Incendi forestal descontrolat a Andratx: les flames han cremat unes 70 hectàrees
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
És un fenomen cada vegada més freqüent a les Balears
L’arribada d’embarcacions amb migrants és un fenomen cada vegada més freqüent a les Balears com hem pogut constatar. Una realitat a la qual s’enfronten també els advocats d’ofici, que s’encarreguen de l’assistència jurídica dels migrants. El col·lectiu reclama més preparació i prevenció per evitar que els mitjans logístics desbordin davant futures arribades.
Uns 300 quilòmetres separen la ciutat algeriana de Dellys de les Balears. És la distància que recorren els migrants que, travessant la mar, arriben a diferents punts de la costa de les Balears. Tal i com estableix el protocol, una vegada a terra se’ls fa una primera assistència humanitària i jurídica. Na Maria Canudas és una de les advocades d’ofici en el torn d’estrangeria que, fa dues setmanes, va atendre alguns dels 200 migrants que arribaren a les costes de les Balears. Cada lletrat va encarregar-se de 10 casos.
“Se’ls sol·licita informació un a un sobre qüestions essencials: quins són els motius de la seva entrada a l’Estat espanyol, quin és el seu destí final o si tenen família aquí o algun país de l’espai Schengen, en cas que hi hagi motius per sol·licitar la protecció internacional”, explica Maria Canudas, advocada amb més de 20 anys d’experiència que ha atès en torn d’ofici migrants que arriben de forma irregular a les costes de les Balears. “Absolutament tots venien per motius de treball i eren joves: tots tenien menys de 30 anys, eren grups d’amics que havien travessat la mar a vida o mort”, recorda Canudas.
A terra, s’inicien els tràmits per a la devolució dels migrants als seus països, se’ls deté, com a màxim, durant 72 hores i després se’ls trasllada a Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) de la Península, on poden estar fins a 60 dies esperant la seva devolució. Però la pandèmia ha canviat el guió: ara es realitzen proves PCR a tots els migrants. Durant els mesos que els CIE estaven tancats, es deixa en llibertat als migrants amb PCR negativa perquè els CIE estan tancats. Recentment, però, Ministeri de l’Interior ha decretat la reobertura d’aquests centres, coincidint amb la segona onada del coronavirus i amb l’arribada de 500 migrants a les costes espanyoles -la majoria a les Balears i a Múrcia- la darrera setmana de setembre.
Canudas recorda que, en el cas dels 200 migrants que arribaren a les Balears el 22 de setembre, molts quedaren en quarantena a l’hotel Palma Bay de Palma. “Els que no havien estat en contacte amb positius de Covid-19 varen ser traslladats en un vaixell d’una ONG a València, però estaven en llibertat: podrien haver acceptat l’acollida o haver marxat”, explica.
Els migrants paguen fins a 1.000 euros per cada viatge i molts ho intenten més d’una vegada. L’objectiu és continuar la seva ruta cap a la Península o països com el Regne Unit, França o Alemanya. Són històries que, mar endins, van a la recerca d’un futur millor. “Em va impactar molt perquè eren tots molts joves, podies veure els teus fills”, recorda Canudas.
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Es tracta del projecte que coordinarà Inca Mallorca Solidària i que està previst que al llarg d'un any es facin les feines fetes per voluntaris
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar