurd d’haver de prendre un descans addicional d’almenys altres nou hores en arribar al seu destí”.