X

Elías Jannus, d’Es Refugi: “La vida és una pilota, a vegades ets a dalt i a vegades ets a baix”

Aquesta entitat sense ànim de lucre de Palma dona allotjament, suport psicològic i terapèutic a 20 persones sense recursos

09/02/2022

Elías Jannus, d’Es Refugi: “La vida és una pilota, a vegades ets a dalt i a vegades ets a baix”

9

La Llei d’Habitatge que va aprovar la setmana passada el Govern de l’Estat pretén alleugerir el problema de l’accés a aquest dret bàsic i universal. Un problema d’encariment de preus que, afegit a altres com la falta de feina, pot acabar amb la manca d’un lloc on viure. Per evitar que persones que han quedat sense feina o que, tot i tenir-ne, no guanyen prou per pagar un pis, entitats com Es Refugi, a Palma, els acullen i els orienten després cap al mercat laboral.

ELS CASOS D’ELÍAS I NICOLÁS

IB3 Notícies ha parlat amb dos usuaris del centre. Elías Jannus va néixer a Tetuan. Arribà a Espanya fa 24 anys, sent menor, i en fa 16 que és a Mallorca, on ha treballat a la construcció i, sobretot, a l’hostaleria, on ha patit la darrera crisi per la COVID. “La vida dona pals, però aquí a mi m’ha anat bé i malalment, també per culpa meva”, ha reconegut durant l’entrevista. Fa quatre dies que Elías ha tornat a Es Refugi, on ja va estar fa quatre anys, a la cerca d’un llit i menjar. No ha pogut seguir pagant 270 euros per una habitació que li demanaven a Lloseta, on s’havia traslladat a l’estiu per poder fer la verema i collir la garrova. “He estat treballant per tot, per la Colònia de Sant Jordi, Cala d’Or… A hotels, bars i restaurants, però ara amb la crisi la situació és dolenta. Amb uns ingressos mínims, haver de pagar llum, electricitat, deutes amb el banc… Et quedes sense res. Sembla que estiguem programats per cobrar i que immediatament els doblers desapareguin”.

La darrera feina d’Elías va ser fa dos mesos, de picapedrer, per 1.000 euros al mes. Ara està tramitant l’ajut per desocupació i, mentre roman al centre, aprofita per formar-se: fa cursos de llanterner i electricista. Sobre el fet de passar una temporada a Es Refugi, compartint espai amb 19 homes més i dones que necessiten un lloc on viure, reconeix que no és una situació còmoda. “No m’agrada, entens? Però també em fa fort. La vida és una pilota, a vegades ets adalt i avegades ets abaix, i has de saber viure-la”.

Un altre dels 20 usuaris és Nicolás Ferro, que ja fa tres mesos que ha tornat a acollir-se al centre. Aquesta temporada passada, Nicolàs ha tornat a fer feina a un restaurant de Formentera. Del que ha guanyat, bona part ha anat destinat a pagar l’habitatge i la manutenció de la mare, que -explica- viu amb una pensió de jubilació a Argentina de 70 euros mensuals. A ell no li queden estalvis per pagar res més. “Amb el que guany no m’arriba per pagar el lloguer d’un mes, el dipòsit, l’agència… Són entre 2.000 i 3.000 euros i jo només faig feina els estius”, explica. Aquest jove nascut a Rosario, que arribà a Mallorca el 2014, està cobrant el subsidi d’atur. Una prestació a la qual no tendria dret al seu país d’origen i que considera positiu, sempre que no se n’abusi. “Jo dic que tenc dos braços i dues cames per fer feina, però si ho necessito, ho agafo, perquè m’ho he guanyat. No estic demanant un ingrés mínim vital ni res semblant, estic demanant el que jo m’he treballat”.

Es Refugi és una entitat social sense ànim de lucre amb múltiples patrons. No només dona allotjament i serveis bàsics tangibles, també suport psicològic i terapèutic i, quan s’està preparat, facilita formació i inserció social.

09/02/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT