X

Elisabet sa Fortesa, un cas únic de reclusió a la Seu

El filòleg Antoni Ignasi Alomar publica un assaig que s'endinsa en la història d'una vídua rica que va romandre tancada 13 anys a un petit habitacle de la Seu

11/02/2025

Elisabet sa Fortesa, un cas únic de reclusió a la Seu

97

Rere un petit finestró de la Seu s’hi amaga una història única a Mallorca. En una petita habitació de només vint metres s’hi va recloure, tancada fins a la mort, una dona riquíssima de mitjan segle XVI: Elisabet sa Fortesa. “L’estança tenia dos finestrons: un, d’exterior, per on entrava la llum i l’embat. Un altre, d’interior, orientat cap a l’altar per poder seguir la litúrgia”, explica el filòleg Antoni Ignasi Alomar. L’autor investigava la construcció de la Seu i el seu vocabulari quan es va topar amb aquest fet excepcional i va decidir continuar investigant-lo. Acaba de publicar l’assaig Elisabet sa Fortesa. La senyora emparedada amb Documenta Balear.

Elisabet sa Fortesa (1530 – 1598) estava casada amb el procurador reial del Regne de Mallorca, la segona figura en importància de l’estructura política del moment. Germana de dos canonges, un d’ells de la Seu, sa Fortesa va fer amistat amb una figura cabdal a la seva vida: Caterina Tomàs. L’una, rica i de ciutat. L’altra, pobra i de la part forana. Tengueren una amistat íntima -fins i tot varen conviure de joves- i a partir d’aquesta relació basada en la religiositat mútua, sa Fortesa va decidir tancar-se a la Seu quan va enviudar. Tomàs va fer-se monja.

“La motivació per rescloure’s era la mateixa que la de les monges tancades: per misticisme, per arribar a un estat de perfecció i estar al costat de Déu”, aclareix Alomar. I allà va quedar durant tretze anys. Per la seva posició social, disposava d’una criada que li rentava la roba i li feia el dinar. En aquesta investigació Alomar ha descobert la subhasta de les seves pertinences quan va morir: es trobaren llibres que encaixen amb el corrent de la religiositat castellana de l’època i nombroses pintures que fa pensar si sa Fortesa s’hi dedicava.

La reclusió a Castella i a la resta de l’Europa Occidental era un fenomen extens, però el de sa Fortesa és un dels pocs casos documentats a la Corona d’Aragó. Un fet que Alomar explica per l’empoderament religiós femení en aquest indret, on les dones opten per altres opcions com les beguines, que tenien una vida religiosa plena, però sense dependre de ningú. El cas de sa Fortesa n’és una excepció, que també es podria explicar per l’intent de defugir de l’estricte control social que patien les vídues de l’alta societat, segons Alomar.

11/02/2025

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT