Palma acull aquest diumenge la tercera manifestació contra la saturació turística
Els convocants recorden que la protesta és contra el model econòmic, no contra els turistes
Esporles encapçala el rànquing amb el 51,8% pels serveis que donen sense externalitzar
Els municipis de Mallorca i Menorca dediquen més del 35% dels ingressos que tenen a la caixa a pagar els seus treballadors. Mallorca frega el 39,5% i Menorca el 36,5%. Eivissa, en canvi, hi dedica únicament el 23,4% dels ingressos recurrents a la despesa de personal.
9 ajuntaments dediquen menys d’un 25%, entre els quals hi ha 3 dels 5 d’Eivissa. El més sostenible són Sant Joan de Labritja que hi inverteix un 13,3%, seguit de Santa Eulària des Riu amb un 18,4%. La llista la completen Sant Llorenç des Cardassar, Capdepera, Sant Josep de sa Talaia, Ariany i Bunyola.
En l’altre extrem, 9 ajuntaments més, les despeses de les nòmines més el cost de la seguretat social, els suposa invertir més del 40% dels doblers que tenen disponibles. Destaquen Palma i Maó, els dos municipis amb més població de les Illes. En canvi, no hi trobam cap ajuntament eivissenc. Es Castell, a Menorca, destina un 43,5% a pagar empleats. Esporles encapçala el rànquing amb un 51,8%. El consistori ho atribueix a la quantitat de serveis que donen sense externalitzar, com per exemple la gestió de l’aigua. La resta són Banyalbufar, Lloret de Vistalegre, Lloseta o Calvià.
Quan al cost mitjà de personal dels ajuntaments balears és de 42.982 euros per empleat públic. 44.596 euros a Mallorca i 38.105 euros a Eivissa. Els municipis menorquins tenen la mitjana inferior, 33.744 euros per funcionari.
Són més austers, però els consistoris d’Eivissa hi ha només un empleat públic per cada 126 habitants, bastant superior a les ràtios de la resta de l’arxipèlag. A Mallorca hi trobam un funcionari per 77,4 ciutadans i a Menorca 1 per cada 69,7.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
Els convocants recorden que la protesta és contra el model econòmic, no contra els turistes
L'atestat exposa que els primers enfrontaments es varen produir en la part final de manifestació
El geògraf de la UIB creu que les polítiques actuals de contenció turística poden acabar beneficiant el negoci turístic, sense resoldre els problemes de la ciutadania